Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Capítol 17. La monètica: temptació o repte. El poder del diner. Índex. El poder del diner. Capítol 19. Imaginem que... El poder del diner.

Capítol 18. Domar el brau.

La hipòtesi que considerem més adient és la segona –garanties d'un ús democràtic del diner electrònic– i per concretar-la es proposa:

Primer. La supressió de tot diner anònim (substitució per un únic sistema de diner electrònic per a tots: rics i pobres, governants i governats).

Segon. La protecció de les dades personals (amb l'únic accés del propi interessat i d'una Justícia independent en el cas que s'hagi de documentar una sentència).

Tercer. La socialització de les dades comptables per anar més enllà de la planificació centralista i del caos mercantilista; per equilibrar la massa monetària tot evitant la inflació-deflació; per redistribuir l'excedent solidàriament i millorar/superar els sistemes fiscals actuals.

Com hem vist, la proposta d'un nou instrument monetari pot recollir la possibilitat d'una aplicació coherent i democràtica de la monètica: sistema de transferència electrònica de fons activada per targetes intel·ligents personalitzades, de difícil manipulació.

Per intentar evitar els perills de la monètica, i per aprofitar les seves possibilitats d'instrument de canvi social, cal cercar un marc de regles de joc socials, mercantils, econòmiques, judicials i polítiques que garanteixin un bon ús de la monètica, que no ha de ser altre que el d'un instrument per concretar llibertats i solidaritats. En aquest capítol exposarem les condicions d'aplicació per evitar perills. En el proper, algunes de les oportunitats de canvi social que es poden donar.

Optar per establir un sistema de garanties per a l'ús democràtic i coherent de la moneda electrònica és certament arriscat, perquè, al costat de grans possibilitats, sembla que es pugui legitimar la primera opció (la monètica com a control del poble sense que el poble controli el qui el controla). És per evitar aquest perill que cal ser molt clars en les condicions d'aplicació de la monètica.

Primera. La substitució de tot tipus de moneda anònima per un sistema de comptes corrents personalitzats activats per targetes intel·ligents que assegurin la «factura-xec» de cada acte «monetari», sense deixar rastre de tal manera que no pugui circular diner negre corruptor i antisolidari.

La moneda electrònica hauria d'ésser declarada l'única legal. Totes les formes de moneda anònima anteriors (bitllets, xecs, monedes metàl·liques, quasi-diners...) perdrien el seu valor després de ser anotat aquest en el compte corrent de cada persona (individual o col·lectiva).

La supressió de la circulació paral·lela dels dos tipus de moneda –anònima actual i personalitzada electrònica– és imprescindible per evitar al màxim el joc brut. Si, com s'està fent, no s'anul·len els bitllets de banc, la majoria de la població farà servir el diner electrònic –que deixa rastre– per a les operacions legals; i les minories que posseeixin el control de la moneda anònima empraran aquesta –sense deixar rastre– per a les operacions il·legals de sempre –xantatges, robatoris, tràfics d'armes i drogues, suborns...–.

La informació del diner electrònic s'hauria de tractar de diferent manera segons la següent distinció:

  • Les dades personals (nom i número de compte corrent) quedarien protegides, sota secret professional, pel banc (que únicament les necessitaria un instant per anotar l'abonament o el reintegrament en el compte). Posteriorment serien arxivades, sota secret professional, per la Justícia {que, a més de protegir-les contra qualsevol ingerència, les podria necessitar per documentar les seves sentències). La indiscreció dels professionals bancaris i judicials no sols estaria legalment penada sinó que seria força difícil que es produís sense deixar rastre (vegeu més endavant).
  • Les dades comptables (mercaderia, preu, lloc...) serien socialitzades, és a dir, posades a l'abast comprensible de tota la població, per evitar els monopolis d'informació, per generar una actuació mercantil lliure ben informada i per racionalitzar la invenció de diner.

L'aplicació actual de la moneda electrònica no té en compte aquestes distincions ni garanties. Els resultats són coneguts: qualsevol –amb influència o diners– pot fer servir la informació personalitzada d'un altre per perjudicar- lo; la Justícia continua sense tenir la documentació exhaustiva que necessita per al seu correcte exercici. Els resultats antimonopoli informatiu i anticorrupció mercantil són quasi nuls.

En resum, el principi fonamental d'una aplicació democràtica i coherent de la moneda telemàtica és que en el mercat no hi pot haver moviment de moneda sense un respectiu moviment de «mercaderia») (béns o serveis mercantils).

La Justícia podrà detectar si s'ha mogut diner sense que tal moviment correspongui a la compra o venda de «mercaderies», fenomen que indica clarament que s'ha produït una operació il·legal.

Segona. La protecció de les dades personals, no garantida per cap dels actuals sistemes democràtics, fiscalistes ni monètics, és fonamental. Aquesta protecció ha d'ésser assegurada al màxim amb un conjunt de mesures coherents de tipus polític, fiscal, judicial, social i tècnic.

A l'hora de cercar unes regles de joc mínimes que permetin un ús amb garanties de la monètica, no n'hi ha prou de suprimir el diner anònim si hom no redefineix un conjunt d'institucions que són estratègiques per gestionar adequadament la informació derivada de la generalització de la moneda electrònica, institucions que no sempre estan complint la funció «formal» que se'ls ha adjudicat.

La problemàtica plantejada al capítol 9 sobre com aconseguir unes institucions culturals, polítiques i judicials el màxim d'independents perquè s'alliberin de la servitud de «qui paga, mana», reprèn aquí la seva importància cabdal. En el proper capítol s'explicaran millor els objectius i el funcionament del que podem anomenar «estatut comunitari». Ara només exposarem els trets imprescindibles per ubicar les institucions necessàries per a la bona gestió de la informació monetària.

En la majoria de societats actuals podem distingir entre l'àmbit mercantil (format pels qui produeixen béns i serveis en el mercat, guiats per l'obtenció de guanys) i l'àmbit comunitari (format pels qui ofereixen a la societat serveis no subjectes a les lleis del mercat, molts d'ells avui enquadrats en el sector públic o en institucions sense afany de lucre).

Sembla que la separació entre estatut comunitari (serveis i professions que s'ofereixen amb caràcter gratuït i que serien finançats comunitàriament) i estatut mercantil (treballadors, inversors, empresaris i inventors retribuïts pel mercat) evitaria que el diner del mercat («poder de la riquesa») pogués posar al seu servei els professionals liberals i els serveis comunitaris («poder del saber»).

Les llistes d'incompatibilitats, sempre casuístiques i de fàcil incompliment, es mostren incapaces d'evitar l'acaparament d'influència pública en mans d'uns quants ben situats en el mercat i en la vida pública. Aquest poder fàctic ha de reduir-se al màxim, car atempta, igualment, contra l'Estat de dret. L'objectiu fonamental d'aquesta distinció és que el diner mercantil no es transformi en poder «polític» i que el servei comunitari-liberal no és transformi en negoci.

Aquesta separació implicaria:

  • L'existència d'incompatibilitat absoluta entre l'exercici d'una activitat comunitària i l'exercici d'una activitat mercantil; com també la incompatibilitat de la majoria d'activitats comunitàries entre elles.
  • La impossibilitat material –a través d'una adequada reglamentació dels circuits monetaris i dels tipus de comptes corrents– de canalitzar diner obtingut privadament en el mercat cap a activitats comunitàries, i viceversa (llevat, evidentment, del consum).

A través d'aquests dos mecanismes seria més possible d'impedir la intrusió il·legítima dels poders fàctics (que es generen a l'ombra del diner anònim mercantil) en les activitats comunitàries en general i, més concretament, en les institucions de comandament polític, cívic i judicial, les quals són de vocació i pertinença clarament no mercantil.

En el context de l'estatut comunitari hem de crear o trobar una institució que vetlli per la protecció de les dades personals i que vigili-contrasti la fiabilitat de les dades econòmiques ofertes pel Govern. Algunes vegades al llarg del text hem parlat de la necessitat de millorar els sistemes de documentació de l'administració de justícia i també d'augmentar la seva independència. Si no es volen crear noves institucions, sembla que la institució judicial sigui la més adient perquè assumeixi la protecció de les dades personalitzades –atès que no té força per imposar una tirania– i, alhora, aquestes dades li són valuosíssimes per exercir la funció d'investigar delictes i documentar sentències.

El mateix sistema informàtic només permetria l'accés –sempre personalitzat– a les bases de dades d'aquells membres de la judicatura encarregats d'un cas que el requerís. Qualsevol consulta injustificada, a més de tècnicament difícil, seria penada legalment.

Sembla clar que el punt més delicat de la proposta d'implantació generalitzada de la monètica és el de la independència de la Justícia, institució que esdevé la protectora de la privacitat i la garantia de l'Estat de dret. En el proper capítol s'exposarà un marc per assegurar la seva màxima independència i renovació. Ara, aquí, només una precisió sobre els sistemes d'autocontrol de les xarxes telemàtiques que les fa, pràcticament, inviolables.

Per evitar manipulacions de la informació caldria establir sistemes d'autocontrol que asseguressin la màxima inviolabilitat. Hi ha diversos sistemes. Un dels més usats i segurs és el que funciona amb tres xarxes paral·leles d'ordinadors que processen les mateixes dades. S'introdueix un altíssim grau de seguretat, sobretot si el hardware, el software i els equips humans són diferents i independents.

Aquestes tres xarxes també comprovarien la no manipulació de les tres xarxes, també altament inviolables, del processament de dades comptables sense referències personals, que el centre socialitzador de la informació necessitaria per a funcions econòmiques.

Tot plegat, pot semblar molt car i molt complicat. Però, són sistemes que s'estan ja usant quan es volen assegurar informacions o controls estratègics.

En «El País» del 12 de març de 1986, el coordinador informàtic del recompte provisional de vots del referèndum sobre l'OTAN explicava com es realitzava el procés: «En relació al mecanisme informàtic que permetrà conèixer cap a les 22.00 hores els resultats provisionals, no oculta la seva satisfacció perquè el considera d'una fiabilitat infal·lible [...]. Les dades són incorporades cada 15 minuts a l'ordinador central –en realitat es tracta de tres ordinadors que funcionen en paral·lel per si es produeix alguna «caiguda» del sistema» (Antonio Humada)–.

Per a un simple recompte provisional de vots s'instal·len tres ordinadors per evitar la «caiguda» –l'error, la manipulació– del sistema. Per assegurar la fiabilitat de les dades macroeconòmiques i judicials, no es podria fer el mateix?

Instal·lar tres o cinc xarxes de processament de dades en paral·lel –per assegurar que donin els mateixos resultats– és habitual en molts «sistemes» cars i sofisticats (per exemple, en les naus de l'espai i en els submarins atòmics). Per que ha de ser considerat car instal·lar-les en aspectes tan estratègics com el sistema econòmic o el judicial?

Tercera. La socialització de les dades comptables –no personals–, és a dir, les dades referents als tipus de mercaderies, preus, llocs, qualitats ecològiques... han d'estar a l'abast de tota la població de forma intel·ligible a cada nivell d'interès.

L'acaparament d'informació és poder. La socialització d'una informació exacta i exhaustiva del mercat –sense referències personals– podria generar una lliure actuació en tots els àmbits molt eficaç, si fos comprensible i estigués a l'abast de la població. El control dels mitjans informatius per part d'empreses privades –com a negoci– o per part de l'Estat –com a manipulador d'opinió– és una de les armes dels poders fàctics més subtils i més eficaces de les quals disposen per perpetuar-se.

L'estatut comunitari permetria desmercantilitzar, però també desestatitzar i descentralitzar tots els mitjans d'informació i bases de dades.

La informació monetària comptable –sense referències personals– hauria d'ésser contrastada amb les dades de la xarxa telemàtica de la Justícia, per evitar errors o manipulacions.

La socialització de la informació econòmica podria permetre un ventall de possibilitats fins ara vetades per la irracionalitat del sistema monetari. Entre aquestes possibilitats (que seran tractades en el proper capítol) podem citar:

  • la no manipulació de les dades per part dels diferents poders;
  • la presa de consciència popular dels resultats de les accions dels diversos agents del mercat;
  • la superació del dirigisme irresponsable de l'economia per part de les grans empreses o de l'Estat, amb els malbarataments consegüents de recursos;
  • l'equilibri automàtic entre massa monetària activada i el valor de les mercaderies venudes i, per tant, control de la inflació-deflació monetàries;
  • la captació dels excedents reals, equilibradors i potencials de cara a la seva distribució solidaria, via salaris comunitaris, entre la població i com a sistema per desmercantilitzar i desestatitzar les funcions i activitats «comunitàries»;
  • la millora, en l'equitat i la simplificació, dels burocràtics i disfuncionals sistemes fiscals actuals.

Els efectes que es poden preveure de les tres condicions d'aplicació serien: la total documentació, responsabilització i clarificació de tots els actes mercantils i socials, a través del seu component monetari –sempre sota la protecció d'una Justícia independitzada–.

La societat podria disposar d'aquestes tècniques concretes per lluitar contra la formació de poders il·legítims sense, això no obstant, coartar la legítima llibertat de cada persona dintre les mínimes normes establertes.

Seria ingenu pretendre que aquest fos el pas definitiu per aconseguir la desaparició dels poders fàctics, del joc brut i de la corrupció monetària, ja que sempre és possible, per a la inesgotable capacitat i inventiva humanes, d'idear noves i més subtils formes de dominació. Però això no ha de ser un impediment per considerar que la implantació d'aquestes mesures no pogués ser un progrés molt important per fer instrumentalment impossible gran part del joc brut practicat fins ara des de fa 4.500 anys.

A partir d'aquestes mesures, en gran part instrumentals, podríem posar les bases per construir unes regles de joc social, amb l'esperança fonamentada que no es reduirien, una vegada més, a paper mullat; podríem començar a posar les bases d'un més autèntic Estat de dret.


L'aplicació d'aquestes tres mesures s'hauria de fer amb molta cura, tant en els aspectes socials com en els tècnics. Caldria estudiar molt bé la viabilitat i les dificultats especials per aplicar les condicions d'ús democràtic i coherent del diner electrònic. A títol d'exemple, caldria veure:

  • Com, i en quin termini, es converteixen els actuals mitjans de pagament en el nou? Què passa amb les divises, com es converteixen i qui les deté?
  • Com preparar el software, el hardware i l'equip humà suficients i poder-ne disposar?
  • Com concretar la creació de l'aranzel de mercaderies legals i com sotmetre a decisió política la legalitat o il·legalitat de determinats productes (armes, drogues, tòxics industrials) o serveis (si han de passar a serveis liberals)?
  • Com incorporar al mercat o als serveis comunitaris les empreses o persones que viuen gràcies a il·legalitats actuals (prostitució, tràfics...)?
  • Com crear els centres de socialització de la comptabilitat general (per sectors productius, per territoris, generals...)?
  • Com dissenyar la xarxa i els programes de divulgació i consulta de dades comptables (televisions i ordinadors privats i comunitaris)?
  • Com publicar en la xarxa de socialització d'informació totes les dades referents a la gestió pública amb personalització (única excepció)?
  • Com organitzar el centre d'economia dinàmicament equilibrada: detecció d'excedents, recaptació d'impost únic, invenció-exvenció de diner, distribució automàtica segons estatuts...?
  • Com suprimir el Ministeri de Justícia i organitzar la Justícia de forma independent i especialitzada, amb policia judicial pròpia?
  • Com dissenyar i crear els sistemes de protecció de dades personalitzades (tres xarxes independents en la Justícia) enfront de l'Estat?

Molts d'aquests interrogants demanen un estudi més a fons de les seves dificultats reals i de les possibles solucions.

Segons quina sigui la seva lectura, aquests interrogants esdevenen uns greus perills o unes immenses possibilitats. Però el que estem vivint i el que les tendències futures estan dissenyant reforça molts dels perills i quasi cap de les possibilitats.

En definitiva es tracta de dues opcions: una opció és arriscada, però mínimament fonamentada; l'altra és una no-opció: la imposició dels fets, dels determinismes de la tecnologia i de la «seguretat», que actualment se'ns presenten com a fets consumats sense demanar cap consentiment ni cap opció valorativa del model que se'ns imposa.

Isaac Asimov.Per acabar aquest polèmic tema, unes suggerents paraules d'Isaac Asimov:

«Reduir els abusos beneficia, al cap i a la fi, tothom. Els ordinadors poden proporcionar les tècniques necessàries per controlar, amb molta més eficàcia que mai en la historia, els abusos, fins i tot, dels mateixos ordinadors».

«Però si els ordinadors vigilen els ordinadors, qui vigila els vigilants? La qüestió no és nova, i té solució. Cada guàrdia no perd de vista (de vista electrònica, és clar) els altres. En un sistema de Govern democràtic això s'anomena «separació de poders»».

«Quines altres benediccions ens portarà l'automatització? Un dels somnis és un món sense diner».

«El còmput electrònic automàtic dels havers personals actualitzat després de cada transacció?».

«Imaginem que cadascú tingués un dispositiu sintonitzat amb les seves empremtes digitals... Amb una operació preestablerta, el dispositiu ens donaria l'estat exacte del nostre compte corrent, la quantitat disponible per a les nostres transaccions».

«Qualsevol transacció imaginable –ingressos per sou, inversions, despeses, des de la compra d'un diari a la renda d'accions– solament quedaria legalitzada quan els dispositius de totes les parts que intervinguessin en la transacció fossin introduïts en un terminal d'ordinador que transferiria els imports (els impulsos electrònics) d'una targeta a una altra. Obtindríem una processó inacabable de xecs firmats a l'instant, per valor de qualsevol quantitat inferior al líquid disponible».

«L'Administració podria descomptar automàticament els impostos sobre qualsevol transacció, en proporció al seu import i al nivell de renda del subjecte que rep el diner».

«El concepte de riquesa perdria importància en una societat com aquesta, en la qual no circulés la moneda en metàl·lic, perquè el diner seria menys visible. I això seria més cert si la societat del segle XXI trobés alguna manera lògica de mitigar, almenys parcialment, la desigualtat en la distribució de la riquesa; en una societat sense diner seria menys dolorós pagar els impostos, perquè les transaccions mai no es farien visibles».

«Abusos? Disminuirien, perquè el frau fiscal i l'estafa serien més difícils. Gran part de la inhumanitat de l'ordinador és que, una vegada que esta programat i funciona correctament, no admet intromissions en el seu comportament1».


Nota:

1ASIMOV, Isaac, Qui necessita diner?, «Muy interesante», 1984, número 41.

Capítol 17. La monètica: temptació o repte. El poder del diner. Índex. El poder del diner. Capítol 19. Imaginem que... El poder del diner.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte