Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

La llei del silenci. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. ¿Versatilitat pública? Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Diumenge, 4 de setembre del 1977.

La difícil devolució.

Adolfo Suárez i Josep Tarradellas dialogant.Després de l'explosió de l’«afer» Tarradellas-Benet, a la reunió de l'Entesa, davant d'una pregunta de Solé Sabaris i una altra meva, vam donar opció a Benet a justificar-se àmpliament, opció no donada encara a Tarradellas. Quan anava jo a prendre la paraula demanada, els va venir una pressa enorme a Benet i a Portabella per anar a una altra reunió.

Aquests dos senadors, ens van demanar silenci a tots els senadors catalans pel bé de la pau i de la unió, fins que un Ple de l'Assemblea de Parlamentaris encara no concretat, es definís. Mentrestant, ells han dit el que han volgut per premsa, ràdio i televisió. Benet s'ha reafirmat públicament i amb gran contundència sobre uns punts, objecte de l’«afer». I, el que és pitjor, ens ha comptat entre els seus defensors, quan nosaltres encara no hem dit ni mu, seguint la seva consigna. Jo també tinc moltes coses a dir. Les seguiré callant pel bé de la pau, però demano a Benet i Portabella que vulguin fer el mateix.

Hi ha, però, anant més enllà de l'anècdota, un assumpte de fons del que convé parlar. El Govern de Madrid és qui pot donar-nos la Generalitat provisional. A ell cal acudir encara que no ens agradi. D'altra banda, aquest Govern es veu forçat a donar-nos la Generalitat per múltiples causes. Entre les més importants hi ha les grans mobilitzacions del nostre poble i el resultat de les eleccions de juny. Però també té poderosos grups de pressió que el frenen i una força armada que pot tornar-nos a l'autoritarisme.

El Govern actual és d'UCD, també des de juny. És natural que estigui disgustat per la victòria de l'esquerra a Catalunya i tracti de neutralitzar-la com pugui. El Govern vol capitalitzar per part d’UCD l'acte democràtic de donar-nos la Generalitat. Tarradellas ho sap. Els parlamentaris ho sabem. Ho comprèn el poble? ¿Se li ha dit clarament això? Cada cop que intervenim els parlamentaris catalans, Suárez deté la negociació. Quan no intervenim l'accelera. Això ja va passar en intervenir Pujol al novembre passat.

Mirem massa la persona de Tararradellas i poc l'assumpte de fons que es debat. A part de personalismes, què cal fer? ¿Endarrerir la devolució de la Generalitat Provisional per salvar els resultats electorals o cedir la negociació a Suárez i Tarradellas per salvar la ràpida devolució de la Generalitat? És difícil la resposta. Jo, a risc d'equivocar-me, opto per la segona i m'adhereixo al manifest «Unitat a entorn del president», signat per deu personalitats catalanes i aparegut al «Avui» de 2-9-1977.

No sóc d'UCD. Crec que ningú no pot sospitar-ho. No crec que Tarradellas sigui ucedista. No crec que Tarradellas negociï amb UCD i per mitjà d'UCD per afavorir a UCD. Crec que ho fa així, tot i que afavoreixi UCD, perquè creu que així obtindrà més per a Catalunya. Si encerta o s'equivoca ja es veurà. Jo crec que Tarradellas no signarà res sense abans comptar amb l'aprovació dels representants elegits per Catalunya.

Lluís M. Xirinacs.

La llei del silenci. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. ¿Versatilitat pública? Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte