Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dijous, 26 de gener del 1978.

UCD no sap ser forta.

Lluitarem contra el fort mentre siguem febles.

I contra nosaltres mateixos, quan siguem forts.

Aquest és un principi bàsic de la democràcia. Cal seguir la llei de la majoria però respectant, no només la minoria, sinó també les condicions que permetin algun dia a la minoria arribar a ser majoria amb bones armes.

S'ha criticat molt als comunistes que quan arriben al poder no deixen governar mai a ningú més. I pregunto jo... és que no fan el mateix els capitalistes? Les amenaces dels presidents dels EUA davant la possibilitat d'accés de comunistes als governs europeus pateix del mateix defecte. Després de la darrera guerra mundial mai no ha estat possible l'entrada de comunistes en els governs occidentals. Tots els mitjans, amenaces i coaccions són lícits per impedir-ho. ¿Quina democràcia és aquesta?

En l'assumpte del traspàs de poders del Govern Central a la Generalitat de Catalunya estan passant coses indignants, davant les quals els catalans no podem menys que elevar la nostra protesta més decidida.

Presideix la Comissió Abril Martorell, vicepresident del Govern central. Si les nacionalitats tenen sobirania, s’hauria de constituir almenys una presidència compartida.

Pensava jo que, perduda la meva primera basa, la vicepresidència seria per a un català. Però no, la vicepresidència és compartida per Sureda, català i Clavero, ministre per a les Regions de tarannà bastant antiautonòmic. Es margina Sánchez Terán per «tou». S’obliga que tota negociació passi per la Vicepresidència del govern central. I, per acabar-ho d’adobar, es preveu el nomenament de delegats governamentals aliens a la comissió per a la supervisió dels treballs i el desenvolupament del traspàs de funcions.

Poble català. Torna’t a mobilitzar.

Lluís M. Xirinacs.