Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Vaga de fam. Jordi Griera.

Eix Diari. Logotip.Eix Diari. Divendres, 29 de setembre del 2017.

Vaguistes de fam i persones que els hi donen suport.
Vaguistes de fam i persones que els hi donen suport.

Jordi Griera Roig.Vaga de fam.
Jordi Griera. Vilanova i la Geltrú. 29-09-2017.

Renunciar a menjar és posar sobre la taula dels polítics que, per a alguns, la justícia pot ser més important que la vida. Dimarts dia 26 els estudiants de la Universitat Central de Barcelona, actualment concentrats en l’anomenada Caputxinada 2017, van contemplar una cerimònia a la que no hi estan avesats. Quatre homes, que pels seus cabells blancs destacaven entre aquell jovent, iniciaven un dejuni amb finalitats polítiques bevent un got d’aigua simbòlic. La seva idea és innovadora: un dejuni indefinit, en relleus de màxim una setmana, per tal que ningú no prengui mal. Si molta de gent s’hi apunta l’impacte pot ser potent.

Quan escrivim aquest article el comptador del web de http://famdellibertat.cat ja ha passat dels quatre inicials a prop de la trentena d’inscrits. La foto mostra el racó del claustre en el que cada dia d’aquesta setmana se’ls ha pogut trobar.

Dejunar és cosa sana. Els jueus fan el Yom Kippur, un dia de dejuni; els musulmans tenen el seu mes del Ramadà, en el que cada dia fan dejuni però mengen al vespre. Entre els hindús encara avui el dejuni és una pràctica corrent, com un mitjà per purificar el cos i l’ànima al mateix temps. La combustió forçada de materials excedents una mica per aquí i per allà a l’organisme provoca una renovació cel·lular que d’una altra manera no seria possible, semblant a una cremada de sol, que pot ser molesta però en surts amb la pell nova de trinca.

A l’acte del claustre universitari, un dels dejunants va fer una crida a aprofitar el dejuni per a aconseguir l’equilibri emocional i espiritual, tan necessari en aquests dies de fondes preocupacions; fins i tot va recitar un mantra de l’Índia profunda, que va ressonar en el silenci expectant dels assistents. Desitjar la sobirania del país està bé, però primer cal assolir la sobirania sobre un mateix, les pròpies emocions, els propis desitjos. El dejuni és una pràctica excel·lent per a aconseguir-ho.

Els que hem iniciat aquesta experiència érem amics de Lluís Maria Xirinacs i d’Agustí Chalaux, dos savis que van il·luminar la segona meitat del segle XX a Catalunya amb les seves idees originals, i ens proclamem admiradors de Gandhi, que com Xirinacs va emprar la vaga de fam com a mesura de pressió no-violenta, per obligar els jutges i el poder a fer Justícia allà on al principi es limitaven a aplicar les seves lleis. Nosaltres veiem aquesta acció com la llavor d’una eina que hauria de permetre a la societat defensar sense violència tots aquells casos que siguin percebuts com a flagrantment injustos, tals com la persecució de ciutadans, ciutadanes o càrrecs electes per raó de la seva lliure expressió o la defensa dels drets humans.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte