Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.
Articles relacionats amb la disciplina creada pel metge Doctor Josef Meulemans per aprendre simultàniament diferents idiomes agrupats per branques lingüístiques.

Agustí Chalaux. La lluita utòpica contra la corrupció.

Ara.cat. Logotip.Ara Tu. Diumenge, 3 de març del 2013. Pàgines 8 i 9.

La putridesa ens devora. El carrer n'està tip i sembla que encara queden moltes males pràctiques per emergir. Fa mig segle un visionari català va dedicar el seu talent a buscar vies per combatre-la. Malgrat les bones intencions, queda clar que no se'n va sortir1.

Text Xavier Theros | Actualitzada el 03/03/2013 00:00.

Vivim temps difícils i estranys. De sobte, les corrupteles polítiques i les males pràctiques financeres han passat de ser un afer propi de les pàgines d'economia a ser notícia de primera plana a tots els diaris. Mai com avui el ciutadà del carrer s'havia interessat tant per conceptes i nocions relacionades amb la macroeconomia. I, al mateix temps, mai s'havia vist un descrèdit i una desconfiança tan radical cap a aquest model de societat lliberal, farcida de lleis tramposes i retòrica buida. La situació actual era impensable fa només uns anys; després de dècades vivint en la societat del benestar, la possibilitat que Europa tornés a viure una crisi d'aquestes magnituds era difícil de imaginar. Tanmateix, els perills de la plutocràcia i de la corrupció ja van ser anunciats per uns quants teòrics del segle XX. El català Agustí Chalaux va ser un dels primers a adonar-se de les conseqüències que portaria la sortida del patró or i l'adopció del paper moneda.

Fill d'un industrial francès establert a Barcelona, Chalaux va néixer l'any 1911 a Sant Genís dels Agudells, llavors un llogarret d'uns quinze habitants i avui part del barri d'Horta. Després d'estudiar a l'escola Montessori, va anar a la ciutat francesa de Toló a fer el batxillerat quan tenia nou anys. Va ser allà, als catorze anys, que va assistir a una conferència del famós banquer Horace Finaly, president de la Banca Nacional de París i els Països Baixos (Paribas), i aquella xerrada va canviar la seva vida. Un dia, a casa del banquer, va llegir per casualitat un informe confidencial sobre la reunió que Finaly havia mantingut amb John Pierpont (J.P.) Morgan i Henri Deterding. En el document es deia que la Primera Guerra Mundial estava a punt d'engolir les reserves mundials d'or i que el paper-moneda el substituiria com a patró monetari. Els nous bitllets de banc podien racionalitzar l'economia i fer-la més productiva, però els banquers van preferir seguir amb el diner anònim i organitzar una plutarquia internacional, en què banquers i amos de les principals companyies industrials poguessin suplantar un dia els governs nacionals. Conegut el secret, Finaly va decidir fer-li de mestre i ajudar-lo a establir un criteri científic i racional al problema dels diners. Així, va estudiar economia a París i ciències químiques a la ciutat alsaciana de Mulhouse.

Bardina i Xirinacs.

De tornada a Barcelona es va posar a treballar en el negoci familiar. Poc després esclatava la Guerra Civil. Gràcies a les seves simpaties llibertàries es va quedar de gerent a l'empresa col·lectivitzada, on va aprendre que no es podia fer una revolució sense controlar els ressorts econòmics de la societat. En aquella època va començar a escriure sobre aquest tema, però l'any 1939 va haver d'exiliar-se a França. Va viure allà durant la Segona Guerra Mundial, fins que l'any 1945 va retornar a Barcelona. Durant la postguerra les seves principals influències van ser les publicacions que el pedagog Joan Bardina editava des de l'exili a Xile. Mort el general Franco, va conèixer Lluís Maria Xirinacs, i junts van fundar el Centre d'Estudis Joan Bardina, destinat a estudiar un nou model polític i econòmic alternatiu al capitalisme i al marxisme. M'ho explica el senyor Joan Parés i Grahit, metge personal tant de Xirinacs com de Chalaux, i secretari d'aquest últim.

El doctor Parés -actualment jubilat- va conèixer Chalaux l'any 1978, en una conferència a l'associació Amics de la Unesco. I, des d'aquell instant, es va convertir en un dels seus col·laboradors més fidels: «L'Agustí era un home molt planer, molt obert a parlar amb tothom. Segons les seves teories, els diners es van inventar exclusivament per afavorir l'intercanvi. Però, quan va aparèixer la moneda anònima, es va convertir en poder i va generar un alt grau de corrupció. La Fundació Bofill va fer fa poc una enquesta en què preguntaven: ¿si a la seva feina pogués agafar diners impunement, amb la garantia absoluta de no ser mai detingut, vostè què faria? El 90% van contestar que n'agafarien. Refiar-se de l'honestedat dels polítics és suïcida. Ha de ser el sistema de lleis i l'estructura de l'estat que han d'impedir la corrupció dels poders polítics. Això Chalaux ja ho deia als anys setanta i ningú li feia cas».

D'aquells debats i xerrades en va sortir el llibre de Xirinacs Tercera Via2, que no es va publicar per por dels editors a molestar els banquers. Al final, va ser publicat l'any 2012 i es pot llegir gratuïtament en PDF a les webs http://xirinacs.org i http://bardina.blog.pangea.org3. «Vam enviar-lo a tots els partits, però els únics que el van acceptar van ser els de la CUP4».

Semblen complides les prediccions de Chalaux. Com va vaticinar, el principal problema avui és el transvasament de poder des de l'àmbit polític i públic al financer i privat. Parés afegeix: «León Blum explicava a les seves memòries que va anar a demanar ajut a Finaly perquè li financés la campanya electoral, i quan va ser president de la República Francesa es va assabentar que el banquer havia donat la mateixa quantitat a tots els candidats. Guanyés qui guanyés, ell guanyava sempre. El nostre sistema actual és així, acaba socialitzant la corrupció».

Malgrat una visió tan descarnada del poder econòmic, Chalaux va deixar escrit el 1979 que «l'era de les antieconomies de mercat i de les antipolítiques socials, dels poders ocults, deslleials i subterranis, de l'apropiació il·legítima i del robatori de la propietat pública» estava arribant a la seva fi.

Agusti Chalaux (1911-2006).
Agustí Chalaux | Arxiu Dr. Joan Parés.


Quan la banca era un negoci de risc.

Agustí Chalaux, de fet, arribava tard. No sempre va ser tan fàcil per al mercat financer corrompre i enganyar la societat: «A l'Edat Mitjana el banquer català Francesc Castelló va ser executat perquè va fer fallida», recorda amb ironia amable el doctor Joan Parés. Els fets van tenir lloc a mitjans del segle XIV a Barcelona, durant la crisi econòmica que va provocar la primera gran epidèmia de pesta negra. A diferència de les actuals, les autoritats de llavors van endurir les condicions per a la banca privada. Segons les lleis que regien el sector, el propietari d'una taula de canvi que fes fallida seria humiliat públicament per tota la ciutat. Podia acabar decapitat i amb les seves propietats venudes per respondre als creditors. A Castelló li van tallar el coll davant de casa seva el 10 de novembre del 1360.


Dels diners anònims als telemàtics.

L'objectiu del model econòmic d'Agustí Chalaux era acabar amb la corrupció política i, per tant, impedir que un règim plutocràtic agafés el control de la humanitat. Per aconseguir-ho proposava eliminar el diner en efectiu i substituir-lo per un xec-factura semblant a les actuals targetes de crèdit en què constarien les dades del comprador i del venedor, cosa que acabaria amb el diner anònim. Qualsevol transacció econòmica seria enregistrada per una xarxa telemàtica de titularitat pública, sota el control d'una justícia independent dels poders executiu i legislatiu. Sense diners físics, el món seria un lloc més segur, el nou diner nominal eliminaria la temptació cap al crim i garantiria una societat amb menys conflictivitat social. Qualsevol compravenda amb nom i cognom deixaria un rastre jurídic i faria impossible tant el robatori com el suborn, i impediria així l'activitat de les màfies de la droga o de la prostitució, que no tindrien manera de blanquejar els seus beneficis. De la mateixa manera, no deixaria marge a la falsificació de bitllets, obligaria a fer emergir els diners amagats en caixes de seguretat i en paradisos fiscals i acabaria amb l'opacitat en el comerç.


Enllaços dels articles originals a Internet:

Agustí Chalaux. La lluita utòpica contra la corrupció:

http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/Agusti-Chalaux-lluita-utopica-corrupcio_0_875912412.html

Dels diners anònims als telemàtics:

http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/Dels-diners-anonims-als-telematics_0_875912410.html

Quan la banca era un negoci de risc:

http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/banca-negoci-risc_0_875912415.html


Notes:

1Només per ara, de la mateixa manera que Galileu Galilei, científic que va afirmar que la Terra orbitava al voltant del Sol però no a l'inrevés, no va ser reconegut en vida seva, però sí que la seva teoria fou acceptada entre altres pobles diferents en el mateix temps i al mateix Occident en temps posteriors.

2El nom complet de l'obra és Tercera Via. Sistema General a la mesura de l'home d'avui.

3Exactament en aquests tres recursos d'Internet:
http://www.bardina.org/nw2/tercera_via/terceraviact.htm,
http://www.xirinacs.org/wp/2012/09/08/segona-edicio-de-lobra-tercera-via-den-lluis-maria-xirinacs-l11-de-setembre-del-2012/, i
http://xirinacs.wordpress.com/2012/09/08/segona-edicio-de-lobra-tercera-via/,
podeu veure altres documents relacionats dins del lloc web del Centre d'Estudis Joan Bardina a http://bardina.org.

4Hem d'esmenar aquest darrer comentari, doncs l'obra Tercera Via, Sistema General a la mesura de l'home d'avui ha arribat en paper i ha estat acceptada per bona part de les formacions polítiques del Principat de Catalunya; també tenim notícia que ha estat descarregada d'Internet i llegida amb interès.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte