Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Tipus d'alienació. L'alienació del treball. Món alternatiu. Índex. Món alternatiu. L'alienació militar. Món alternatiu.

2.1.2.2. L'alienació política.

Un altre exemple d'alienació que explica en Marx és l'alienació política.

Quan anem a votar a les eleccions, no ens donem el nostre vot i, per tant, donem la nostra representació a unes poques persones. Aquestes poques persones durant, per exemple, quatre anys, fan allò que volen de la nostra representació.

La nostra representació política queda posada en mans d'uns altres, segons una teoría jurídica que s'en diu la «Teoría del Mandat Imperatiu» on les persones, una vegada han votat ja, no tenen dret a res, fins al cap de quatre anys, que poden destituir a aquell senyor i votar un altre. Però mentre aquell senyor té el «mandat imperatiu» -que no poden haver-hi mandats laterals, que tots provenen del poble, aquests mandats; és una «entrega» de la nostra sobirania, del nostre poder, de lo nostre digueu el que vulgueu, de la nostra capacitat d'influir en la societat...-, doncs durant aquest periode fan el que els hi don la gana. I, per tant, usen la nostra dimensió política ells.

Nosaltres renunciem durant quatre anys. Per això els alternatius tenen tendència a la democràcia directa i a suprimir aquestes delegacions de representació política.

Tipus d'alienació. L'alienació del treball. Món alternatiu. Índex. Món alternatiu. L'alienació militar. Món alternatiu.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte