Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Tirania telemàtica o estat de dret.

Presentació.

Fons d'imatge de «Matrix».Agustí Chalaux (1911-2006) va anticipar-se al seu temps proposant que el diner sigui exclusivament telemàtic, que les xarxes monetàries telemàtiques estiguin sota el control d’una justícia veritablement independent i renovada, amb l’objectiu de disposar de proves jurídiques abans de cada procés, però que les dades de cada persona estiguin preservades i fossin accessibles només per aquesta mateixa persona o bé per un jutge o tribunal si s’obre un procés que incrimini a aquella persona. Unes propostes que facilitarien un veritable estat de dret.

És evident que aquestes propostes d’Agustí Chalaux van encaminades a evitar els abusos tant dels poders oficials, com dels poders fàctics. Ben diferent del que es desprèn de les informacions que reproduïm a continuació, on podem comprovar que les dades telemàtiques de cada persona poden ser emprades en contra d’aquesta mateixa persona per part dels poders oficials i també dels poders fàctics amb els que col·laboren.

Des de la perspectiva que mostren aquestes informacions que oferim a continuació, avui dia les propostes d’Agustí Chalaux s’han d’entendre com un projecte per frenar i revertir la tirania telemàtica a la qual ens adrecem, però sense deixar de reivindicar la preservació dels drets i llibertats de les persones individuals i col·lectives, combinades amb l’eficaç exigència de responsabilitat en tot acte polític i també en cadascuna de les transaccions econòmiques de la comunitat geopolítica.

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
Divendres, 6 d’abril del 2018.


William Binney: «Nixon espiava uns milers de persones, ara són centenars de milions».

Ara.cat. Logotip.Ara. Diumenge, 23 d’octubre del 2016.

William Binney: «Nixon espiava uns milers de persones, ara són centenars de milions».

Un ex director tècnic de l'Agència Nacional de Seguretat dels EUA explica com funciona l'espionatge massiu i quines conseqüències té.

Enric Borràs. Barcelona. 23/10/2016, 22h22’.

William Binney, exdirector tècnic de l'Agència Nacional de Seguretat dels Estats Units/Foto: Pere Tordera.
William Binney, exdirector tècnic de l'Agència Nacional de Seguretat dels Estats Units / Foto: Pere Tordera.

Va treballar durant 30 anys per l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels Estats Units i en va arribar a ser el director tècnic, però William Binney –matemàtic, analista i criptògraf– va deixar la feina l'octubre del 2001, poc després dels atacs de l'11-S, i va començar a parlar. S'explica amb un to de veu baix però és capaç de condensar molta informació en poca estona. Aquest cap de setmana ha vingut a Barcelona a presentar el documental «A good American» i per participar al festival gens convencional d'art, tecnologia, comunicació i entreteniment The Influencers. Venia directament des de Berlín, on ha parlat davant d'un comitè que investiga el servei d'intel·ligència alemany.

–Jo faig servir Facebook, Instagram, Twitter i Gmail.–

–Aquestes companyies analitzen què escrius i ho faran servir per vendre't coses. Però totes les dades també van a la NSA. Ells volen saber què fas, què penses, amb qui et relaciones. Així poden veure com encaixes a la societat i què tens intenció de fer.–

–Molta gent li contestaria que no tenen res a amagar.–

–Tinc dues respostes a això. La primera és una gran cita de Joseph Goebbels: «Si no tens res a amagar, no tens res a témer». Ho deia Joseph Goebbels, d'acord? La segona és que el que pensis és totalment irrellevant. L'únic que importa és si el Govern pensa o no que estàs fent alguna cosa que per a ells no està bé. Si ho creu –com pot passar si ets membre del Tea Party, que al meu país no està ben vist–, ets un objectiu. Llançaran en contra teva l'Internal Revenue Service [agència tributària], agències governamentals i fins i tot jurats d'instrucció, faran servir tota la informació que tinguin sobre tu. Vols ser políticament actiu? Doncs ets a la zona de perill.–

–Recopilar informació sobre tothom a tot el món… és una quantitat immensa de dades. Es poden analitzar totes?–

–És possible fer-ho, però cal un programari intel·ligent per aconseguir-ho. No es pot fer amb gent, s'ha de fer amb programari.–

–Va tenir un paper important a l'hora de fer aquest programari.–

–Sí, però no analitzàvem la població general, ens concentràvem en objectius concrets. Avui en dia la NSA i el GCHQ [el centre d'escoltes i descodificació dels serveis secrets britànics] no saben com programar normes per fer-ho així. Quan era a la NSA, fins al 2001, era l'únic que intentava automatitzar l'anàlisi. Ningú més enlloc ho estava fent.–

–Diu que intentava protegir les dades dels ciutadans.–

–Sí, teníem un filtre –va ser el primer que van eliminar– que només recopilava dades rellevants sobre terrorisme, tràfic de drogues, activitat criminal o militar, o sobre líders de països [riu]. Ja ho saps [riu], polítics que han de ser vigilats... Tota la resta es deixava passar.–

–I què va passar després de l'11-S?–

–El filtre va ser una de les primeres coses que van eliminar, van començar a recopilar tota la informació. Però si fossis un ciutadà dels Estats Units i haguessin agafat les teves dades –perquè, per exemple, haguessis trucat a Mohamed Atta [el primer pilot suïcida que es va estavellar contra les Torres Bessones] abans de l'atac– totes les teves dades s'haurien xifrat immediatament. D'això també se'n van desfer i quan treus les proteccions tothom queda exposat. –

William Binney/Foto: Pere Tordera.
William Binney / Foto: Pere Tordera.

–Què més van canviar?–

–La tercera cosa que van eliminar va ser el programa d'auditoria. Vigilàvem tothom que treballava a la nostra xarxa. Si algú intentava fer alguna cosa que no havia de fer, se l'avisava que no podia fer-la; immediatament. Si feia res que no fos intel·ligent, li dèiem: «Necessites una mica d'entrenament en aquesta àrea perquè sabem què intentes fer i t'ajudarà en la teva feina, o sigui que prova això, a veure si t'ajuda». Doncs de tot això també se'n van desfer, perquè el sistema també supervisava la despesa, tot el flux de diners: quant pagues per un contracte, quins rendiments en treus i quin retorn té la inversió. Qui voldria auditar que està violant la Constitució i els drets civils de tothom al país? Així, es van quedar amb un programari que ho recopilava tot i organitzava tots els resultats en bases de dades i arxius correlacionats i indexats.–

–Per això va renunciar a la feina?–

–Sí. Bé, em vaig retirar; podia triar retirar-me i ho vaig fer dues setmanes i mitja després de descobrir-ho.–

–Però va començar a explicar-ho.–

–Immediatament. Vaig anar al Congrés per la violació de la Constitució. Els comitès d'intel·ligència i el tribunal de vigilància de la intel·ligència estrangera als EUA (FISC) es van crear arran d'un comitè d'investigació sobre la NSA, la CIA i l'FBI als anys 70 perquè Nixon havia fet servir el govern en contra de la gent, violant la Constitució. Per això li van fer un «impeachment». Però ell només espiava uns pocs milers de persones; ara són centenars de milions. Ho entens? Els comitès d'intel·ligència i el FISC havien de monitoritzar totes aquestes agències per assegurar-se que no espiaven els ciutadans nord-americans, però ara les defensen. Vam fer una revolució per una cosa semblant contra Jordi III, fa 240 anys, per això el vam fer fora. Però arriba George W. Bush i tornem tots a l'infern. No és només l'espionatge massiu; el tema és que com subverteixen el govern constitucional: la democràcia. Si captes individus clau a totes les branques del govern, com el president, el vicepresident, magistrats i membres d'alt rang a la Cambra dels Representants i al Senat, acaben que t'han de defensar per defensar-se a si mateixos. Menteixen a tothom que tenen per sota.–

–Aquesta manera de fer ha estat un exemple per a molts altres països.–

–Estan adoptant les mateixes tècniques d'espionatge massiu que fem servir nosaltres, sí. Això és el que exportem: com subvertir la democràcia. El GCHQ menteix al Parlament del Regne Unit, el BND (Servei d'Intel·ligència Federal alemany), menteix al Bundestag... Aquest és el seu procediment, menteixen a tothom que està per sota del seu nivell de coneixement.–

A GOOD AMERICAN trailer EN from Friedrich Moser on Vimeo.

https://vimeo.com/156025830

–Per què diu que subverteixen la democràcia?–

–Perquè quan la gent no sap què fa el govern i el govern sap tot el que fa la gent, no hi ha democràcia. Quan els governs no expliquen el que realment passa, els ciutadans no poden prendre decisions, votar amb tota la informació; això no és democràcia.–

–Ha comparat aquesta manera de fer les coses amb la Stasi i la Gestapo.–

–Sí, jo dic que la NSA és la New Stasi Agency [somriu]. ¿La Stasi ho tenia tot en paper? Aquests nois ho tenen tot digitalitzat, i tenen més informació, més interactiva, més completa i més actualitzada. L'extinent coronel de la Stasi Wolfgang Schmidt va dir, sobre el programa de vigilància de la NSA: «Per a nosaltres hauria estat un somni fet realitat».–

–Quins governs juguen en aquesta lliga?–

–Tots els dels Five Eyes [Austràlia, el Canadà, Nova Zelanda, el Regne Unit i els EUA]. La Rússia i la Xina, és clar, sempre han intentat fer aquesta mena de coses.–

–I el CNI espanyol, fins on pot arribar?–

–Has de mirar cada acord que han fet, perquè si tenen un acord amb la NSA tenen accés a tot.–

–Segons una filtració d'Edward Snowden publicada a «El Mundo» n'hi ha un.–

–Doncs aquí ho tens [riu].–

–El 2005 «The New York Times» va publicar que la NSA espiava les comunicacions dels ciutadans sense cap ordre judicial.–

–Van parlar només d'una part minúscula del programa. No van dir res de d'intercepció de correus electrònics, de la web... Bàsicament parlaven d'alguns telèfons i això és fals, perquè no són alguns sinó tots. Tampoc parlaven de l'espionatge en les finances, com de l'ús de les targetes de crèdit. Si només et fixes en un segment petit, com el xifratge o els correus electrònics, en veus una part; però hi ha tota la resta del món. Amb la mineria de dades tens la imatge sencera, mires el món sencer. Llavors et pots fixar en qualsevol aspecte que vulguis, aquesta és la diferència.–

–I quines conseqüències va tenir aquest article?–

–Vam tramitar queixes contra els departaments de Defensa i Justícia, la NSA, la CIA i tothom que hi estava implicat, per violació de la Constitució però també per corrupció, frau, malversació i abús. Vam dur la queixa a l'oficina de l'inspector general de Defensa, i se suposa que han de protegir els «whistleblowers», però el primer que van fer va ser donar els nostres noms a l'FBI com a possibles filtradors per l'article de «The New York Times». Van violar la seva pròpia regulació, i ens van punxar els telèfons. Va ser a principis del febrer del 2006 que vam aconseguir la declaració jurada que havien fet servir per aconseguir una ordre en contra nostra, els vam haver de demandar per aconseguir-la. Ho van fabricar tot per aconseguir l'ordre i no ens donaven la declaració jurada perquè hi quedava en evidència que ho havien fet. La van classificar com a secreta. Seguretat nacional? Amb això els jutges no saben què fer. «Oh, Déu meu, seguretat nacional? Oh, Déu, no», diuen.–

William Binney/Foto: Pere Tordera.
William Binney / Foto: Pere Tordera.

–No hi ha jutges especialitzats en aquesta mena d'assumptes?–

–No, ni tan sols el FISC. Després d'això el jutge Reggie Walton del FISC va concedir una entrevista en què va dir que no tenien cap capacitat per comprovar res que els digués la NSA, la CIA o l'FBI. No és cap supervisió, això; és una broma. Si la NSA diu que vol espiar una persona perquè ha fet el que sigui, com pot verificar un jutge que realment ho ha fet? Tot es fa en secret. «Heu omplert el formulari?», es demana el jutge, «doncs d'acord». Què han rebutjat, tres ordres de 300.000, més o menys?–

–Els ciutadans, què podem fer?–

–D'entrada, votar per acomiadar-los. Després cal contractar persones que els persegueixin a ells. I quan comencin a anar a la presó tot això s'aturarà.–

–I si fem servir eines per xifrar les comunicacions, com PGP o GPG?–

–No té cap importància. D'una banda hi ha el programa Bullrun, que la NSA va aplicar en col·laboració amb totes les companyies que creen aquests sistemes de xifratge per col·locar-hi «backdoors» [portes del darrere] i forats de seguretat. Però és que l'única protecció d'aquests sistemes és la clau de xifratge. Cada un dels programes de xifratge ha de passar per l'NIST [Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia] on els avaluen, comproven com són d'efectius, com es poden gestionar, etc. Però l'NIST treballa amb la NSA, o sigui que la NSA té el teu programa, i això ja és la meitat de la batalla guanyada. L'altra meitat és com aconseguir la teva clau, però si ho monitoritzo tot i tu fas servir un sistema com Diffie-Hellman o d'altres que intenten evitar que exposis la teva clau, amb el programa Upstream ells poden capturar l'intercanvi de claus.–

–Pensava que eren eines prou segures...–

–Ho són contra altres individus i contra la majoria de governs, però si parlem de la NSA, del GCHQ, dels russos o dels xinesos... Si algú té prou diners, recursos i capacitat, estàs mort.–

–Tots aquests sistemes de vigilància continuen evolucionant.–

–I serà pitjor amb l'internet de les coses. Més dispositius de vigilància. Si el teu cotxe està connectat a la xarxa poden controlar-lo mentre condueixes.–

Enllaç de l’entrevista original en català:

https://www.ara.cat/societat/William-Binney-nixon-espiava-milers-persones-centenars-milions_0_1673232902.html


El CNI va facilitar l'espionatge massiu dels EUA a Espanya.

El Mundo. Logotip.El Mundo. Dimecres, 30 d'octubre de 2013.

Espionatge Exclusiva de «El Mundo».

El CNI va facilitar l'espionatge massiu dels EUA a Espanya.

  • El document secret classifica la cooperació dels països en quatre nivells.
  • Espanya forma part d'un segon grup, el de «cooperació centrada».

Document «Sharing computer network operations cryptologic information with foreign partners». El Mundo.
Document «Sharing computer network operations cryptologic information with foreign partners». El Mundo.

Glenn Greenwald. Rio de Janeiro.
Germán Aranda. Rio de Janeiro.
30-10-2013. 6h55' hores.

La intrusió del Servei d'Intel·ligència nord-americana en la vida quotidiana de milions d'espanyols va ser més fruit de la cooperació entre els dos països que d'un abús de poder nord-americà. Els serveis d'Intel·ligència espanyols no només coneixien el treball de l'Agència Nacional de Seguretat nord-americana (NSA, en les seves sigles en anglès), sinó que a més li facilitaven les seves tasques, segons mostren diversos documents filtrats per Edward Snowden, als quals EL MUNDO ha tingut accés en exclusiva.

Els nous documents de Snowden mostren ara com els serveis secrets nord-americans compten amb la col·laboració de diferents països –entre ells, Espanya en un lloc destacat–, per accedir a «la informació d'Intel·ligència, incloent les metadades».

El document secret i oficial de la NSA titulat Sharing computer network operations cryptologic information with foreign partners (Compartint informació de computació i criptologia operacional amb companys estrangers) classifica la cooperació dels països en quatre nivells.

Espanya forma part d'un segon grup, el de «cooperació centrada», al costat d'altres 19 països, tots ells europeus amb excepció del Japó i Corea del Sud. Segons el document, la NSA «ha d'avaluar acuradament qualsevol cooperació amb els països d'aquest grup, amb l’objectiu d'aplicar un criteri consistent per al benefici net dels interessos nord-americans».

«Els països d'aquest nivell no han de tenir programes de CNA (atacs de computació en xarxa) contra els Estats Units o els seus interessos (...), han de ser aliats segurs i han de ser capaços de protegir la informació classificada pels Estats Units», completa l'informe. Adverteix, però, que aquests països «poden recollir intel·ligència contra els Estats Units mitjançant CNE (Explotació de computació en xarxa) i per aquesta raó compartir CNE i CND (Defensa de Computació en Xarxa) pot de vegades suposar clars riscos». I avisa, finalment, que «els aliats que suposin aquests riscos requereixen una consideració especial abans que qualsevol cooperació sigui aprovada».

El document explica cada passa de les operacions, emmarcada en un pla d'«orientació en cooperació estrangera en operacions de computació en xarxa», dins el «Director d'Intel·ligència Central (DCI)». S'expliquen els diferents tipus d'operacions de computació en xarxa (CNO), les «aptituds i informacions» seran compartides entre els Estats Units i els països aliats a la seva política d'espionatge.

Dit d'una altra manera, el Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol –mai no esmentat en els documents, però responsable de la Intel·ligència espanyola– hauria permès i/o ajudat a la primera potència mundial a intervenir aquests 60 milions de trucades telefòniques dels passats desembre i gener, mostrades en la primera publicació d'aquest diari dels documents de Snowden, violant d'aquesta manera el dret a la intimitat dels afectats.

Enllaç de l'article original en castellà:

http://www.elmundo.es/espana/2013/10/30/5270985d63fd3d7d778b4576.html


Enllaços relacionats:

Petita història de la moneda.

El Capitalisme Comunitari.

Una eina per construir la pau.

La moneda i la constitució.

Entendre els perills de la directiva europea sobre copyright. Pangea Internet Solidari.

Adam Alter: «L'addicció a les pantalles avança silenciosa».

General Wesley Clark: Pla d'Estats Units d'envair 7 països en 5 anys (vídeo en anglès amb subtítols en castellà).

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte