Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Assassins (1). Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Els maleïts. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Dimecres, 19 de octubre del 1977.

Assassins (i 2).

Justícia, balança i martell. Font: La oreja rota.Ahir vaig contestar les tres primeres preguntes d'U A. F. Passo avui a contestar les dues darreres.

4. «Sóc enemic de la pena de mort, com vostè. Té alguna fórmula perquè els assassins comparteixin les nostres idees?».

Hi ha assassins de moltes classes. Els de dretes ho són per conservar els seus privilegis. Els van aconseguir amb sang. És difícil arrencar-los sense que ells tornin a vessar sang. Tot i ser tan perillosos, mai no he pensat adreçar-me a ells per fer-los canviar de pensament. Fóra massa llarg d’explicar aquí els meus procediments.

Els d'esquerra ho són per sortir de la seva opressió i, sovint, de la desesperació en què els han sumit els poderosos. La solució és lluitar per expulsar la injustícia de la societat. Llavors desapareixeran els assassins d'esquerra. Malgrat tot, jo tracto, amb la meva forma de lluitar, de manifestar-los que potser existeixen camins tant o més eficaços que els seus i no cruents, per aconseguir el mateix. Però estic bastant solet. Si vostè m'ajudés i baixés de les còmodes graderies de les paraules a la incòmoda lluita a l'arena, els convenceríem més ràpid.

Hi ha una tercera classe d'assassins: els desgraciats sense cultura, sense oportunitats, sense afecte, sense diners, etc., que moltes vegades acaben pertorbats i maten. Tots som culpables d'aquests assassins. Els fabriquem contínuament amb el nostre egoisme, mantenint una irresponsabilitat gran davant les situacions greus de dèficits socials que ens envolten. Per què no apadrina vostè un assassí dels que són a la 3a galeria de la Model? Així ho fa amb gran sacrifici, a instància meva, la qui va ser la meva sol·lícita padrina, quan vaig estar a la presó.

5. «Estem d'acord que ha de millorar la societat... Però està segur que en una societat més perfecta no hi haurà assassins? Quina és aquesta societat més perfecta i on està?».

Es discuteix molt sobre el que és el model social perfecte. No hi ha cap solució infal·lible, que jo sàpiga. Vostè i jo, suposo, ens equivocarem cent vegades en intentar trobar-la i realitzar-la. Però hem de lluitar en aquest sentit. Ara la meva opinió, després de llargs estudis, és que l'assassinat no accidental va entrar en la humanitat a partir del Neolític, quan l'home, en començar a treballar perquè els recursos naturals espontanis escassejaven, va començar també a oprimir altres homes. Llavors apareix Caín, que mata el semblant. Si aconseguim una societat en què la distribució del fruit del treball sigui equitativa, crec que desapareixerà l'assassinat sistemàtic que ara patim.

Lluís M. Xirinacs.

Assassins (1). Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Els maleïts. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte