Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Dret a la nostra història.

El Punt Avui. Logotip.El Punt Avui+. Diumenge, 30 d’abril del 2017. Pàgina 4.

Opinió. Punt de Vista. Tribuna.

Dret a la nostra història.
Sebastià Sardiné i Torrentallé. Advocat-fiscalista; investigador històric i escriptor.

«La nostra història ens l'han reescrit, tergiversat, esborrat, manipulat i amagat».

Sebastià Sardiné Torrentallé.Una nació es conforma, dins d'un territori concret, sobre la base d'anys d'evolució social, cultural, lingüística i econòmica, amb estructures d'estat pròpies i autogovern. Grecs i romans influïren en la nostra forma de ser, fer i cultura. Érem carolingis. Ens defensàrem de sarraïns formant comtats i nació, desenvolupant llengua pròpia, usos, costums, usatges i constitucions, amb Corts/Parlament propis, les primeres del món, autogestionant-nos com a nació i estat, a banda i banda dels Pirineus i per la Mediterrània, amb Consolats de Mar arreu. Hi hagué conflicte d'interessos i ideològics entre la manera de ser, fer i pensar de Castella i la de Catalunya. També, pel que feia al dret públic català, basat en el costum i el pactisme, en Corts, i el castellà, on imperava, «que es la ley, lo que manda el rey» («que és la llei, el que mana el rei»).

Quan Catalunya compartí reis forans, aquests començaren a decidir contra nosaltres. Així, el tractat dels Pirineus (1659); Rijswijk (1697); amb traïdoria, Utrecht (1711-1713). Neix el Cas dels Catalans. Tractat de Londres (1718 en contravenir Espanya el tractat d'Utrecht). Fins avui. De res no serviren els Memorials de Greuges, ni la Mancomunitat, ni repúbliques federalistes i unionistes, ni l'Apel·lació a les Nacions Unides (1945). La nostra història ens l'han reescrit, tergiversat, esborrat, manipulat i amagat en tots els plans d'ensenyament i des de càtedres oficials, amb excepcions.

D'ençà de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l'Estatut català, els catalans hem pres consciència que som els titulars de la sobirania nacional, amb apoderament democràtic per exercir el dret a l'autodeterminació i, dins d'aquest dret, el dret a conèixer la pròpia història, la nostra, la de tots, no com la varen escriure els vencedors, sinó tal com la història fou, per bé i per mal.

Llibre amb lupa.Sent així, cal que algú patrocini un moviment transversal per exigir que, dins de totes les constitucions del món, sigui reconegut com a dret fonamental, el dret a conèixer la pròpia història, la individual, la familiar, la col·lectiva. Objectiu: recuperar de voreres i fosses comunes els ossos dels familiars executats en indecents processos sumaríssims. Del Valle de los Caidos, els cossos segrestats impunement dels nostres cementiris. També, qui ho demani, els dels exiliats i represaliats en la guerra de Successió (1714-1725) o Guerra Civil (1936-1939), amb dret a recuperar llurs històries, documents i béns. Dret col·lectiu de tota nació a conèixer i ser-nos ensenyada en escoles i universitats, la nostra pròpia història (no pas la història «oficial», oficiosa i manipulada) que, per acció i omissió, ens ha estat mal ensenyada o amagada, fins ara.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1129646-dret-a-la-nostra-historia.html


Enllaços relacionats:

Per una sana memòria històrica. Dolors Marin Tuyà.

Agnotologia. Dolors Marin Tuyà.

Cristòfor Colom i el respecte al coneixement. Jordi Bilbeny.

En Cristòfor Colom i el respecte als indis. Jordi Bilbeny.

Luís Ulloa o l'historiador total. Jordi Bilbeny.

Jordi Bilbeny: «L'únic castellà que Cervantes va voler que passés com a icona mundial és un boig».

Imaginem la Península Ibèrica ocupada pels francesos.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte