Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Dolors Marin: «El que hem viscut junts ens ha fet més forts».

Vilaweb. Logotip.Vilaweb. Dissabte, 9 de juny del 2018.

Dolors Marin: «El que hem viscut junts ens ha fet més forts».

Parlem amb Dolors Marin, cap de llista de la candidatura independentista que participa a les eleccions del Col·legi de Psicòlegs.

Dolors Marin, per a Vilaweb.
Dolors Marin, per a Vilaweb.

Per: Redacció.
9-6-2018, 22h.

Parlem amb Dolors Marin, cap de llista de la candidatura Psi·R –Un Col·legi per la República, que participa a les eleccions del Col·legi de Psicòlegs, del proper 12 de juny. La Dolors ens explica com el fet que el Col·legi de Psicòlegs s’inhibís de donar suport a Susanna Barreda, companya de Jordi Sànchez, argumentant que no feien política, va ser el detonant per crear una candidatura professional, revulsiva en molts aspectes diferents. El seu discurs crea un fil conductor que uneix professió i país. Amb el seu plantejament volen ser un estímul perquè altres professionals siguin actius dins les institucions i facin de motor d’un canvi transversal i profund.

Com a psicòloga ens explica com en els darrers mesos han notat un increment de les demandes d’atenció psicològica a causa de la repressió. Aconsella posar en comú el trauma viscut, parlar-ne i compartir els sentiments.

Per què us presenteu a les eleccions del Col·legi de Psicòlegs amb una candidatura que vol remarcar els valors de l’1 d’Octubre.–

–Tot va començar, quan vam saber, que la nostra companya Susanna Barreda, psicòloga no havia rebut cap mena de suport del COPC, arran de l’empresonament polític del seu home, en Jordi Sànchez, el 7 d’octubre. El COPC, no només es mantenia mut, sinó que responia amb cinisme que el COPC no fa política. El COPC és un Col·legi professional que fa massa temps que ha perdut la seva essència, no té missió ni visió de futur. La nostra candidatura ha agafat els valors i els principis fonamentals de l’1 d’octubre perquè vol retornar-li la força d’una institució catalana que treballi per la professió, els professionals i el país.–

Com li vareu donar forma?–

–Va ser a principis de febrer. En aquell moment, érem un moviment de psicòlegs i psicòlogues sorgit de la Sectorial de psicologia de l’ANC, que ens havíem organitzat per retornar el rebut de la quota del Consejo. Quan vam saber que hi havia el·leccions vam comprovar que cap candidatura defensava les nostres reivindicacions, fins i tot ens vam reunir amb una d’aquestes candidatures, teòricament la més propera a les nostres demandes, però va ser molt decebedor. Així que vam decidir presentar-nos. Vam començar amb la quota del Consejo, i però ens presentem per molt més.–

Quan dieu que voleu un Col·legi per la República què voleu dir?–

–Institucionalment i professionalment, la psicologia hi té molt a dir en processos politicosocials com el que estem vivint, quedar-nos al marge és renunciar a la centralitat. Com a professió, això replanteja la concepció mateixa del rol de la psicologia i dels seus professionals a la societat. Nosaltres volem superar la grisor i la mediocritat actuals, que se’ns imposa dels del Col·legi. Apostem per un rol central, protagonista, que és escoltat i se l’espera quan ocorren esdeveniments de rellevància. La psicologia engloba una àmplia realitat, preveiem donar veu a les discrepàncies, als diferents corrents i a les diferents postures polítiques. Per altra part, volem contribuir a implementar la República proclamada però no desplegada, a partir de tres eixos: institucions sobiranes, això vol dir recuperar el COPC per Catalunya; espai lliure, això vol dir un COPC descentralitzat que iguala el territori i s’internacionalitzi i finalment procés en mans del poble, que significa un col·legi en mans dels col·legiats.–

Des del món professional es pot canviar el país?–

–Si, des de cada professió és des d’on s’ha de canviar el país, perquè mentre fem el que fem definim el país, és indestriable. Els estudis estadístics ens diuen clarament que la població a favor del desplegament de la República té estudis universitaris i són professionals. Això vol dir que els col·legis professionals són vivers claus per a poder implementar la República Catalana.–

Un dels canvis que presenteu és desvincular-vos del vostre equivalent a Espanya. Ara hi esteu vinculants d’una forma totalment depenent, perquè part de les vostres quotes van a parar a Madrid? Què plantegeu i per què?–

–Plantegem recuperar la sobirania. El COPC es va fundar, d’acord a la llei de Colegios profesionales del 1974, entre el 1975 i el 1981 i va ser sobirà fins que per llei l’any 2005 s’ha d’integrar al Consejo Español de la Psicologia. Des de llavors el COPC perd bous i esquelles, la professió i la professionalitat se’n ressenten. Creix el malestar i la governança del COPC es masculinitza. Des de llavors el COPC viu sotmès a aquest Consejo. Ens requisen 600.000€ a l’any. Es tracta d’un pagament en concepte de submissió. La Generalitat l’any 2006 va fer una Llei de Col·legis professionals on ressituava aquesta relació entre Catalunya i l’Estat Espanyol. Molts dels seus articles van ser impugnats. Nosaltres plantegem sortir d’aquesta relació. No volem un jou que ens ofega i no ens deixa ser qui som.–

També parleu de democràcia directa i transparència. Alguns Col·legis professionals s’han burocratitzat massa?. Aquesta democràcia directa que proposeu com pot repercutir en els professionals?–

–La Llei que regula els col·legis és llei d’origen franquista, de 1974, i contravé les directives europees. Per exemple, quan es regula l’obligatorietat de col·legiació i un sistema de control i de burocràcia. Nosaltres plantegem anar cap a un model europeu. Tot i que som conscients que no serà fàcil ni ràpid, ni el podem fer sols. D’entrada, el que sí que podrem fer com a Junta de Govern serà protegir els col·legiats que retornin el rebut del Consejo, no els obrirem expedients ni els donarem de baixa. Volem un COPC pels professionals, això vol dir que el col·legiat parla i se l’escolta; que se’l respecta i que recollint la seva demanda es treballa per donar-hi resposta. Volem obrir el COPC i practicar l’escolta activa i l’empatia amb el professional i els seus problemes.–

I el territori?–

–També és un tema que ens preocupa. Volem donar veu al territori, tots els col·legiats han de tenir el mateix pes específic tant si són de la Seu d’Urgell com de les terres de l’Ebre. Fins ara, en els processos electorals a Junta de Govern, la participació ha oscil·lat entre un 7% i un màxim 10%. Volem revitalitzar el COPC, desburocratitzant-lo, fent un veritable COPC digitalitzat.–

De la vostra candidatura destaca el nombre de dones que hi participen, per què?–

–Som un col·legi amb el 80% de col·legiades. La nostra candidatura representa aquest percentatge amb 8 dones i 2 homes. Cal ser representatius del col·lectiu. El gènere marca caràcter en la forma i en el contingut, cal que es vegi en la candidatura. Semblem moltes, sí, però això és perquè sempre hi ha hagut un biaix de gènere important al COPC. I ara aquesta normalitat passa a ser percebuda com una cosa excepcional. Les dones hi som, en la candidatura Psi·R les dones parlem alt i clar, amb voluntat de lideratge per parlar de vida i fer que la política tingui sentit per la gent, no sentit d’estat. Volem definir la professió, també des de les institucions.–

Com a professionals de la psicologia quins reptes té la vostra professió actualment?–

–De fet el gran repte és recuperar la sobirania del COPC, amb l’objectiu de definir un model propi útil per a cada àmbit de desenvolupament professional, impulsat i aixoplugat des del COPC. La regulació de la psicologia a l’Estat Espanyol és un desgavell, sobretot en l’àmbit de la Salut. Escassetat extrema de places (PIR, PESTOS) que temen pels seus llocs de feina, o el despropòsit de la nova titulació de Psicòleg General Sanitari. En la psicologia clínica, trobem a faltar un col·legi mediador en els conflictes que poden existir en el col·lectiu, per a cercar la millor solució, buscar manera d’acreditar aquells professionals (Pestos) amb trajectòria professional àmplia. També volem instar davant l’administració per ampliació places PIR i la creació de l’especialitat de la Neuropsicologia Clínica. Les altres candidatures diuen que màgicament arreglaran aquesta situació, quan en gran part depèn de Madrid.–

…–

–També volem que es prengui consciència que som professionals titulats universitaris, especialistes en el comportament i la conducta humana. Som un col·lectiu absolutament únic. I ens movem en tots els àmbits de la societat, en el món clínic, social i comunitari, educatiu, de l’esport, de la mediació, del treball, etc. Els reptes van sorgint en funció de l’evolució de la societat i de les demandes de les persones (infants, malalts, dones, salut i benestar laboral, vulnerabilitat i fragilitat, immigració,...) Cal estar preparat, format i ser expert per a donar resposta i un servei de qualitat, d’excel·lència.–

Desvinculem massa la nostra vida política de la professional?–

–Jo diria que desvincular la nostra faceta professional de la dimensió comunitària i política, ens empobreix i fa febles individualment i socialment. Ignorar-ho ens fa esclaus de coses materials i d’idees gens fecundes. Democràcia i política van de la mà i en bones condicions quan entenem, coneixem i no ens deixem enganyar per les tergiversacions i manipulacions del llenguatge avui dia prevalent. Forma part de la salut psíquica i la salut comunitària. Consciència individual, consciència nacional i consciència còsmica van lligades. En la Psicologia i el seu exercici, no podem negar-ne cap d’elles. Afavoreix l’intrusisme.–

El vostre projecte té l’impuls de l’ANC?–

–Aquest projecte ha nascut en el marc i en paral·lel de Professionals per la República de l’ANC. El vam plantejar nosaltres, per fer aliances inter-professionals en endegar l’acció de retorn de la quota del Consejo de la Psicologia. Estem fent una mata de jonc de professionals, treballant en xarxa amb el desig de desplegar com més aviat millor la República.–

Aquests mesos segur que molts lectors implicats en el moviment republicà viuen tot el que està passant amb molta angoixa. Quins consells els hi donaríeu com a psicòloga?–

–Sí, estem suportant de fa temps un important desgast per sobrecàrrega psíquica. És dur i molt cansat haver-se de refer de tot el que ens arriba amb voluntat esclafadora, cada dia. Nosaltres hem notat un increment de les demandes d’atenció psicològica per aquesta causa, les persones afectades volen recuperar-se d’aquest desgast, i tornar a estar en forma psíquica per seguir fent en condicions la seva vida diària. Som un poble resilient, ho revertim de seguida tot, i hem trobat en el groc, el petit detall, l’aclucada d’ull que ens recorda la llum de la nostra sobirania individual i nacional, a la que no renunciarem. I com a poble ho superarem. Perquè la força que ens va impulsar a tirar endavant el projecte de l’1 d’octubre era tan potent que malgrat tota la força de l’Estat, ens ha generat molt més sentiment de poble. El que hem viscut junts ens ha fet més forts. Cal posar en comú el trauma viscut, parlar-ne sempre amb qui van viure el mateix, compartir els sentiments i fer pinya.–

Quina acollida està tenint la vostra proposta?–

–Ha despertat molt interès, sobretot en col·legiats que no havien votat mai, que veuen en nosaltres una oportunitat de canvi real. També ha generat incertesa en alguns, que temen per les conseqüències professionals del procés de desvinculació del Consejo. Nosaltres som plenament conscients que no es tractarà d’un procés senzill ni ràpid, i que caldrà assegurar en tot moment la seguretat de l’exercici de la professió.–

Enllaç a l’entrevista original en català:

https://www.vilaweb.cat/noticies/els-collegis-professionals-son-vivers-claus-per-a-poder-implementar-la-republica-catalana/


Enllaç relacionat:

Ens plantem dins del Col·legi de Psicologia. Dolors Marín, Albert Vidal i Joan Francesc Serra, psicòlegs.

Canvi de fons al Col·legi de Psicòlegs. Vilaweb.

Un Col·legi per la República: la sectorial de Psicòlegs de l’Assemblea, preparada per presidir el Col·legi de Psicòlegs. Assemblea Nacional Catalana.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte