Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 50. Defensa nacional i seguretat interior. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 52. Prohibició de tot uniforme fora dels terrenys militars i de les missions policíaques.

Decrets llei per una constitució del segle XXI.

Decret Llei 51. Organització social i unificació tècnica de les forces armades.

§ Article 1er. Les forces armades del nostre Estat s'organitzen com segueix:

1. Exèrcits:

1.1. Exèrcit professional de Defensa Comunitària a les ordres directes del Cap d'Estat.
1.1.1. Exèrcits de fronteres;
1.1.2. Exèrcits de reserves estratègiques.
1.2. Exèrcits cívics-ètnics i inter-ètnics. L'Agustí tenia molt clar que l'exèrcit només ha de servir per defensar-se del exterior.

2. Policies:

2.1. Policia de Seguretat de l'Estat a les ordres directes del Cap de l'Estat;
No es pot ser policia si no s'ha passat per l'exèrcit

2.2. Policies de Pau Cívica de:
2.2.1. Barris;
2.2.2. Municipis;
2.2.3. Subcomarques;
2.2.4. Comarques;
2.2.5. Regions;
2.2.6. Vegueries o «comunitats dialectals-culturals»;
2.2.7. Ètnies;
2.2.8. Inter-ètnies;
2.2.9. Ex-Estats multi-confederats en una nova exo-uni-federació més
apta a les noves exigències geo-tecno-dromo-estratègiques.

2.3. Policies Justicials o sigui al servei de la Justícia
2.3.1. Policia Judiciària a les ordres dels jutges d'instrucció activa;
2.3.2. Policia Judicial a les ordres dels tribunals constituïts
2.3.3. Policia Penitenciària. molt diferent a les d'ara.

§ Article 2on. Totes les forces armades anteriors seran unificades en tots els sentits (aspectes) tècnics, menys en llur comandament directe per una autoritat civil (Cap d'Estat, Batlles de barris o municipis, consells subcomarcals o comarcals, autoritats regionals, consells de vegueries o «comunitats dialectals-culturals», Presidents d'autonomies ètniques o inter-ètniques, Presidents de confederacions ex-estatals). L'Agustí deia: no accepteu mai que un militar comandi l'exèrcit. Sempre hi ha d'haver un civil (el Cap de l'Estat) al capdamunt de l'exèrcit.

2.1. Ningú podrà ingressar en qualsevol Exèrcit de Reserva Estratègica o cos de Policia, sense haver servit 12 anys en l'Exèrcit de Fronteres;

2.2. Al cap d'aquests 12 anys de servei en l'Exèrcit professional de Fronteres, podrà escollir entre:

2.2.1. l'Exèrcit professional de Reserves Estratègiques;
2.2.2. els Exèrcits cívics-ètnics i inter-ètnics,
2.2.3. la Policia de Seguretat de l'Estat.

La seva demanda d'ingrés podrà ésser acceptada o refusada, amb les motivacions conseqüents, pels seus superiors.

2.3. Després d'haver servit 10 anys en l'Exèrcit professional de Reserves Estratègiques, tot soldat professional, sigui quina sigui la seva graduació podrà demanar l'ingrés o bé en un Exèrcit Cívic-Ètnic o Inter-ètnic o bé en la Policia de Seguretat de l'Estat. La seva demanda d'ingrés podrà ésser acceptada o refusada, amb les motivacions conseqüents, pels seus superiors.

2.4. Després d'haver servit 10 anys en un Exèrcit Cívic-Ètnic o Inter-ètnic, tot soldat professional, sigui quina sigui la seva graduació podrà demanar l'ingrés o bé en un altre Exèrcit Cívic-Ètnic o Inter-ètnic o bé en la Policia de Seguretat de l'Estat. La seva demanda d'ingrés podrà ésser acceptada o refusada, amb les motivacions conseqüents, pels seus superiors.

2.5. Després d'haver servit 10 anys en la Policia de Seguretat de l'Estat, tot policia professional podrà demanar l'ingrés en una de les següents Policies:
2.5.1. Policies de Pau Cívica
2.5.2. Policies Justicials

La seva demanda d'ingrés podrà ésser acceptada o refusada, amb les motivacions conseqüents, pels seus superiors.

§ Article 3er. De les escoles especialitzades per Exèrcits i Policies (de com es formen)

3.1. Després de tres anys de servei actiu en l'Exèrcit de Fronteres (terra, mar, aire, intendència, armament, serveis diversos), tot professional militar de fronteres ingressarà en una escola especialitzada de la seva arma en la qual els estudis duraran un mínim de tres anys.

Al sortir-ne amb la graduació que li correspongui, ingressarà de nou en un cos actiu de l'Exèrcit de Fronteres, en el qual, si no fa ús de les facultats conferides en el sub-article 2.2 podrà servir fins els 45 anys, passant seguidament a plena jubilació i disponibilitat militar en la re- serva de la seva unitat.

3.2. Quan un militar professional de fronteres, ingressi en l'Exercit professional de Reserves Estratègiques, ho farà en una escola especialitzada de la seva arma, en la qual els estudis duraran un mínim de tres anys.

Al sortir-ne amb la graduació que li correspongui, ingressarà en un cos actiu de l'Exèrcit de Reserves Estratègiques, en el qual, si no fa ús de les facultats conferides en el sub-article 2.3, podrà servir fins els 55 anys, passant seguidament a plena jubilació i disponibilitat militar en la reserva de la seva unitat.

3.3. Quan un militar professional o cívic-ètnic ingressi en la Policia de Seguretat de l'Estat, ho farà en l'escola especialitzada, en la qual els estudis duraran un mínim de tres anys.

Al sortir-ne amb la graduació que li correspongui servirà en la Policia de Seguretat de l'Estat amb la funció que se li assigni, fins als 55 anys passant seguidament a plena jubilació i disponibilitat Policial de l'Estat.

3.4. Quan un militar professional ingressi en un Exèrcit Cívic Ètnic o Inter- ètnic, ho farà en una escola especialitzada de dit exèrcit i en l'arma escollida; els estudis duraran un mínim de tres anys. Tots han de passar per escoles especialitzades.

Al sortir-ne, amb la graduació que li correspongui, servirà en l'Exèrcit Cívic amb la funció que se li assigni fins als 65 anys, passant seguidament a plena jubilació-disponibilitat militar-cívica de la seva unitat.

3.5. Quan un policia de Seguretat de l'Estat ingressi en una Policia Cívica o Justicial, ho farà en una escola especialitzada on els estudis duraran un mínim de tres anys; les pràctiques de passantia, un mínim de 2 anys més; amb un any final d'escola per a la plena preparació cívica o justicial.

Passarà aleshores a la Policia Cívica o Justicial de la seva especialització, en la qual podrà servir, amb les funcions que se li vagin assignant fins els 70 anys, passant seguidament a plena jubilació-disponibilitat Policial-Cívica o Justicial.

§ Article 4art. Armament i uniforme individual

4.1. Exèrcits professionals: tots els professionals militars només tindran un uniforme i armament individual de campanya i guerra. No podran portar ni l'un ni l'altre fora dels terrenys d'estricte jurisdicció militar, sota pena de sancions gravíssimes per a ells i pels seus superiors directes.
4.2. Exèrcits cívics: igual disciplina en quant a uniforme i armament serà observada pels militars cívics.
4.3. Policia de Seguretat de l'Estat: fora dels recintes i terrenys de llur jurisdicció els professionals de la Policia de la Seguretat de l'Estat només portaran l'uniforme o/i l'armament per a cada servei prescrit sota el comandament directe d'un oficial, el qual obeirà a un ordre de servei ben precís, firmat per un superior directament i plenament responsable davant del Cap d'Estat. No pot ser que un policia surti al carrer amb armes sense l'expressa ordre del seu superior i omés per a unes operacions que ho justifiquin.
4.4. Totes les Policies de Pau Cívica i de Justícia Comunitària només portaran l'uniforme de servei, quan en rebin l'ordre de llur superior directe i responsable, però, sempre i arreu, normalment, serviran a llurs conciutadans o a la Justícia, sense cap arma. Només portaran armes per serveis especials molt precisats, sota les ordres directes d'un oficial, el qual n'haurà rebut l'ordre per escrit d'un superior Civil o Justicial directament i plenament responsable, sense que aquesta responsabilitat del seu superior civil eximeixi l'oficial responsable de qualsevol extralimitació.

§ Article 5è. De les Policies de Pau Cívica.

5.1. Les Policies de Pau Cívica estaran sota les ordres directes:
5.1.1. les unitats territorials de barri, de l'alcalde de barri;
5.1.2. les unitats municipals, del batlle del municipi;
5.1.3. les unitats sub-comarcals, del President del Consell Subcomarcal;
5.1.4. les unitats comarcals, del President del Consell Comarcal;
5.1.5. les unitats regionals, del President del Consell Regional;
5.1.6. les unitats veguerials, del President del Consell Veguerial;
5.1.7. les unitats d'una Ètnia, del President de la respectiva autonomia Ètnica;
5.1.8. les unitats d'una inter-ètnia, del President de la respectiva lliure confederació inter-ètnica;
5.1.9. les unitats d'un ex-Estat, del President de la lliure confederació ex-Estatal.

5.2. Cap Policia de Pau Cívica, de grau territorial superior, podrà actuar en la jurisdicció autònoma-confederada de rang inferior:
5.2.1. sense que hagi intervingut la crida per escrit del responsable de l'autonomia primària al responsable de l'autonomia confederada superior, no es pot envair un país si el de dins no t'ho ha demanat
5.2.2. sense que el seu propi comandant directe li hagi donat per escrit l'ordre corresponent.

§ Article 6è. De les Policies Justicials
La mateixa regla de responsabilitat directe i responsable de cada unitat policial- justicial serà seguida per la Justícia Comunitària en quant els jutges d'instrucció, els presidents de tribunal o els jutges penitenciaris.

§ Article 7è. La Policia de Seguretat de l'Estat només podrà actuar per ordre directe del Cap de l'Estat:

7.1. sigui, a demanda expressa de l'autoritat cívica-autònoma o, justicial- territorial que es consideri desbordada per uns esdeveniments qualssevol;
7.2 sigui per iniciativa personal del Cap de l'Estat, constitucionalment responsable, si considera que una qualsevol autoritat cívica no compleix les obligacions executives que li tenen reservades la Constitució i les lleis que fan referència a autonomies ètniques i inter-ètniques.

§ Article 8è. En temps de pau, cap unitat dels exercits professionals o/i cívics-ètnics i inter-ètnics pot actuar orgànicament fora dels terrenys de campanya. Les úniques excepcions seran:

8.1. en el cas dels exèrcits professionals, per ordre directa del Cap de l'Estat, constitucionalment responsable de les lleis confederatives pactades en cada ètnia o inter-ètnia,

8.2. en el cas dels exèrcits cívics-ètnics o inter-ètnics, a les ordres directes a la vegada del Cap de l'Estat i del President de l'Autonomia i República ètnica o inter-ètnica; o d'aquest últim solament, per delegació expressa del Cap de l'Estat.

§ Article 9è. Cada unitat orgànica dels Exèrcits Professional-Comunitari i Cívics-Ètnics i Inter-ètnics, sota el comandament del seu oficial superior, personalment i plenament responsable davant el Cap de l'Estat, s'exercitarà normalment dintre els terrenys de la seva jurisdicció, com segueix:

9.1. una setmana de preparació de maniobres,
9.2. una setmana de maniobres,
9.3. una setmana de crítica de maniobres, a tots els nivells de la unitat sota la direcció d'un oficial directament responsable davant del seu comandant en cap,
9.4. una setmana de vacances. I tornar a començar.
així estaran plenament ocupats tot l'any.

§ Article 10è. Les unitats de servei asseguraran la regularitat d'exercici, maniobres i marxa de les unitats actives.

§ Article 11è. Cada unitat de la Policia de Seguretat, de tota evidència més petita que les unitats de l'Exèrcit Professional-Comunitari,

11.1. s'exercitarà segons el mateix esquema (article 9) en els terrenys de la seva jurisdicció
11.2. o actuarà fora d'ells sota les ordres directes del Cap de l'Estat, monàrquicament responsable.

§ Article 12è. En cas de proclamació de l'Estat de pre-guerra tots els exèrcits passaran a les ordres directes i personals del Cap de l'Estat, amb l'única restricció de que no podrà utilitzar els exèrcits cívics-ètnics i inter-ètnics fora dels territoris autònoms respectius, a menys d'oferiment, total o parcial segons constitució i pacte de lliure confederació, del respectiu President de cada Autonomia i República ètnica o inter-ètnica.

§ Article 13è. En cas de guerra, el Cap de l'Estat esdevé l'únic responsable de la conducta de les operacions militars i totes les forces armades, menys les justicials, li deuen obediència total: ningú es pot oposar a aquesta omni-solidaritat comunitària en el perill de la guerra declarada.

§ Article 14è. Els exèrcits cívics-ètnics i interètnics tenen com a principal missió la defensa del seu propi territori autònom i en cas d'invasió, la defensa a ultrança de l'invasor (guerrilla).

§ Article 15è. Fora del temps de guerra, no hi pot haver constitucionalment Justícia Militar com a cos organitzat propi, sinó que dependrà enterament de la Justícia Comunitària.

§ Article 16è. Es farà una distinció molt neta entre Justícia Militar i les penes disciplinàries previstes en el codi militar a judici de cada superior respecte als seus inferiors.

L'Agustí només contemplava la pena de mort en el cas de que un comandament del exèrcit mobilitzes tropes armades sense permís del Cap d'Estat. Desprès d'un judici sumaríssim.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 50. Defensa nacional i seguretat interior. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 52. Prohibició de tot uniforme fora dels terrenys militars i de les missions policíaques.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte