Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Apartat de l'Endolingüística.

El català llengua angular (I).

Correspon al lingüista italià Tagliavini el mèrit d'haver donat a l'idioma català la definició de «llengua angular». En canvi, és la fundació Doctor Meulemans, -que jo presideixo-, la que ha dedicat una part de les seves investigacions i dels seus esforços didàctics per donar a conèixer una tècnica especial que permet ensenyar el català dins del seu context subsistèmic com una «llengua-àngul».

L'any 1957 el meu pare, el doctor Josef Meulemans, catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat Reial de Gant, a Bèlgica, va arribar a conclusions molt importants en la seva especialitat neurològica, l'hemisferi dret del cervell humà té una zona capaç de tres funcions, que són:

  1. Capacitat musical.
  2. Aprehensió del llenguatge simple.
  3. Raonament holístic.

Fins aleshores s'havia cregut que el «centre del llenguatge» es trobava únicament a l'hemisferi esquerre. Aquesta era la conclusió de l'anatomista i antropòleg francès Broca, quan observava que les persones que tenien un traumatisme cranial a l'hemisferi esquerre, i a prop d'una determinada àrea, patien d'alteracions en la parla.

Però l'home «aprèn a cops», i fou l'estadística de milers de traumatismes a l'hemisferi contrari, el dret, la que ens portà a una altra conclusió: les víctimes de traumatismes en aquest lloc, pateixen altres menes d'alteracions en el llenguatge, que vénen plegades amb una pèrdua de la capacitat musical i una pèrdua també del que anomenem «raonament holístic» (del grec holos, parent del germànic hela, i de l'anglès whole que vol dir total).

* * *

¿De quina manera ens podrien ajudar aquestes investigacions per a la pràctica de la didàctica lingüística?

Cal emfatitzar, entre parèntesis, el fet que grans contribucions a la lingüística han estat realitzades per metges. El doctor Zamenhof, oculista polonès, ens va llegar la magnífica obra de la creació d'una llengua universal, l'Esperanto.

Més recentment, les investigacions d'un altre metge, el doctor Josef Meulemans, varen contribuir a posar de relleu la funció que tenia l'hemisferi dret del cervell en la captació de codis binaris i ternaris, que es troben en cada sistema lingüístic.

La Fundació Doctor Meulemans, constituïda també per metges, ha impulsat considerablement la metodologia en el mateix camp. Som els descobridors d'una nova ciència, l'Endolingüística, que és a la frontera entre la medicina i l'antropologia.

Tothom coneix l'eminent savi búlgar, el doctor Georgi Lozanov, metge i psicoterapeuta. Parlant de la suggestopèdia (mètode accelerat d'aprenentatge), ens diu Lozanov: «Així l'estudiant tipus adquireix, en dos o tres mesos, un conjunt de coneixements que normalment exigirien dos anys d'estudis universitaris».

Fou aplicant aquest cúmul d'experiències, pròpies i d'altres especialistes, que la Fundació Doctor Meulemans va arribar a sistematitzar un conjunt de codis binaris per a bastir un pont entre el català i altres llengües neollatines. Es tracta del sistema de «bilingual binaries», que són presents en el llatí clàssic però, principalment, en el llatí vulgar, i que varen passar, a poc a poc, a les llengües neollatines o romàniques. Tanmateix, dins d'aquestes, el català té unes característiques que el posen en un context molt especial: és una llengua-àngul, tant geogràficament com lingüísticament. El català ens porta amb facilitat a tota la família neollatina. Tal com el romanès, té una vocal neutra final (la «a» de casa). Tal com el francès, té una negació amb el mot «pas». Es relaciona molt de prop amb l'occità, i serva alguns detalls que l'apropen més al castellà que d'altres llengües germanes. Finalment, saltant més enllà de Castella, es connecta amb el lusità (portuguès i gallec).

En aquesta sèrie d'articles anirem analitzant les estructures de l'idioma català i podrem demostrar, així, que la llengua de Verdaguer i de Maragall és científicament la més important de totes les neollatines.

Doctora Christiane Meulemans.
La Doctora Christiane Meulemans és Presidenta d'Honor de l'Institut Internacional de Cultura Catalana de la Fundació Doctor Meulemans.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte