Apartat de l'Endolingüística.

Endolingüística. Una classe singular a Barcelona.

En els anys vuitanta del segle vint, en l’antiga i ja desapareguda seu del Centre d’Estudis Joan Bardina del carrer dels Almogàvers 43 de Barcelona, vàrem rebre la notícia que una parella, formada per la belga Christiane Meulemans i el català Josep Elias, oferia una formació en Endolingüística. Havia proposat a la Fundació Tercera Via, entitat precursora de l'actual Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs, llavors a l'Avinguda Mistral de Barcelona, una formació a les persones que s'hi apuntessin. Si arribàvem a ser deu persones o més, es faria una formació més completa. Si no s'arribava a aquesta xifra, es faria una sessió singular d'un sol dia.

L’Endolingüística és una disciplina que va començar a desenvolupar el Doctor en medicina Joseph Meulemans, pare de la Christiane Meulemans, que després va anar aprofundint la parella de docents. Permet l’aprenentatge dels idiomes de manera agrupada per famílies lingüístiques, segons uns codis. Llengües romàniques, germàniques, eslaves, etcètera.

No es va arribar a assolir aquesta xifra de deu persones, però en la sessió singular d'un sol dia que es va fer, vàrem assistir l'Agustí Chalaux, en Lluís Maria Xirinacs, en Francesc Arbolí, l'Arcàdia Sans, en Miquel Chicano, en Lluís Mallorquí, la seva companya Àngels i jo.

La parella afirmava que ambdós eren alhora Doctors en filologia i en medicina. En la seva explicació anaven alternant la seva veu, en català la del Doctor Elias i en castellà la de la Doctora Meulemans, cada veu amb un to diferent. En l'aprenentatge volien activar el punt de Meulemans. Aquest punt de Meulemans, situat a l'hemisferi dret del cervell, va ésser descobert pel Doctor Joseph Meulemans. És un punt del cervell simètric a l'àrea de Broca situada a l'hemisferi esquerre, aquesta darrera utilitzada en l'aprenentatge lògic, racional i memorístic dels idiomes un per un.

Els mestres d’aquella sessió van explicar que la informació més rellevant es troba en les consonants, no tant en les vocals. Les consonants es van crear primer i després van vindre les vocals. La unitat bàsica del significat són uns codis binaris de dues o ternaris de tres consonants. Que poden haver codis quaternaris de quatre consonants que són la suma de dos codis binaris. Que les consonants estan agrupades per famílies. Que si s'inverteix la posició de dues consonants, el significat es manté (exemple del català TeRra, que es converteix en l’anglès eaRTh). Que si s'afegeix una S a un codi, aquest modifica el significat «cap enfora» (exemple del català TeRrA, anglès eaRTh, que es converteix en l'anglès STaR). Que les lletres C, L i T en les llengües romàniques equivalen, respectivament, a les lletres G, R, i M en les llengües germàniques, esmentant com a exemple l’equivalència de la paraula CeLTa amb la paraula GeRMànic.

Hi ha la paraula llatina frater, de la qual deriven fratern i fraternitat, que té una equivalent en el mot germà, de la qual deriva germandat. Però aquesta paraula germà és una expressió d’origen germànic que té un significat ocult que no té frater, perquè els germànics, emparentats amb els celtes, en paraules de Josep Elias: «són els nostres germans que ens venen a alliberar».

L’explicació també versava sobre la ubicació que tenen les llengües dins del mapa conjunt que formen cadascuna de les seves famílies. La parella havia fet una labor deductiva de com devia ser l’antic i ja desaparegut idioma indoeuropeu en base als idiomes presents tant a l’est a com a l’oest del seu suposat bressol originari.

Hi ha llengües que fan la funció de cruïlla entre una família d’idiomes, com el català. Explicaven que per a l’aprenentatge conjunt de les llengües anomenades romàniques cal aprendre el català. Hi ha idiomes que són com si estiguessin a l’extrem de l’evolució d’una família de llengües, com ara l’islandès, que estaria més propera a l’antiga llengua comuna escandinava. Si no recordo malament, també van parlar d’un altre tipus de llengua, que no era ni cruïlla, ni extrem, però que ocupava una posició intermitja, de nucli, com ara el castellà i, si no vaig errat, el rus.

Quan el Doctor Elias va parlar de l’antiga llengua escandinava, va esmentar una anècdota que, si no recordo malament, devia passar en la cafeteria d’un aeroport, potser el de Copenhague. Explicava que, llavors, ell viatjava sovint entre Suècia i Dinamarca. Aquell dia es va adreçar al cambrer, descuidadament, en una expressió escandinava més propera al suec. Llavors el cambrer, enutjat, li va respondre en danès: «Jo no parlo suec!», a la qual cosa el Doctor Elias li va respondre, en anglès: «An cofee, please!».

La parella de Doctors manifestava en la seva narració una gran fascinació per la mort. Trobaven molt a faltar el seu fill Didier, rescatista internacional mort en el marc de les tasques de rescat en el tifó Gilbert de setembre del 1988 a Mèxic. A mi em va donar la impressió que aquesta atracció els feia pensar seriosament en la voluntat de llevar-se la vida. Llavors vaig prendre la paraula i els hi vaig dir que, de la mateixa manera que hi havia la seva teoria alternativa de les llengües, hi havia al carrer Galileu, 333 de Barcelona l'associació Centre Oncològic i Biològic de Recerca Aplicada (COBRA), on es defensava una teoria alternativa al tema de la salut.

Es veu que varen prendre nota perquè, al cap d'un mes més o menys, em vaig trobar al Doctor Josep Elias en la seu d'aquella associació. Quan en Josep Elias em va veure coincidint en el mateix local, es va adreçar a mi parlant només amb consonants, amb la qual cosa no vaig arribar a entendre allò que em va dir.

Vull esclarir que quan vaig assenyalar a la parella Meulemans-Elias l'existència de l'antiga associació COBRA a Barcelona, aquesta entitat era la delegació a Catalunya i a l'Estat espanyol de l'entitat també anomenada COBRA de l'Estat francès, creada pel matrimoni de Doctors Mirko i Monique Beljanski. Aquesta altra parella d’investigadors havia descobert una sèrie de substàncies biològiques selectives, que son un tractament complementari en el cas de la radioteràpia del càncer. En canvi, en el cas del tractament convencional de la SIDA, la seva proposta és de caràcter alternatiu per tal de potenciar permanentment la immunitat, excloent el llavors tòxic tractament oficial amb AZT o Retrovir.

La parella Meulemans-Elias també ens van dir que havien fet algun cop de mitjancers en algun conflicte diplomàtic entre dos estats que amenaçaven d’enfrontar-se, al conèixer prou les seves llengües respectives. Després vaig saber que tenien a alguna persona originària de Mèxic que era afillada seva, i quan aquest noi viatjava amb ells a Catalunya sorprenia als allà presents expressant-se en un català correcte.

Els dos docents van oferir un llibre titulat Decaglota a la Fundació Tercera Via, llibre enquadernat amb tapa dura, on explicava una primera aproximació a aquesta disciplina. A la biblioteca de l’actual Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs, hereva de l’anterior, hi ha, a més, un altre anomenat IF System, enquadernat de la mateixa manera. L’any 1993 l’editorial Libros límite va imprimir una Introducción a la Endolingüística, Decaglota I, amb una portada il·lustrada.

Brauli Tamarit Tamarit.
Versió de dijous, 20 de febrer del 2025.

Agraïm les correccions i puntualitzacions aportades per en Franju Serra, deixeble de la parella Meulemans-Elias.