Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 11. CONGELACIÓ PARCIAL I SELECTIVA DE COMPTES CORRENTS. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 13. In-venció o ex-venció de diner comunitari-solvent.

Decrets llei per una constitució del segle XXI.

Decret Llei 12. Distribució i concessió de crèdits.

(L'Agustí deia: un país no és ric per els diners que té, és ric per la producció en bens i serveis útils què és capaç de produir.)

Exposició de motius:

Com deia Keynes i feien Roosevelt i Schachs, quan existeix una (concreta) mercaderia-preu (objectes inerts, animals servils, serveis utilitaris), ha d'haver-hi el poder de compra (diner) monetari-(abstracte) corresponent: si no hi és de concret origen privat-solvent, cal inventar-lo per iniciativa nacional-comunitària-abstracte. La qual es demostra experimentalment solvent, a una sola condició segons Hayed: que els professionals productors de la concreta mercaderia-preu, (què ha permès d'inventar crèdits, inversions, finances-consumptives nacionals- comunitàries), en siguin recompensats, per règim de mercat lliure, els mèrits evidents, de manera que tinguin un interès comptable-especulatiu, calculador-previsor a produir-ne més. Si per raons doctrinaristes-fanàtiques, s'impideix aquest retorn acumulatiu (o sigui capitalista), es col·lapsa la producció de noves i ben concretes mercaderies-preus i els rics, motor de la producció, deixen d'invertir i s'immobilitzen en circuit tancat entre ells, ... i la resta de la població «que es foti», «per bèstia».
Aquest es el drama de tot mercat reduït o de tot messianisme estúpid. (El diner s'inventa. S'inventa si hi ha producció. A més hi ha d'haver beneficis empresarials perquè no es col·lapsi la producció).

§ Article 1. La distribució i concessió dels crèdits nacionals-comunitaris a les empreses productores i als candidats-empresaris és confiada, en exclusiva, als bancs de negocis.

§ Article 2. Els bancs de negocis, en llur qualitat de distribuïdors i concessionaris del crèdit nacional-comunitari a les empreses productores i als candidats empresaris, són responsables del seu bon fi: de la creença en la capacitat tècnica de l'empresari al qual s'ha concedit el crèdit, per a PRODUIR , «MERCADERIES-preus» en la proporció corresponent a la quantia del crèdit concedit.

§ Article 3. Tot crèdit serà concedit en les condicions següents:

3.1. en funció de la sola i exclusiva capacitat tècnica de l'empresa productora peticionària o del candidat-empresari,

3.2. la concessió del crèdit, no solament comporta l'obertura del c/c especial «crèdit» sinó també el nomenament d'un co-gerent, responsable davant del seu banc, de la utilització eficaç del crèdit concedit
(L'Agustí explicava que després de la segona guerra mundial es van reunir al Japó dos grans banquers, la reunió va durar un minut, van decidir diferenciar el crèdit de les finances. Això va permetre que molts ex-militars formats tècnicament a l'exèrcit poguessin esdevenir empresaris.)

3.3. el temps de posta en marxa de la nova empresa o de les noves instal·lacions productores es pot considerar generalment de tres anys, però aquest període pot ésser disminuït o augmentat pel banc concessionari, a reserva del que dictamini, en cas de litigi, el tribunal econòmic-creditici corresponent. Durant aquest període de posta en marxa, el banc de negocis no cobrarà cap interès

3.4. a la fi d'aquest inicial període de posta en marxa sense interès, l'interès normal d'un crèdit serà el doble del lliure interès bancari,

3.5. mentre l'empresari creditat pagui aquest interès normal-doble, no té cap obligació de retornar el capital creditici que li ha sigut concedit, el reembossament al banc concessionari del capital creditat queda a l'entera iniciativa i a les exclusives conveniències de l'empresari.

§ Article 4. L'interès doble pagat pels crèdits concedits serà distribuït com segueix:

4.1. l'interès lliure bancari pel banc responsable del crèdit concedit com a pagament dels seus serveis a l'entera comunitat geopolítica, única i exclusiva inventora de dret i de fet del crèdit nacional-comunitari i de la qual l'estat només és el gerent

4.2. la resta de l'interès serà consignat pel banc en un c/c especial a nom del tresor nacional: quan aquestos ingressos no siguin constitucionalment considerats com a necessaris per la bona marxa i plena garantia del sistema dinerari, passaran, totalment o parcialment a disposició dels municipis per a la compra-nacionalització del sol.

§ Article 5. La distribució del crèdit autopolític-comunitari és farà a través de llistes correlatives-preferencials segons ordre de petició a la confederació inter-bancaria, a través del banc de negocis escollit per l'empresari o el candidat a empresari. Aquestes línies i llistes correlatives no són iguals en importància revolucionària-llibertària de la nostra societat i rebran fraccions diferents de la massa creditícia comunitària total, segons llei i decisions autopolítiques.
(Preferències que marcava l'Agustí:)

5.1. en funció de l'autogestió empresarial-interna
5.1.1. empreses més o menys auto-gestionaries
5.1.1.1. empreses, des del seu origen, auto-gestionaries
5.1.1.2. empreses en vies d'auto-gestió
5.1.1.3. empreses decidides a iniciar l'auto-gestió
5.1.2. empreses refractàries a l'auto-gestió

5.2. en funció del volum de personal per torn (aquest és molt revolucionari)
5.2.1. empreses auto-gestionàries:
5.2.1.1. empreses artesanals (6 col·laboradors per torn; comptant-hi l'empresari)
5.2.1.2. empreses de 7 a 50 obrers per torn
5.2.1.3. empreses de 50 a 200 obrers per torn
5.2.1.4. empreses de més de 200 obrers per torn
5.2.2. empreses refractàries a l'auto-gestió
5.3. en funció de l'horari de treball:
5.3.1. empreses produint, per sistema de torns, els 365 dies de l'any, les 24 hores del dia (incloent-hi el temps de manteniment) i 3,5 dies a setmana per torn (3 i 4 dies a setmanes alternes) a 6 hores 30 minuts per dia (o sigui 20 hores 30 minuts per setmana-treballador)
5.3.2. empreses produint durant 5 dies de 6 hores per setmana (amb torn o sense): 30 hores/setmana/treballador
5.3.3. altres empreses acollides a l'actual horari legal de 40 hores setmanals.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 11. CONGELACIÓ PARCIAL I SELECTIVA DE COMPTES CORRENTS. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 13. In-venció o ex-venció de diner comunitari-solvent.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte