Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.


NOMÉS HI HA UN SISTEMA CAPITALISTA?. ÉS EL QUE TENIM?

Sistema Capitalista. Què és el Capital?. Els diners, o tot el que contribueix a produir la riquesa: diners, treball i força de la demanda?. Què és "crear riquesa"?. Obtenir més diners?. O potser la veritable riquesa està en crear un equilibri, en el que el més important no sigui, necessàriament, el diner: solidesa i continuitat de les Empreses, bon funcionament de les estructures i sistemes, formació, benestar i salut de les persones, sufuciència dels serveis socials i assistencials, solidaritat, entrega, generositat, desprendiment.

De fet, no hi haurà plus-vàlues, cap sistema econòmic no crearà riquesa, si el que es produeix, amb el capital i el treball, no s'adquireix o es contracta després. Si no es tanca el cicle. I en aquest cicle, comptem tots. El col-lectiu sencer i no només el diner. Sembla clar que el concepte de capital és, doncs, d'abast més ample; és, de fet, tot el que interactúa al sistema per fer-lo funcionar. Aquesta suma, que és la que realment crea la riqueza, sembla que és el veritable capital.

L'estructura financera dins d'aquest sistema econòmic, a on podriem incloure la Banca, les Aseguradores i la Borsa, haurien de ser, abans que res, serveis facilitadors del seu bon funcionament. D'alguna manera, sense descartar una rendibilitat en la seva activitat, haurien de tenir una reglamentació que eliminés, absolutament, el seu carácter especulatiu. Haurien de ser els garants de que tothom, al sistema, tingués el mateix tracte i oportunitats, en funció de dades objectives. Caldria garantir la transparència en els seus plantejaments i màxima simplicitat en la informació i els procediments. Avui, no és així, per molts motius que tots coneixem: enmascarament de tipus d'interés, fórmules complexes i desiguals per determinar-los, preus i condicions favorables als grans capitals, dificultats d'accedir al crèdit els particulars i petits comerciants, i altres, a la Banca; exclusions selectives en les assegurances decidides per les companyies segons les seves conveniències, primes desiguals, aparentment pels mateixos serveis, amb matisos a la lletra petita difícils de descubrir o interpretar, cancel-lació de pòlisses amb criteris unilaterals no consistents, etc., al sector Assegurador; i a la Borsa, només cal recordar el reconeixement del "funcionament irracional dels mercats" fet pels experts i les seves màximes autoritats i aplicar el sentit comú davant de la realitat que tots podem veure: ja no compta gaire l'espectativa de creació de riquesa i repartiment de dividends, que ha estat substituïda per la de les pujes d'enters en les cotitzacions dels títols, que es mouen per altres criteris ben diversos.
Aquestes activitats, pel bon funcionament d'un sistema econòmic, haurien d'estar especialment regulades i controlades. Incloent, en aquesta regulació, la dignitat, es a dir, eliminant la doble moral: paradisos fiscals reconeguts i "reglamentats", blanqueig de capitals, rigor amb el diner negre procedent de negocis i tràfic il-legal, etc. Aquí podriem recordar que el sistema que permet un control eficaç, amb les transaccions electròniques (diner de plàstic), ja existeix, i comença a ser una desvergonya, per no dir un delicte, voler-ho ignorar en lloc d'estudiar la seva implantació generalitzada.

L'altre aspecte a considerar, per al bon funcionament d'una col-lectivitat, és tot el relacionat amb els seus drets i necessitats bàsiques com a persones: alimentació, sanitat, formació, vivenda, subministraments, comunicacions, transport, assistència social. Totes les prestacions en aquests sectors haurien de tenir una cobertura digna, igual i immediata, amb condicions i preus regulats, i garantida en els casos de rendes insuficients. Tota activitat privada en aquests sectors, perfectament admisible en el sistema econòmic, aniria dirigida a qui, lliurement, escollís aquesta opció entre les altres possibles. Però, en cap cas, a qui no tenint rendes per assolir-la, ni preferència per aquesta atenció selectiva, avui ha d'anar-hi per força, sacrificant el seu petit patrimoni i els estalvis de tota una vida, donant-los a qui fa negoci, sense escrúpols, afavorit per la manca o insuficiència d'aquests serveis al sistema.
Mentre no es disposi dels serveis suficients, la iniciativa privada hauria d'estar dirigida cap a Entitats Sense Ànim de Lucre, amb selecció del personal adequat i amb condicions laborals i salaris dignes de les qualitats i vocació que cal tenir per fer ben fetes algunes d'aquestes feines. I subvencionant el cost a tothom que calgui, en funció de les seves rendes i no dels estalvis que puguin tenir, producte del seu esforç anterior.


Per a tots els productes i serveis restants, que podriem considerar com no de primera necessitat o funcionament estratègic, sempre que es tracti de sectors a on hi hagi un autèntic mercat i pugui funcionar realment la lliure competència, no caldrien els mateixos controls i regulacions, encara que sí que convindria revisar la legislació mercantil per distingir entre el que volen ser realment Empreses i els que, de fet, només tenen vocació de negocis, que evidentment no és, o no hauria de ser, el mateix.. Les reserves i la fiscalitat d'unes i altres, haurien d'estar d'acord amb la filosofia i l'esperit que volen reflectir o manifestin. De la mateixa manera que caldria enfortir l'aplicació pràctica de la legislació societària actual, en defensa de les minories en el capital, per evitar que el sol fet de tenir més del 50% ja signifiqui, com passa ara, poder fer el que es vulgui a costa dels demés.

Joan Balaguer Tarragon


Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte