Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Documents sobre assamblees de Lluís Maria Xirinacs.  Índex. Documents sobre assamblees de Lluís Maria Xirinacs. Índex. Documents sobre assamblees de Lluís Maria Xirinacs. POLÍTICA I DEMÒTICA.

Documents sobre assamblees de Lluís Maria Xirinacs.

DEMÒTICA versus POLÍTICA.

  • Democràcia vol dir «la força -«kratos» - del poble -demos-» que s’obté gràcies a l’organització del nostre poble que assumeix les seves responsabilitats i el seu propi destí.
  • Enfront la política, que no neguem, però cal fer més transparent, proposem la «demòtica» el que és propi del poble»), ocupar-nos - el poble - dels nostres afers, sense delegacions de responsabilitats. Aquesta es una proposta social.
  • El poble s’ha de dotar d’un eina organitzativa (assembleària) un feed-back de compensació dels poder oficials (Estat) i dels poders econòmics.
  • L’espai públic és un dret fonamental. Entre la privacitat de l’individu i l’oficialitat de l’Estat existeix un territori de molta importància, on la unió fa la força dels febles, fagocitat històricament pel liberalisme individualista salvatge i per l’estatisme totpoderós. És la vida pública de la Comunitat en la base, allò que constitueix el poble, font i fonament de tota sobirania comunitària, expressada per aquella Assemblea oberta que es feia antigament en l’ágora, el forum, la plaça major.
  • La font de tota sobirania (entesa coma plenitud de llibertat i responsabilitat) resideix a l’interior de la Comunitat i cal exercir-la des del seu àmbit propi. [La sobirania resideix en el poble].
  • Cal recuperar la usurpació oficial i privada dels espais públics per a poder parlar, reunir-nos, fer assemblea, sense demanar permisos. Els espais públics són del poble no dels  polítics, no ens han d’autoritzar, som, en tot cas nosaltres, que els hem de donar permís per ocupar els edificis i espais que són nostres.
  • Construïm una organització assembleària que sigui difícilment manipulable, destruible, criminalitzada pels poders (polítics-econòmics), o per grups organitzats que cerquin els seus propis interessos.
  • Forma de Lluita (no-violència):
    1. cooperació amb l’autoritat (propostes)
    2. denúncia contra l’autoritat (quan la consciència ho exigeix)
    3. no-col·laboració amb l’autoritat (vaga, objecció de consciència, ...)
    4. desobediència civil
    5. solució alternativa (si no trobes camí fes-te’l)

(Cal assumir que b-c-d-e impliquen represàlies del Sistema).

  • Política ve del grec «polis» i vol dir ocupar-se dels afers, l’ordenament de la «polis» que eren ciutats estats, pel que s’apropa més a ocupar-se de les qüestions d’estat.
  • Actualment podríem entendre de forma generosa que la política podria ser entesa com l’activitat dels que procuren obtenir el poder, retenir-lo, o exercitar-lo a unes finalitats vinculades amb l’interès del bé de la generalitat de la població.
  • En les anomenades democràcies occidentals els que procuren el poder són els partits polítics a través del que anomenem democràcia representativa (no directa).
  • La democràcia representativa (en realitat delegativa) es tracta del model més comú de democràcia. Dins de la democràcia representativa la sobirania continua, teòricament, en mans del poble, però aquest no exerceix directament el poder sinó que delega aquesta tasca en representants escollits en eleccions periòdiques, els quals no solen ser revocables per part del poble mentre dura el seu mandat. Això fa que les democràcies representatives tendeixin sovint a ser règims on la sobirania del poble es fa visible únicament durant els comicis, que solen esdevenir-se entre períodes relativament llargs de temps (4 anys, per exemple).
  • La democràcia representativa, entesa com la única democràtica pel sistema actual, està dotada de lleis i regles (lleis electorals, i d’altres) que l’allunyen d’una representació proporcional i nacional; d’uns representats escollits realment pel poble (les llistes les preparen els partits i són tancades); d’una igualtat d’oportunitats (econòmiques, i d’accés als mitjans) per a donar a conèixer les propostes; d’uns mecanismes de responsabilitats judicials per incompliment i/o corrupció; de consultes directes (referèndums) vinculants.
  • Això a permès la formació d’una «casta» política amb privilegis auto-atorgats a nivell judicial, econòmic, social,... per sobre dels drets del poble que diuen representar.
  • Cal canviar aquestes regles de la política actual des de les decisions assembleàries (feed-back) que ens permetrà la demòtica, l’autentica democràcia, la força del poble organitzat.
Documents sobre assamblees de Lluís Maria Xirinacs.  Índex. Documents sobre assamblees de Lluís Maria Xirinacs. Índex. Documents sobre assamblees de Lluís Maria Xirinacs. POLÍTICA I DEMÒTICA.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte