Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Marginació econòmica. Món alternatiu. Índex. Món alternatiu. Les alternatives. Món alternatiu.

2.2.2.2.2. Altres tipus de marginació.

Però hi han altres raons que en Marx les va tenir com a secundàries, i que avui dia estan pujant molt fortament. Altres raons de marginació. Aquí hi tinc una llista molt llarga:

Les marginacions per raó de raça. Els negres, els grocs, els de color, els vermells de l'Amèrica,... Aquests marginats.

La gent marginada per raons d'edat. No tots els vells estan marginats, però la vellesa, -en general-, està marginada. La infància té aspectes de marginació, tant, que hi han uns «dies de la infància», un «decàleg de la infancia», etcétera. Quan surten totes aquestes coses és que no hi ha igualtat.

Després per raons de salut. Els malats, els malalts mentals,... Quan jo estàva davant de la pressó Model de Barcelona assegut així (s'encongeix), un dia un xicot es posa al davant meu així (s'encongeix igual), i es va quedar quiet mirant-me cara a cara. Després em va dir: «sóc tal». És un «tal» que tenia un germà pres a dins, i em pensava que em venia a ajudar, a fer companyia perque, és clar, es sentia una miqueta agraït de que jo lluités pels pressos que estàven a dins i, per tant, pel seu germà.

I no, no. Després em va parlar, em va dir:

«No, mira: tú estàs lluitant pels que estan aquí dins, que estan molt malament. Jo vinc d'un manicomi, i en els manicomis s'està molt pitjor que a les presons!. Ningú fa «sentades», com tú, i ningú s'en preocupa dels drets humans de la gent que està a dins dels manicomis, ningú!. Allà, amb un home que està amb problemes mentals és lícit tot!, és lícit tot!».

És un exemple, malalties mentals, impedits, minusvàlids, subnormals, etcétera.

Aleshores, per raons de cos. Hi ha una marginació que, a més, la patim tots. Un excés de sedentarisme, una mala dietètica. Una obligació de vestits, de tal manera que el nudisme és una cosa marginada. Una prohibició de certs sentits. Al tacte, al gust i a l'olfacte no sé que els hi passa, que estan prohibits en aquesta civilització. Certs moviments: «nen, això no es fa!», «nen, no es belluga aixís», «les cames no es posen d'aquesta manera», «això no es fa així», etcétera, etcétera. Hi ha una margianció per raó de cos.

Una marginació per raó de sexe. La dona està en inferioritat de condicions respecte l'home. Els gais, els homosexuals, etcétera.

Per raó de la llengua. Hi ha una colla de llengues oprimides, algunes estan ja en perill d'extinció.

Per raó de nació. Minories nacionals. Hi han nacions sense estat.

Per raons de cultura. Hi ha gent menys culturada. Gent aculturada, gent contraculturada, gent amb un colonialisme cultural molt fort. Hi ha desinformació. Hi ha antiinformació. Control de les agències internacionals de notícies, etcétera.

Per raons de geografia. El món rural ho és sistemàticament. Les zones de muntanya, sistemàticament marginades. Els suburbis de les ciutats. Els barris degradats.

Per raons de política. Per exemple, ja només permeten a les Constitucions avantatges als partits que són parlamentaris, els extraparlamentaris queden marginats. Els partits fòra de la llei. Els presos polítics, els refugiats polítics.

Per raons militars. Territoris ocupats «manu militari». N'hi ha més dels que sembla, -potser tots, en el món, quasi bé tots-. Si traiessiu els militars seria d'una altre manera. Si no, proveu en algún trocet petitet. Retireu els exèrcits i veureu allò que passa immediatament. Per tant, quanta opressió hi ha en aquest sentit!... En aquest sentit, dominats per raons militars.

Aleshores... Bé, també m'he deixat l'administració, el tema de la burocràcia, que fa tan difícil fer certes coses.

Per raons d'esperit. Les religions oprimides, problemes de consciència. Objeccions de consciència que no s'accepten.

I una espècie de màxim paradigma, de màxim prototipus d'allò que és la marginació: és la preso. La presó és el resultat de la impotència humana per a que s'entenguin els homes entre sí. Quan ja no saben qué fer, el fiquen en una gàbia com si fos un animal, com en un zoològic... apart dels animals, que no els hi fiquem, oi?.

Doncs la presó. La presó porta una gradació de marginació. Primer hi ha una marginalitat. Després hi ha una delinqüència, -és quan el marginal ataca la llei vigent-. Després de la delinqüència hi ha la presó, amb tot l'aprenentatge de alternativitat que hi ha allà, que n'hi han de moltes fases.

Després la marginació que no té nom en la societat.

Bé, tot això és la causa i la, quasi bé, definició d'unes classes oprimides que són propies d'ara.

Marginació econòmica. Món alternatiu. Índex. Món alternatiu. Les alternatives. Món alternatiu.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte