Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

La seguretat anímica.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Març del 2019. Pàgina 20.

La seguretat anímica.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Cada dia que passa, procuro viure’l des del meu propi centre. Raono, estructuro, construeixo, munto. Però no soc raonable, ni estructurable, ni construïble, ni muntable.

El Jo és quelcom més que l’ego freudià, vist com un mecanisme que respon entre les pulsions inconscients instintives de l’id, i les pulsions socials imposades del superego. El jo és molt més que això, és l’autodecisió, l’autonomia, la sobirania. Pot triar més enllà de desigs i d’il·lusions, d’instints i d’imposicions. Es pot oposar a l’instint i es pot revoltar contra l’opressió. Aquest és el seu misteri.

El que fem i treballem cada dia ho veu tothom. El que no veu tothom i potser no hi prestem gaire atenció és la força del nostre subconscient, la part femenina del jo, la nostra ànima.

L’ànima és la que inicia les relacions entre el jo conscient i la nostra part instintiva. Ho fa si és que ho ha pogut practicar perquè no li hem impedit i ho té per mà. Arribar a aquest punt demana que aprenguem a sacrificar alguns poders del nostre Jo tot aproximant-nos a la part femenina que és la que ens permet trobar uns nous tipus de força. El costat femení de l’home, lluny de l’efeminament, és una força molt poderosa. Llavors apareix el coratge i la força d’una ànima valenta que fins ara només podia expressar-se a través dels somnis i les visions i restava amagada en un lloc psíquic molt profund ben allunyada del control del jo conscient.

Tenim seguretat anímica quan som nosaltres qui dominem la nostra pròpia naturalesa animal i aquesta no ens domina.

El desig de poder, l’orgull, la ira, algun afecte o emoció sobtada que pot amb nosaltres, com també sentir-se fora de si per la ràbia, consumit per la gelosia, posseïts per la luxúria, són forces instintives que anul·len la consciència del jo i ens fan perdre el control sobre la nostra ment i el nostre cos. Si no les encarem, se’ns tornen més brutals i combatives. Les energies instintives persistentment ignorades i reprimides expliquen perversions, violències, destruccions, abusos i crims passionals. La dissociació de les forces instintives poden originar malalties mentals greus.

Parem atenció i acostem-nos a la nostra bèstia interior, quan crida, brama o gemega. Escoltem que ens diu. Amb paciència i moderació, anem compartint els secrets i ens compenetrem.

Unes vegades caldrà de forma directa, agressiva i masculina, ensenyar les dents i mossegar si no es vol ser esclafat. Si bé en la majoria de les situacions serà més efectiu acostar-s’hi des del costat de l’inconscient, indirectament, amb calma i amb la suavitat de la part femenina.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte