Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.
Articles relacionats amb la disciplina creada pel metge Doctor Josef Meulemans per aprendre simultàniament diferents idiomes agrupats per branques lingüístiques.

Jordi Munnshe entrevista a Almudena Ramón Cueto, pionera de la regeneració neural per glia envoltant olfactòria.

Rehabilitacio amb crosses.Us informem de l'entrevista que en Jordi Munnshe va fer l'any 2011 a la investigadora Almudena Ramón Cueto, l'equip de la qual va aconseguir en el seu moment recuperar la seva més completa mobilitat en animals que tenien interrompuda la connexió de les seves respectives mèdul·les espinals. Aquesta tècnica ja s'aplica a éssers humans, aconseguint fer caminar a moltes persones paraplègiques i tetraplègiques.

La característica d'aquesta línia d'investigació és que no és patentable, la qual cosa fa que pugui ser aplicada amb un cost més barat i al servei de tota persona que la pugui necessitar. Però en un primer moment ha provocat, sobretot a l'Estat espanyol, l'oposició ferotge dels poders fàctics que volen monopolitzar els tractaments sanitaris, que impulsen alhora la privatització de les sanitats públiques, i volen aplicar exclusivament tractaments patentables cars, a l'abast només dels més rics, o a l'abast dels pobres que hauran d'empenyorar-se per tota la vida. Això sí, aquesta mateixos poders fàctics fomenten la investigació genètica, que genera solucions patentables que no necessàriament van a l'arrel de cada problema, tot excloent altres solucions més directes, barates i millors, no patentables. L'Agustí Chalaux ens recorda aquesta realitat en la seva frase: «Els rics fan la guerra als pobres, però els pobres no fan la guerra als rics».

Aquest oposició ha obligat a aquesta investigadora a abandonar el CSIC i crear el seu propi centre d'investigació, el Centre d'Innovació Mèdica en Regeneració Medul·lar (CIMERM).

Des del Centre d'Estudis Joan Bardina publiquem aquesta entrevista, defensors com som de l'existència d'una sanitat pública de qualitat a favor de tothom, practicada per vocacionals liberals que rebin els seus ingressos de la comunitat, i que mantinguin la seva vocació liberal separada de qualsevol professió mercantil. Recordem, però, que el invent és el factor forístic que genera una més alta producció, enfront el treball, el capital i l'empresa. Invertir en ciència significa augmentar al màxim el capitalisme comunitari que enriqueix la societat. Cal recolzar una ciència al servei de tota la Humanitat, que apliqui els seus avenços més eficaços, en harmonia amb la Natura de la qual aquesta Humanitat en depen.

Com va escriure en Lluís Maria Xirinacs al principi de la seva obra Tercera Via, Sistema General a la mesura de l'home d'avui: «Paralític, si vols, aixeca't i camina!».

Agraïm a Jordi Munnshe les facilitats ofertes per a la reproducció d'aquesta entrevista.

Equip del Centre d'Estudis Joan Bardina.
Darrera actualització: Divendres, 3 de febrer del 2017.


Jordi Munnshe entrevista a Almudena Ramón Cueto, pionera de la regeneració neural per glia envoltant olfactòria.

Notícies de la Ciència i la Tecnologia.
Divendres, 11 de març del 2011.
Almudena Ramón Cueto, pionera de la regeneració neural per la glia envoltant olfactòria.

Entrevista realitzada per Jordi Munnshe.

Almudena Ramon Cueto.

La Doctora Almudena Ramón Cueto és una científica infatigable que ha aconseguit tirar endavant el seu treball pioner malgrat les innombrables traves que li han posat a la seva investigació. L'àmbit d'aquesta, la regeneració neural en pacients amb lesió de medul·la espinal, fa encara més transcendentals la seva trajectòria professional i la seva vocació personal. La seva tasca d'avantguarda en la regeneració neural mitjançant la glia envoltant olfactòria l'ha dotat de prestigi en la comunitat científica internacional. Les seves activitats l'han portat, entre altres institucions, a la Universitat de Califòrnia a Irvine, la UCLA (Universitat de Califòrnia a Los Angeles), i, a Espanya, a l'Institut de Biomedicina de València, dependent del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), on actualment dirigeix el Laboratori de Regeneració Neural.

-Com va sorgir la seva vocació científica? Què la va dur a decidir especialitzar-se en la regeneració neural?-

-Quan vaig estudiar Medicina la meva idea era dedicar-me a la clínica i fer l'especialitat de cirurgia cardiovascular. Mai havia pensat en dedicar-me a la investigació. En acabar la carrera vaig marxar als Estats Units amb el meu marit, que sí que era investigador. És als EUA on vaig entrar en contacte per primer cop amb el món de la investigació científica. Durant els dos darrers anys de la meva carrera havia estat aprenent al costat del Doctor Francisco López, del Servei de Neurocirurgia de l'Hospital Rio Hortega de Valladolid, microcirurgia vascular i nerviosa; quelcom molt nou i que llavors pràcticament no s'aplicava a pacients. La meva especialització quirúrgica en aquesta tècnica tan complexa va ser de l'interès del Doctor Nieto-Sampedro. Aquest químic, que llavors tenia un petit laboratori a la Universitat de Califòrnia a Irvine, estava intentant purificar inhibidors de mitògens dels cervells lesionats de rates amb la idea de poder-los aplicar en un futur per controlar la cicatriu glial i així promoure la regeneració neural. Durant la carrera, sempre m'havia cridat l'atenció el poc que el metge pot fer per curar les malalties del sistema nerviós. Som bons diagnosticant, però no curant. Se'ns forma per exercir i no ens solem plantejar que la nostra formació ens situa en un lloc privilegiat per investigar la cura de malalties «incurables». Em va semblar molt interessant la idea de donar-li un pols a la nostra fisiopatologia del sistema nerviós des del seu aspecte més bàsic i dogmàtic: la seva incapacitat de regenerar-se. Quan el 1989, dos anys després, vaig tornar a Espanya vaig decidir posar-me en marxa i fer el doctorat en aquesta àrea.-

-M'imagino que les repercussions que el seu treball pot tenir en molts pacients han de ser per a vostè una potent font de motivació per seguir endavant, però no se sent també sota pressió en treballar, a causa del molt que hi ha en joc en investigacions com la seva?-

-He tingut grans dificultats per desenvolupar la meva feina científica a Espanya i els pacients amb lesió de la medul·la espinal i el seu patiment han estat, i són, la meva única motivació per seguir endavant.

En les meves primeres passes sí que sentia aquesta pressió, però amb els anys he après que s'avança molt més i de forma més lliure si ens centrem només en el problema científic que ens ocupa; sense pausa però sense pressa, amb la calma i la mesura que requereixen els grans reptes. Per a la consecució d'un objectiu com el nostre és essencial deixar «aparcades» les pressions per evitar biaixos i per garantir l'equanimitat i irrefutabilitat dels resultats.-

-En quina fase es troba actualment la seva línia d'investigació amb glia envoltant olfactòria? Està ara realitzant experiments sobre això?-

Almudena Ramon Cueto.-En la fase final. Ja hem fet tot el que es podia fer al laboratori per demostrar que la glia envoltant del bulb olfactori pot curar lesions de la medul·la espinal. Els nostres resultats ja han estat reproduïts de forma independent per altres científics de diferents països. Perquè es faci una idea, ja hi ha més de 60 articles científics internacionals que avalen que aquestes cèl·lules promouen la reparació del sistema nerviós lesionat i, d'ells, 45 estudis descriuen la seva eficàcia en diferents models animals de lesió medul·lar. Per eficàcia entenem que animals paraplègics amb lesions de diferent grau de severitat, incloses les lesions completes, trasplantats en la fase aguda i crònica, han recuperat la seva funció motora, sensitiva i s'ha produït la regeneració en les seves medul·les espinals. Ja s'ha demostrat que això ho aconsegueixen no només les cèl·lules de rosegador, sinó també les d'altres espècies i també les humanes. Ja s'ha provat que aquesta teràpia funciona en diverses espècies com el gos, el porc i els primats no humans. Ja s'ha demostrat que les cèl·lules de primat són segures per al seu ús en teràpia i que el mateix pacient pot ser donant de les seves pròpies cèl·lules (teràpia autòloga), la qual cosa constitueix la teràpia cel·lular més segura per a qualsevol pacient. Ja s'han desenvolupat tots els protocols quirúrgics per a l'aplicació d'aquesta teràpia en persones. A més, la utilització d'aquestes cèl·lules acompleix els requisits que organismes internacionals exigeixen a tota teràpia experimental per ser traslladada a pacients amb lesió de la medul·la espinal, els anomenats criteris ICCP. És a dir, ja hem donat, amb escreix, tots els passos que es podien donar en el laboratori. Què més podem fer a nivell científic? Només queda que algú decideixi posar els mitjans per traslladar aquesta teràpia a les persones que la necessiten. Fa molta ràbia veure com, després d'haver arribat amb èxit al final de l'experimentació, els avenços científics no s'apliquen. Perquè investiguem llavors?

Seguim fent experiments, però com ja s'han donat totes les passes experimentals pel que fa a la teràpia amb trasplantaments de glia envoltant, estem treballant en altres aspectes.-

-És difícil fer a Espanya investigacions científiques del tipus de la que vostè fa? La col·laboració internacional és un mitjà de sumar esforços i superar obstacles?-

-Sí, molt difícil. En el meu laboratori hem hagut de recórrer a la col·laboració internacional i al mecenatge per poder subsistir durant els darrers 5 anys. Resulta paradoxal, però des de l'any 2006 al 2011, no li han concedit al meu laboratori cap finançament públic espanyol que haguem sol·licitat i, tanmateix, sí que l'hem aconseguit del govern dels EUA mitjançant la convocatòria de projectes públics competitius de seu Sistema Nacional de Salut (NIH) per 4 anys. Normalment, el NIH només finança «extramurs» a laboratoris que fan recerca avantguardista que no es fa als EUA. Així que, teníem aquesta consideració fora d'Espanya però no aconseguim fons al nostre país.

Això, però sobretot la contribució altruista de persones amb lesió de la medul·la espinal, amics, familiars, a través de la Fundació Investigació en Regeneració del Sistema Nerviós, ha permès que poguéssim seguir investigant. Si no hagués estat per aquestes persones, no hauríem arribat on som ara i segurament el meu laboratori ja no existiria actualment.-

-Sempre s'inverteix en ciència menys del que seria desitjable, però creu vostè que la inversió que a Espanya es fa en investigació i desenvolupament ha millorat substancialment en els anys transcorreguts des que vostè va iniciar la seva trajectòria professional? O, per contra, les coses no han canviat molt?-

-Jo vaig iniciar la meva trajectòria científica a Espanya l'any 1989. En aquests anys la inversió en recerca era molt escassa i, no hi ha dubte, que en 21 anys ha millorat. No obstant això, després d'un període inicial de bonança, seguit d'un estancament, ara ens trobem en un declivi. Per exemple, l'any 2010 es va retallar el pressupost de recerca en 5,5% respecte a l'any 2009 i per a aquest any s'ha retallat un 8,5% respecte al 2010. És a dir, en menys de 2 anys s'ha retallat un 14% i ja venia retallant d'abans. Els més perjudicats d'aquesta retallada són els organismes públics d'investigació i serà impossible el compliment de l'objectiu de la Unió Europea per a Espanya que establia per a l'any 2010 una inversió del 2% del PIB. Ara mateix estem en el 1,38, molt per sota de l'objectiu i, a més, disminuint cada any la inversió. El nostre país no està conscienciat encara del valor de la investigació com una inversió de futur. Això genera una política científica d'improvisació basada en la distribució dels recursos disponibles en cada moment.-

-Sempre que es parla d'avenços mèdics i de patents, sorgeix el dilema moral de fins a quin punt aquestes poden restringir l'aplicació d'èxits capaços de beneficiar de manera important a pacients sense altres opcions de tractament. Què opina vostè sobre això?-

Almudena Ramon Cueto.-El trasllat a la clínica de qualsevol teràpia experimental té un cost elevadíssim. Això motiva que els recursos necessaris per aquesta medicina translacional provinguin, normalment, d'empreses i no de fons públics. Aquestes empreses no inverteixen de manera altruista el seu capital, sinó que esperen obtenir un benefici econòmic de la inversió. Aquest benefici és més gran si l'empresa té l'exclusivitat en l'explotació d'aquesta teràpia a través d'una patent. Per tant, tota teràpia que no pugui ser patentada, o que no generi rèdit, no és d'interès per a aquestes empreses, ja que la seva fi és comercial i no social. Quina empresa voldrà invertir en una teràpia que després no pugui vendre? Això genera que molts avenços mèdics que no poden ser patentats, o dels que no es pot obtenir rendibilitat, no vegin mai la llum, encara que siguin els millors per als pacients.

Però, a més, les empreses i les seves patents estan condicionant les línies de recerca en les que els científics treballen, la qual cosa és bastant alarmant. Molts investigadors busquen en les empreses els recursos que no poden obtenir a través dels fons públics. Els nostres laboratoris han d'adaptar les seves línies de treball a aquelles que siguin d'interès per a l'empresa que el finança, encara que siguin de menys valor científic o de dubtosa eficàcia mèdica. Si s'investiga en el que li interessa a les empreses, es podria estar deixant de costat teràpies que són millors per als pacients. També, des de les mateixes institucions públiques s'incentiva als investigadors a que estableixin acords amb empreses per treballar en línies que siguin d'interès per a les mateixes, com una forma d'obtenir recursos per a la mateixa institució. Això pot condicionar les línies estratègiques d'actuació en matèria sanitària i les futures teràpies que s'apliquen als nostres hospitals.

Al meu entendre, la medicina actual i la investigació biomèdica estan caient en mans de les empreses i de les seves patents, oblidant-se de la seva raó de ser: el benefici social.-

Enllaç del Centre d'Innovació Mèdica en Regeneració Medul·lar, on ja s'aplica aquesta tècnica en éssers humans:

http://www.cimerm.com

Enllaç de l'entrevista original al lloc web de Notícies de la Ciència i la Teconologia:

http://noticiasdelaciencia.com/not/611/almudena_ramon_cueto_pionera_de_la_regeneracion_neural_por_glia_envolvente_olfatoria/

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte