Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Neofeudalisme. Jordi Griera.

Diari de Vilanova. Logotip.Diari de Vilanova. Divendres, 14 de juliol del 2017. Des del Campanar.

Jordi Griera Roig.Neofeudalisme.
Jordi Griera.

La setmana passada la plaça de les Neus va viure una jornada de consens al voltant del projectat referèndum d’autodeterminació, però em pregunto si tothom és conscient de la realitat política subjacent, la de veritat.

Diuen que al segle IX es va consolidar el feudalisme: en aquell temps el poder l’ostentaven els nobles i els senyors feudals, la resta eren clergues o serfs.

  • Els senyors i els nobles, un d'ells esdevingut rei, intocable, ho posseïen tot i permetien als pagesos que conreessin les seves terres. La seva riquesa provenia de la figura legal del vassallatge, per la qual es quedaven una part substancial del treball del poble. Només el rei i alguns nobles tenien el privilegi d’encunyar diner.
  • El clergat obtenia el seu poder dels acords amb els nobles, on els seus actius negociadors eren la por a les excomunions i els missatges de «resignació cristiana» per evitar la revolució dels pagesos; que no vol dir que no hi hagués clergues de bona fe.
  • Els serfs feien la feina dels clergues i dels nobles, que els protegien. La seva preocupació era que les collites fossin bones, per a poder menjar i pagar els tributs, amb el temor a la invasió dels moros i els vaixells pirates que venien de llevant.

Per sort, tal dia com avui fa 228 anys, va produir-se la Revolució Francesa.

Eugène Delacroix. «La liberté guidant le peuple» («La llibertat guiant el poble»).
Eugène Delacroix. «La liberté guidant le peuple» («La llibertat guiant el poble»).

Enguany una persona pot ser banquer, polític o ciutadania.

  • Els banquers, que han creat el seu Banc Central, intocable, van camí de posseir-ho tot. Directament o via fons d'inversió i crèdits controlen les empreses. Només ells tenen el privilegi de crear els diners endeutant la societat. S’enriqueixen ulteriorment gràcies a la figura legal de l'interès.
  • Els polítics obtenen el seu poder dels préstecs i acords sota la taula amb els banquers, negociació en la que el seu principal actiu és el seguiment popular que puguin tenir i la seva habilitat per controlar una revolució de les masses.
  • La ciutadania treballa per mantenir els banquers i els polítics armats amb la policia i l'exèrcit, que la protegeixen. La seva preocupació és tenir feina per menjar i pagar la hipoteca o el lloguer, mentre està amoïnada per la invasió dels moros i els de més enllà, la competència que ve d'orient i els pirates informàtics.

Tornem a la plaça de les Neus: No hi havia banquers, ni polítics amb poder real per canviar res. Érem tots «ciutadania», agrupats sota una munió d’etiquetes. Una ràpida ullada als programes de les forces polítiques que hi eren presents, palesa que la majoria defensen ja sigui el neoconservadorisme, el neoliberalisme o el que en podríem dir neosocialisme, la socialdemocràcia light actual. Tot marques comercials de la mateixa beguda ensucrada: el neofeudalisme.

Qui s’interessa pels desmesurats privilegis de la banca i de l’alta classe política? Què ens estan dient els partits que no ho fan i desvien l’atenció cap a altres temes? Aquest problema que ens uneix hauria de pesar més que les diferències que justifiquen tants partits. No cal que ens enfadem ni fem cap revolució, amb posar educadament, però insistentment, el tema sobre la taula n’hi hauria prou per mostrar que volem ser lliures de veritat.


Enllaç de l'article original en català:

http://www.ddc.cat/post/Jordi-Griera/Neofeudalisme/265

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte