Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Recerca carcerària. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Paràbola de l'elefant i la formiga. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Divendres, 9 de desembre del 1977.

Escombraries.

Userda, revista ecologista. Portada.Desgraciadament em veig obligat a seguir amb el tema. Els diaris d'aquests dies van plens de fets veritablement lamentables i vergonyosos. Només citaré dos exemples. Els minusvàlids que van ocupar el SEREM són tractats exactament igual com, anys enrere, els abocadors d'escombraries de Barcelona. No se sap què fer amb ells. Fan pudor. Creen problemes a tot arreu.

Al SEREM, al Jutjat, als locals del Moviment. Ells, impertèrrits, resisteixen amb l'única resistència que tenen, la passiva. Com un plom es deixen caure al lloc on els porta la Policia i aquí es queden, sense moure’s tot i les pressions que reben. Alguns han resistit impàvids la llarga pluja de dimecres al mig del carrer perquè la força pública no els permetia reunir-se amb els seus companys. Model sublim de no violència portada a l'extrem. Beneïdes escombraries! Per als altres ciutadans, pura vergonya.

Els altres són els presos. Ens van arribant relats esgarrifosos del que els passa a les diferents presons. Va anar a engrossir el seu nombre García Dils «vago y maleante» («gandul i maleant»). Han passat el límit de la resistència passiva. Ja no poden més. Prefereixo l'esperança. S'autolesionen, s’esquincen venes, ventres, es cremen vius. Les autoritats carceràries tampoc saben què fer amb ells i els van traslladant de presó en presó. Altament contaminades són traslladats en conduccions especials, d'amagat, com els detritus nuclears. Contagien tot allò que toquen. Aquests ja no poden ser no violents. Van baixar massa en la seva degradació. Són escombraries maleïdes davant les quals es tomba la cara vers a un altre lloc.

L'home va començar oprimint minerals, vegetals i animals fa milers d'anys i va acabar oprimint l'altre home. Ara la Natura es venja amb la contaminació. No només hi ha el desastre ecològic material. La gran societat del progrés també ha progressat acceleradament en produir escombraries humanes. Jacques Deleuze diu que les civilitzacions fabriquen esquizofrènia. I el capitalisme, inventor de la producció industrial, produeix esquizofrènics i altres herbes malignes en quantitats industrials tals que ja comencen a espantar els responsables. Les lluites ecològiques, de moment, es plantegen a nivell d'aire, rius, mars...

Estem arribant a la revolució ecològica de l'home-escombraria, l'home desesperat. Com en el tema ecològic material, també en el tema ecològic humà els grans partits occidentals no acaben de prendre plena consciència de la seva responsabilitat. El desenvolupament com a panacea es troba a la base del capitalisme i socialisme, encara que en aquest hagi una mica més de moderació.

¿Caldrà fer una mena de Manifest del Partit Ecologista? Una cosa així ja va sortir fa pocs dies en els nostres diaris, però van oblidar l’escombraria humana.

Lluís M. Xirinacs.

Recerca carcerària. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Paràbola de l'elefant i la formiga. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte