Només dir, -per a qualificar-lo una miqueta i donar pas a allò que vull parlar-, que això s'haurà de parlar uns quants minuts. Llavors en podrem parlar tots... Per a qualificar-lo diria que és una alternativa als continguts de la nostra societat.

Doncs aquestes alternatives són uns antagonismes que tenen, que són contraris en contingut, a allò que està vigent. Però són iguals a allò que està vigent en quant a actitud subjectiva.

Fixeu-vos a on vaig a parar:

En veritat no és una autèntica alteritat allò que tenen, sino una nosteritat oposada a la nosteritat vigent. Amb això aniré a parar a allò que vull dir.

Quan un senyor es torna antimilitarista, pacifista o feminista o el que vulgueu, o es fa del partit dels «verds», ell allò que vol és substituir els continguts d'aquesta societat pels continguts que ell defensa.

Aleshores allò és lo seu. En conseqüència, no tenen la raó de ser alter, són un. Són nostre, és lo nostre que s'oposa a lo seu, i per ells l'alter és la societat vigent.

I, per tant, hi ha un xoc entre dues posicions, on els continguts són diferents, i que és molt interessant.