Portada.
Glossari de termes inequívocs.
Breu Glossari de termes inequívocs
Agustí Chalaux de Subirà
Escola Finaly
Economia i Societat
A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, L, M, N, O, P, R, S, T, U, V.
Anar a la versió ampliada.

A B C D E F G H I J L M N O P R S T U V
Breu Glossari de termes inequívocs.

Aquest llistat alfabètic dels termes en negreta apareguts en les 4 primeres seccions, ofereix breus definicions per ajudar la lectura.

Per tant té un caràcter provisional i aproximatiu. Com la resta de fitxes, és obert a crítiques i suggeriments.


Administració

Ocupar-se de les petites coses no és funció de l'Estat.

(Principi de subsidiarietat).

Altruisme

Obertura als altres que es genera quan l'egoisme vital s'ha pogut desenvolupar amb lliure espontaneïtat i expansió personal.

Anarquia

Espai de lliure responsabilitat personal que no està subjecte a l'arquia (comandament responsable).

Ànima

«Ànima», «psique, psico-» i «esperit», etimològicament (en grec i llatí), només signifiquen «vent». El «vent» indica, metafòricament, que té vida, alé, que es mou.

Animal

Esser que té vida animada, que té ànima, que té capacitat de moviment anímic-intern i corporal-extern..

Anti-civilització

El contrari de civilització. La «cultura de ciutat», girada contra les persones.

Anti-liberal

Que impedeix el lliure exercici de la societat liberal.

Anti-llibertari

Que ataca les llibertats utilitàries, les concretes llibertats fenomèniques de mercat.

Anti-política

Quan la política esdevé poder sobre i contra les persones.

Anti-societat

Quan les articulacions socials han perdut el seny i afavoreixen l'anti-civilització, els poders establerts (sempre il·legítims) i l'anti-política.

Anti-societat dels marginats

El sector social actual segregat per motius de diner i d'incultura que cal fer desaparèixer amb solidaritat.

Arquia

Legítim i vitalment necessari comandament (ètnic-social), amb responsabilitat personal de qui l'exerceix, exigible al final del seu mandat constitucional.

Assignacions de solidaritat social

Aportacions de diner comunitari per a certs esdeveniments (naixement, casament, mort...) i per afavorir les condicions d'un mínim nivell de vida (vivenda, millora de la llar.. ) complementàries dels salaris de solidaritat social

Auto-política

Disciplina de societat civil («civitas»); art de conduir la «polis» (societat geopolítica a favor de totes les persones (individuals, familials, col·lectives utilitàries i liberals).

Autodeterminació

Capacitat de decidir sobre els propis afers.

Autonomia

Llei pròpia d'una comunitat qualsevol.

Autoritat Autònoma

Actuació constant i repetida d'una comunitat amb autonomia

Bèl·lic

Qualificatiu de qualsevol acció de guerra. La guerra és sempre una actitut, una voluntat i un fet infra-animal.

Caos

Espai-temps ilimitat, indefinit, que veiem aparentment, fenomènicament confús, degut a la limitació de la nostra intel·ligència davant tan immensa obertura.

Carn, carnal

En grec «sarx», «sàrquic». Aquests termes es refereixen al conjunt global «cos-animat, psico-soma». Recordem el valor immens del verb «encarnar».

Cibernètic

Govern automàtic, retroactiu, auto-regulat, auto-regulador, auto-equilibrant... exclusivament de les coses. No és aplicable a les persones sense caure en la opressió.

Ciència

Conjunt d'hipòtesis fenomenològiques, provisionalment fins ara acceptades per haver estat sotmeses a repetides experimentacions estadísticament positives dintre l'empirisme fenomenològic pro-experimental.

Ciutadanies

Entitats (utilitàries i liberals) ciutadanes.

Ciutats-imperis

Primeres ciutats multi-ètniques encara sense Estat i no sotmeses a imperialismes (a l'Asia sudoccidental entre els -8500 i els -2500).

Cívic

Comportament responsable en la «civitas». Us específic per a designar l'àmbit de la societat civil autònom de la política.

Civilització

Cutura de ciutat afavoridora de totes les persones No es pot parlar de «civilitzacions» abans de la creació de les primeres ciutats-imperis

Civisme

Sistema d'organitzar correctament la «civitas».

Col·lectivitat

Grup humà nascut de la co-elecció lliure dels seus membres dintre d'una ètnia històrica (i en el marc d'una societat geopolítica determinada).

Comandament

Capacitat de manar responsablement. El contrari de poder sobre les persones.

Comandament polític

Responsabilitat en l'àmbit del conjunt de la societat geopolítica.

Comerç exterior

La relació equilibrada d'intercanvi de mercaderies amb altres mercat exteriors a la pròpia societat geopolítica.

Compartir

Tret específic de les primeres comunitats homínides, molt difícil de mantenir-se sense lligams comunitaris o sense una política de solidaritat social.

Comunió

Actitud humana que és present en qualsevol comunitat.

Comunisme

Sistema de fer comunitat. Es possible sempre que es fonamenta en la llibertat dels seus membres d'aportar i rebre recursos i proteccions mutus

Comunitat

Lliure aportació i acceptació mutues de recursos i proteccions.

Comunitat supra-ètnica

Nova comunitat sorgida del lliure pacte i convivència de diverses comunitats ètniques anteriors.

Comunitat supra-nacional

Sinònim, menys precís en el cas humà, de comunitat supra-ètnica.

Comunitat genètica (o nacional)

Comunitat originada pels gens, d'origen sexual-hereditària.

Comunitat de nacions

En el cas humà és sinònim de comunitat supra-ètnica.

Comunitats endo-ètniques

Comunitats humanes tancades dins la pròpia ètnia, sense mestissatge.

Confederació

Pacte federal fet entre diverses ètnies (o col·lectivitats) dins el marc de la unifederació protectora cara a l'exterior.

Constitució

Conjunt de pactes i lleis que estableixen un conjunt de regles de joc social, cívic, polític i judicial.

Cosmos

Ornamentació, maquillatge, «cosmètica» provisional que ens permet posar ordre aparent al caoscreatiu.

Creativitat fenomènica

La capacitat de modificar la realitat: sols es copsable en el món dels fenòmens, d'allò que podem observar. La seva sanció és l'eficàcia i eficiència de qualsevol art, artesania, indústria... cultura fenomenològica, ciència, tècnica, filosofia...

Crèdits inversius

Capital dinerari que es deixa per a inversió productiva en funció de la credibilitat del projecte productiu.

Crono espècie «homo»

L'espècie humana s'ha de situar dins les coordenades del temps per a intentar comprendre els seus procesos evolutius, en totes les sub-espècies que l'han conformat al llarg dels espais-temps prehistòrics fins a l'«homo sapiens sapiens».

Cultura

Sense cap altre qualificatiu, és el cultiu de qualsevol intel·ligència i activitat humana.

Cultures de ciutat

Cultiu de l'activitat humana específic de les ciutats = civilització.

Despòtic

Exercici de poder sobre i contra les persones.

Despotisme

Sistema organitzat en el poder sobre i contra les persones.

Disseny de civisme

Elaboració sistemàtica de l'organització ciutadana (de la societat geopolítica).

Dona

Persona humana del gènere femení.

Ecologia

Estudi sobre el bé comú global i complexe, que inclou, també, les relacions de la humanitat amb la natura.

Egoisme

Tancament d'ordre instintiu que cerca assegurar els mínims vitals.

Eleccions

Prendre opcions en els diversos aspectes de la vida social.

Empirisme lògic pro-experimental

Expressió que precissa la metodologia científica.

Empresa

Projecte o realitat que es fonamenta en la capacitat emprenedora.

Empresa utilitària

Empresa dedicada a la producció o venda de mercaderies.

Empreses multiestatals plutàrquiques

Expressió precisa que designa les «empreses multinacionals» com a estructures de poder ocult.

Endoètnia-viriarcal

Terme que designa la fase de les endoètnies en què el «mascle conductor» n'és el coordinador.

Endogàmia

Relació sexual tancada a l'interior, entre els propis membres de la comunitat.

Entranyat

En les pròpies entranyes, en el propi psico-soma.

Església

Convocatòria a una alegre comunió festiva ètica-transcendent.

Esperit

El «vent» inefable que ens mou com a éssers humans i és específic de les persones.

Esperit ètic-transcendent

Qualificatius que permeten situar l'esperit inefable en relació a l'ésser (ètica) que va més enllà de la manifestació fenomènica

Esperit sociatiu

Capacitat específica humana d'inter-relació entre idees i d'elecció-associació entre persones.

Esperit transcendent

Indefinible, inabastable, més enllà dels fenòmens.

Estat

Organ estable de comandament polític de coordinació interna i relacions exteriors. No confondre amb estatisme.

Estatisme

Degeneració històrica de l'Estat en què aquest es converteix en el principal sistema de referència i domini de la societat.

Estatisme intraimperialista

Convertit en un fi, i fracassat en l'imperialisme exterior, l'estatisme sotmet a imperialisme als propis ciutadans i ciutadanies (ètnies, inter-ètnies, associacions, empreses).

Estats-Nació

Expressió equívoca que vol casar un ens de gestió (l'Estat) d'una societat plurinacional amb la unificació forçada de totes les ètnies en una «nació mite».

Estatut liberal

Estatut que es proposa crear per tal de clarificar l'àmbit d'actuació de totes les activitats culturals, cíviques, polítiques.. Aquestes activitats convé que no es mercantilitzin per garantir llur independència del diner mercantil ni que s'estatitzin per tal d'alliberar-les dels «poders públics».

Estratègia

Actuació conjunta sobre tots els estrats de la població per aconseguir objectius amplis i profunds.

Ètica

Allò que neix de l'ésser humà. No confondre amb moral.

Ètic-transcendent

Veure esperit ètic-transcendent.

Ètnia

Nació amb ètica i cultura pròpia.

Executiu

Òrgan de comandament que duu a terme les línies marcades pel legislatiu, però que n'és independent tant en l'elecció com en la responsabilitat.

Existència

Ésser en fora, només possible a partir d'una prèvia insistència.

Extra-comptable

Fora d'un sistema de comptabilitat.

Extra-imperialisme

Imperialisme que s'exerceix sobre ètnies o societats exteriors.

Factura-xec

Terme tècnic que designa el nou tipus de moneda personalitzada i informativa que fa la funció de factura i de xec nominatiu alhora.

Família

Etimològicament, «grup d'esclaus» sota el despotisme del «pater familias». Es un tipus de grup sexual-nutrici relativament recent (de fa uns 13.000 anys). A falta d'un terme clar que el substitueixi s'empra en el sentit ampli (una o més persones que conviuen).

Familiars

A efectes legals, avui dia, els qui composen una unitat de convivència autodeclarada lliurement.

Federació

Pacte lliure o forçat per les circumstàncies entre diverses ètnies per a fer front a perills exteriors, que permet la lliure confederació interna entre elles.

Felicitat noümènica

Realitat humana inexpressable que brolla de la llibertat interior més profunda.

Fenomènic-material

Referent a allò que és observable, mesurable, quantificable.

Fenòmens

Aparença sensible, captable pels sentits, corporals-anímics, psico-somàtics.

Finances consumptives

Diner comunitari que sota forma de salaris i assignacions de solidaritat social es reparteixen entre ciutadans i ciutadanies per al consum d'excedents de producció.

Fulgurància perconscient

Obertura de la consciència a una realitat interior profunda qualitativament diferent al seu estat habitual-fenomènic.

Gnàtic

Referent a allò que és natural, nascut sobre la terra, carnal-fenomènic-instintiu-hereditari.

Govern

Òrgan de conducció de les coses (no de les persones).

Gregarietat

Tendència vital present en totes les espècies vives que condueix a l'agrupament instintiu-inconscient dels individus d'una espècie. No confonfre aquesta universal tendència animal amb sociativitat.

Grup sexual-nutrici

Terme tècnic que designa l'articulació genètico-social d'una parella mascle-femella amb relació sexual, procreació i nutrició comuns dins les endoètnies primitives.

Home

Terme que designa els individus de l'espècie humana: que inclou les persones individuals d'ambdos sexes, les persones ètniques i les persones socials-col·lectives.

Identitat personal

Expressió confusa que preté fer idèntiques a les persones, quan són singularíssimes i irrepetibles.

Igualtat jurídica

La singularitat de les persones no nega, però, que davant la llei, totes hagin de ser iguals (però no idèntiques).

Imperialisme

Desviació de l'imperi (lliure pacte respectuós de les múltiples persones) cap a una estructura a favor d'unes minories -indígenes o extrangeres- opressores de la resta de persones ètniques, col·lectives i individuals.

Independència

No dependència, quasi impossible en l'actual tan complexa realitat humana. Aquest anhel queda millor expressat per «lliure interdependència».

Individualisme

Accentuació d'un tipus de persona amb oblit o perjudici de les persones nacionals o socials.

Individu

No divisible sense causar, pràcticament, la mort. S'aplica en el cas humà a la persona individual.

Inert

Sense (l'art suprem) de la vida.

Insistència

Ésser cara endins, que permet l'existència.

Insistent

Referent a l'aspecte interior de l'ésser vivent humà.

Intel·ligència concreta

Capacitat original de les persones que integra la intel·ligència vital-instintiva i la intel·ligència trans-animal. No s'ha de confondre amb la abstraccionista intel·ligència artificial sempre elementalitzadora i reductora, només aplicable als fenòmens.

Inter-ètnia

Conjunt de relacions entre ètnies. S'aplica preferentment a les ètnies relacionades confederativament.

Intra-comptabilitat

Sistema de comptabilitat interna i total.

Intra-confederació

La confederació sempre és interna a la federació.

Invent

Creació fenomènica amb funció social o productiva. Actualment és el factor privat de producció més important.

Jerarquia

Arquia sagrada només aplicable a l'àrea ètica-transcendent i totalment impròpia en qualsevol altre societat (militar, judicial, política, empresarial...) ja que amaga poder sobre els jerarquitzats.

Justícia

Òrgan de comandament de la societat civil dedicat a garantir el cumpliment de la llei.

Legislatiu

Organ de comandament de la societat civil i política dedicat a fer les lleis mínimes en cada àmbit territorial o sectorial de la societat civil.

Liberal

Adjectiu que s'aplica a la concreció fenomènica de la llibertat en el camp cultural (no utilitari), especialment a l'estatut que defineix la lliure i responsable actuació de les professions i institucions no utilitàries. No té res a veure amb els «liberals» com a moviment polític o econòmic.

Llibertari

Adjectiu que s'aplica a la concreció fenomènica de la llibertat en el camp utilitari, especialment a l'estatut que defineix les llibertats del mercat. No s'ha de confondre amb els «llibertaris» com a moviment polític.

Llibertat, Lliure

Ideal (noümen) indefinible característic de l'espècie humana com anhel profund que cerca concretar-se fenomènicament en el camp cultural (liberal) i en el camp utilitari (llibertari).

Llibertats concretes

Concrecions fenomèniques afavoridores de les persones que permeten copsar si les invocacions a la llibertat són més que retòrica.

Màgia

S'empra amb l'accepció «d'intel·ligència i saber major». Distingim tres tipus principals de màgia: llibertària, pensada i lògica.

Màgia patriarcal

Es la màgia de transició entre l'original màgia llibertària i la màgia pensada (típica de les religions i dels racionalismes).

Massa monetària financera

Es la massa de diner comunitari dedicada a la distribució dels salaris i assignacions de solidaritat social en funció del montant precio-mercantil dels excedents de producció.

Matrimoni

Etimològicament «aportació de recursos i proteccions a la mare». No s'ha de confondre amb la família ni amb cap contracte social de compromís de convivència.

Mínim vital

Salari de solidaritat social que tota persona ha de rebre pel fet de ser-ho en una societat civilitzada i amb capacitat de generar excedents.

Moneda anònima

Tipus de moneda que, per les seves característiques, manté l'anonimat del qui l'usa. Les peces metàl·liques i els bitllets de banc són moneda anònima.

Moneda personalitzada

Tipus de moneda que, per les seves característiques, permet saber a la Justícia qui l'ha usat i per a quin intercanvi concret.

Moral

Allò que ve imposat des de fora de la persona per acord o convenció social.

Multiconfederació

La confederació és, per definició, múltiple en relació a la unifederació que és el pacte únic de referència que permet la confederació.

Municipi

El comú.

Nació

Grup de naixement. La nació humana quan té consciència de ser-ho esdevé una ètnia.

Nació hereditària

Tota nació transmet la seva herència de generació en generació.

Nacionalisme

Accentuació de les persones nacionals-comunitàries en detriment de les persones individuals o socials.

Nacionalitat

Condició d'ésser d'una ètnia (nació) determinada. No indica la pertanyença a una societat geopolítica (ni a un Estatisme).

Nacionalitzar

Procés per el qual esdevé una nació una antiga federació d'ètnies.

Procès per el qual quelcom ésdevé d'una nació. (Però mai d'un Estat = estatitzar, ni d'una societat = socialitzar).

Noble

Ve de l'arrel «GNO-» que expressa «esperit vivent».

Noümen

Noció en esperit pur inexpressable i inconceptualitzable.

Oligarquia

Etimològicament «l'arquia d'uns pocs». Es una manera eufemística d'amagar el poder irresponsable d'uns pocs.

Òrgans de comandament

Aquesta expressió preté substituir la confusió creada per la identificació entre poder, autoritat, govern, estat.. i es refereix a les institucions que, responsablement, s'encarreguen de «manar» en algun aspecte de la societat geopolítica.

Òrgans de comandament justicial

Conjunt d'institucions encarregades d'administrar justícia.

Òrgans de comandament cívic

Conjunt d'institucions encarregades d'administrar les ètnies i inter-ètnies.

Òrgans de comandament (geo)polític

Conjunt d'institucions encarregades de conduir el conjunt de la societat geopolítica.

Pacte

Acord fenomènic (foedus) per aconseguir la pau (pax) fonamentat en en la confiança noumènica (fides).

Pare

Ve de la mateixa arrel de «potis» (poder). La «pàtria potestat» és una redundància que afirma el poder del pare sobre dona i fills.

Parlaments

Conjunt d'institucions ètniques, inter-ètniques i geo-polítiques en les que els Legislatius parlamenten amb els caps dels Executius per a orientar i controlar el govern de la seva demarcació.

Pàtria

Ve de pare i, per tant, de poder. Invocar «la mare pàtria» és un embolic absurd que permet fer la guerra sense saber per què.

Persona

L'ésser que «canta» la seva pròpia originalitat humana.

Personalitats

Les diverses maneres en què s'expressa la persona, però que no han de ser confoses socialment.

Persones individuals-mortals

Les persones més evidents a tothom.

Persones nacionals-comunitàries

Les persones formades per individus (i col·lectivitats) que comparteixen un mateix nucli de naixement, un mateix tarannà ètic, uns mateixos costums ancestrals, una mateixa cultura heretada i, eventualment, una mateixa llengua.

Persones socials-col·lectives

Les persones formades per lliure co-elecció mútua diferent del condicionant genètic de les persones nacionals-comunitàries.

Pervivència

Manera de viure específicament humana.

Plurigentilícies

Formada per múltiples «gens» (ètnies).

Plutarquia

Etimològicament «arquia del diner» que és un contrasentit i, per tant, aquest mot designa «el poder (ocult) del diner (anònim)».

Poder

El poder sobre les coses és una capacitat humana necessària per a sobreviure. El poder sobre i contra les persones és anti-ètic i anti-legítim perquè destrueix les persones. S'ha de fer desaparèixer en totes les seves manifestacions.

Poders fàctics

Els poders que actuen de fet (sense marc legal) són impunes, principalment, gràcies a l'anonimat del diner. El poders legals també són ilegítims i cal convertir-los en comandament social responsable.

Policíac

Desviació corrupta i corruptora de la funció policial encarregada de vetllar per la convivència en la «polis».

Política

Disciplina que cada societat geopolítica s'imposa a ella mateixa per a conviure respectant totes les persones.

Principi de subsidiarietat

Cada nivell confederatiu assumeix totes les funcions que lliurement no delega o comparteix a nivells confederatius més amplis.

Privilegi

Llei privada que afavoreix uns pocs i perjudica a la resta.

Professions i institucions liberals

Activitats i entitats acollides a l'Estatut liberal, és a dir que ofereixen els seus serveis gratuïtament i són remunerades per la societat geopolítica.

Psico-somàtic

Globalitat corporal-anímica.

Psiqué

El «vent» que mou la persona (ànima).

Regles de joc (social) net

Expressió popular per a designar el conjunt de lleis que formen una Constitució. En tot joc (social) convé que les regles de joc siguin netes, que afavoreixen per igual a tots les jugadors, cosa que no succeeix en les societats històriques i actuals.

Revolució

Evolució ràpida i repetida d'una realitat determinada. No té res a veure amb «sang i fetge».

Salari vital de solidaritat social

Salari social que assegura un mínim vital a totes les persones individuals des del naixement fins a la mort.

Salaris de solidaritat social

Conjunt de salaris socials que asseguren la vida dels individus o l'exercici en llibertat de les professions i institucions liberals.

Sàrquic

Carnal, referent al complement psico-somàtic.

Simbiòtic

Complementari, indestriable, interdependent.

Sistema monetari

La moneda avui no és un sistema per manca d'elements informatius que li donin una estructura coherent.

Sistema monetari personalitzat

Estructura monetària informativa (documentada) tant en l'aspecte comptable com en el personal.

Sistemàtic

Referent a l'organització coherent d'un o més conjunts lògics. Els termes acabats amb «-isme» indiquen un tractament sistemàtic de la realitat que acompanyen. Per coherència, els «-ismes» sols poden acompanyar realitats fenomèniques sotmetibles a tractament lògic.

Del contrari, indiquen «accentuacions o perversions» d'un aspecte de la realitat complexa.

Sobirania

Estar per sobre dels altres. Ni «sobirans» ni «sobiranies nacionals».

Social-liberal

Referent a la societat liberal (Estatut Liberal).

Socialisme

Accentuació de les persones socials-col·lectives en contra de les persones individuals o nacionals.

Socialitzar

Acció d'esdevenir social. No confondre amb nacionalitzar, ni amb estatitzar.

Sociativitat

Més o menys capacitat d'associar-se lliurement. Tret específicament humà.

Societat

Grup multipersonal sorgit de la capacitat d'associar-se, de co-elegir-se lliurement.

Societat civil

Conjunt de persones individuals, nacionals i col·lectives que actuen amb llibertat dins el marc de la societat geopolítica.

Societat ètica-transcendent

Conjunt social de totes les persones que es relacionen des de l'ésser, compartint lliurement festa i ideals.

Societat geopolítica (federada)

Societat global formada per la federació de múltiples ètnies que es multiconfederen lliurement entre elles a l'interior del marc protector creat per la unifederació. No s'ha de confondre amb Estat ni amb Nació.

Societat liberal

Subconjunt de la societat geopolítica que es dedica a serveis interpersonals no mercantilitzables.

Societat mixta

Subconjunt de la societat geopolítica que comparteix elements de la societat liberal i de la societat utilitària.

Societat utilitària

Subconjunt de la societat geopolítica que es dedica a la producció i consum de béns utilitaris (que actua en el mercat).

Supra-ètnia

Nova ètnia sorgida d'un procés respectuós de lliure federació i confederació d'ètnies anteriors.

Supranacionalització

En el cas humà, procés de formar una supra-ètnia.

Tirania

Confusió deliberada entre Estat (Legislatiu i Executiu) i Justícia.

Tòtems

Triem el sentit que designa «els primers col·lectius humans d'especialització productiva».

Transparència comptable-monetària

Aquesta expressió és sinònim de «els comptes clars» cosa imposible en un règim monetari anònim i extra-comptable.

Unifederació

La federació geopolítica sempre és única.

Unió

La «unió» fenomènica de persones és molt perillosa perquè porta a llur destrucció. La «(con)federació fa la força», la «unió fa la destrucció».

Unitarisme

Ideologia que porta a la destrucció de les persones en funció de l'idealisme de la «unitat».

Unitat nacional

Apel·lació pseudo-cohesionadora que amaga i preté destruir la diversitat personal d'individus, ètnies i col·lectivitats.

Utilitari-llibertari

Referent a les llibertats de producció i consum de béns materials útils per a la vida humana.

Utilitarisme

Sistema de producció i consum de béns materials útils per a la vida humana en la seva complexitat de cada espai-temps.

Vocacions liberals

Les professions no utilitàries per poder-se desenvolupar amb dignitat i eficàcia han d'estar fonamentades en la vocació no mercantil dels professionals. Vocació que es demostra en la pràctica de la professió i no en cap tipus d'oposicions memorístiques. 


Portada.