Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Presentació. El poder del diner. Índex. El poder del diner. La plutarquia i altres relats. El poder del diner.

Introducció.

En els propers anys, a Europa –i a tots els països industrialitzats–, la majoria de ciutadans aniran carregats de nombroses targetes electròniques –de crèdit, de dèbit, d'identificació...– i hauran de memoritzar els corresponents codis de seguretat. El diner de plàstic reduirà costos als bancs i agilitarà alguns serveis públics i privats. Però, ¿quedarà protegida la intimitat dels ciutadans?; la monètica (moneda electrònica), ¿aportarà algun benefici a la millora de l'economia, de la política o del sistema judicial?.

Si res no canvia, molts ciutadans no disposaran de targetes monetàries perquè no seran solvents. D'altres es resistiran a tenir-les per por de ser controlats. Però, a més a més, qualsevol podrà continuar obtenint «bitllets de banc» i els podrà usar, sense deixar cap rastre, per realitzar tot tipus d'operacions legals i il·legals (fons reservats; tràfics d'influències, de drogues, d'armes; frau fiscal i evasió de divises...).

El panorama europeu serà d'un aparent gran control i transparència de la població, però amb un subtil frau encobert i sense beneficis per a quasi ningú, llevat dels derivats de la reducció de costos de les empreses que apliquin la monètica.

En els propers anys, però, pot donar-se una altra situació: que cada ciutadà disposi d'una sola targeta personal, infalsificable, que sigui la clau d'un compte corrent en el qual s'anotaran els pagaments i cobraments electrònics de les operacions que faci; en el qual ingressarà les seves rendes; a través del qual podrà complir automàticament les obligacions fiscals...

Un sistema de targeta única i compte corrent personal pot arribar, per coherència funcional, a imposar-se. Però, sols amb això, sense cap altra modificació de les institucions polítiques i judicials, quins beneficis aportarà als ciutadans?. Garantirà alguna cosa més que la comoditat? Comportarà la pèrdua de la intimitat?.

La monètica s'està imposant sense cap debat social que pugui indicar-ne els perills ni les possibilitats. D'altra banda, molts problemes actuals semblen insolubles dins el marc en que estan plantejats. Podem intentar dissenyar unes noves regles de joc social que no sols afavoreixin una aplicació coherent i democràtica de la monètica sinó que alhora contribueixin també a la resolució d'alguns dels principals problemes que patim avui? Amb una aplicació adequada de la monètica podrien resoldre's aquestes qüestions?:

  • Evitar la impunitat dels poders fàctics que actuen amb diner anònim?.
  • Facilitar una ciència econòmica que treballi amb dades reals i que permeti analitzar amb rigor les causes de les crisis, els sistemes d'apropiació i de redistribució?.
  • Garantir la privacitat i la intimitat dels ciutadans sense, alhora, entorpir la necessària transparència d'un Estat de dret?.
  • Augmentar la solidaritat social i la redistribució, assegurant uns mínims vitals a tothom, però simplificant i reduint els impostos?.
  • Ajudar a descentralitzar les decisions oferint alhora una visió de conjunt del marc on es prenen i de les seves repercussions?.

Des de fa bastants segles s'està intentant donar resposta a aquests interrogants. Els fracassos repetits, una vegada i una altra, ens han resignat a conviure amb la impunitat del joc brut i amb la misèria: «sempre hi haurà pobres, sempre hi haurà joc brut...».

És probable que «sempre» hi hagi persones que per molts motius no sàpiguen o no puguin generar la riquesa que necessiten per viure i que «sempre» hi hagi persones que intentin saltar-se la llei i comprar altres persones i consciències per conquerir o mantenir poder. No estem negant aquests fets. Es tracta d'intentar posar unes bases perquè, en el primer cas, això no vulgui dir viure en la misèria i, en el segon cas, aquestes corrupcions deixin rastre i puguin no quedar impunes. No cercar tots els mitjans possibles per intentar superar la misèria i el joc brut només indicaria o incapacitat instrumental o complicitat amb la perpetuació d'aquestes realitats.

El conjunt de reflexions i de propostes que s'exposaran intenten oferir elements per trencar la complicitat i el fatalisme. Si en la pràctica social aquestes propostes es mostren insuficients caldrà cercar altres camins.

Hem de tenir en compte que el tema de la moneda com a instrument de canvi no sols mercantil, sinó també social, no neix només de la seva possibilitat tecnològica actual –la monètica–, sinó que va lligat a la pròpia concepció de que és la moneda –com veurem en els primers capítols–, i de la hipòtesi que el tipus de moneda (anònima o personalitzada, desinformativa o documentadora, escassa / abundant o equilibrada) afavoreix un tipus o un altre de societat i de mercat: afavoreix el poder irresponsable o la llibertat responsabilitzada.

La tecnologia pot ser usada per crear una moneda amb característiques alliberadores o repressores. Malgrat que la monètica no sigui imprescindible per fer un canvi de societat, sí que pot caldre trobar-li un ús alternatiu a l'actual en les societats complexes que l'estan adoptant en les seves relacions mercantils i socials.

Cal ser molt clars en les condicions d'aplicació de la monètica perquè es corre el perill que el poder vulgui legitimar-la com a control del poble sense que el poble controli el qui el controla.

Optar per establir un sistema de garanties per a l'ús democràtic i coherent de la moneda electrònica és, certament, arriscat, però necessari.


El llibre esta vertebrat per vint tesis sobre la importància que el tipus d'instrument monetari té per dificultar o per facilitar el respecte a les lleis, la informació econòmica, la responsabilització de la llibertat, la contrastació i l'aplicabilitat de models econòmics... Els darrers capítols estudien els perills i les possibilitats de les diferents aplicacions de la monètica i presenten l'esbós d'unes noves regles de joc social que en permetin una aplicació correcta i que alhora aprofitin el seu potencial transformador.

El lector que vulgui obtenir una visió sintètica del que s'exposa pot llegir Les vint tesis que es presenten al final del llibre. Si vol aprofundir en alguna de les tesis pot anar al capítol corresponent.

No hem volgut incloure la proposta extensa d'un hipotètic nou model social –un dels molts que es podrien plantejar– per evitar que es jutgin les tesis centrals sobre el necessari canvi de moneda, exposades en aquest llibre, en funció de les mancances i simplificacions que un model global acostuma a tenir. Aquest es presentarà en un altre volum, però malgrat això se n'indiquen alguns elements en el capítol 19. No voldríem proposar un canvi monetari del qual no se n'entreveiessin algunes de les potencialitats, creiem, alliberadores.


Aquestes línies estan escrites des d'una societat occidental, és a dir, urbanitzada, industrialitzada, complexa, pro-científica, monetitzada... Aquest tipus de societat no és l'únic existent, i possiblement no és el millor. Hom no pot prescindir del condicionament que exerceix la societat en que viu. Com a fills d'Occident, però alhora atents a les altres cultures, podem considerar que la millor manera de respectar-les és cercar els mitjans per aturar la voraginosa civilització occidental, que les/ens esta destruint. La millor cooperació amb les altres cultures consisteix, per a nosaltres, a desxifrar els elements clau que impedeixen a Occident modificar els seus comportaments depredadors. L'enfocament que es presenta neix d'Occident, però es dirigeix també a totes les cultures que han adoptat, amb major o menor grau, els mecanismes de mercat i moneda.

En el camp de les propostes de models socials cal reconèixer que no hi ha solucions úniques valides per a tothom. Allò que acostuma a ser bo per a una escala no ho acostuma a ser per a una altra de més gran o de més petita. La grandària o complexitat de cada cultura i de cada societat demanarà l'adaptació de respostes adients. Però aquesta és una tasca que pertoca a cada cultura i societat i que depassa, evidentment, les possibilitats d'aquest llibre.

Fins i tot limitant-nos a una formulació dels problemes i de les propostes dins el marc occidental, llur percepció és molt segmentada segons els diferents sectors de població. Les «ulleres» de cadascú, segons sigui empresari o treballador, polític o ciutadà, desenrotllista o ecologista, pobre o ric, home o dona..., fan que tinguem unes prioritats i unes sensibilitats diferents. En aquest sentit. en el llibre s'exposen aquelles argumentacions més generals o comunes i es deixen, de moment, les més específiques de cada sector social. Les argumentacions generals són susceptibles d'interessar, fins i tot, als qui sembla que poden tenir més a perdre. Com en tota proposta sintètica i sinèrgica, tothom té alguna cosa a guanyar i tothom alguna cosa a perdre, però, en conjunt, tothom té més a guanyar que a perdre. Els diners són molt importants, però no ho són tot. I les actuals relacions socials establertes per obtenir-los poden no ser les millors, fins i tot, per als seus amants més incondicionals.


Ens considerarem satisfets si aquestes pagines permeten que el lector vegi com a problemàtica una realitat que abans no considerava com a tal i que d'aquesta consciència en pugui generar una nova visió d'altres problemes, com també de llurs possibles solucions.

Canviar la realitat no és una tasca dels llibres, malgrat que els llibres n'han estat sovint un eficaç instrument. El futur i la política són dos aspectes vitals apassionants perquè la voluntat dels homes no és previsible. En el cas que les pistes que se suggereixen no siguin encertades sabrem que cal buscar-ne d'altres de diferents.

El com del canvi, la concreció practica, és la prova de foc i la gran incògnita, però és un camp obert que depassa la responsabilitat de l'autor, perquè és una responsabilitat col·lectiva dels qui comparteixin críticament el que es proposa. La viabilitat només podrà demostrar-se, doncs, amb l'experimentació social fruit de la voluntat política.


Les idees fonamentals que s'exposaran són un recull de part de la recerca que durant tota la seva vida ha fet Agustí Chalaux de Subirà. Els possibles encerts que puguin contenir són, ben segur, d'ell.

Sense la reflexió i el suport d'un equip d'amics que, primer en el Centre d'Estudis Joan Bardina i actualment a EcoConcern, estem estudiant en comú aquests temes, tampoc les pàgines que segueixen no haurien vist mai la llum. També vull agrair als amics del Mas Blanc les setmanes de serenor que m'han permès acabar el text després d'anys de redaccions interrompudes, com també al meu amic Stefano Puddu Crespellani el fet d'haver compartit aquesta aventura. L 'ajuda de la Fundació Jaume Bofill ha estat també important per decidir-me a concretar les idees en papers. Les suggerents converses de Tavertet m'han ofert l'ocasió de vertebrar les tesis del llibre.

Presentació. El poder del diner. Índex. El poder del diner. La plutarquia i altres relats. El poder del diner.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte