Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 04. NACIONALITZACIÓ DE LA TELEMÀTICA. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 06. Simplificació fiscal.

Decrets llei per una constitució del segle XXI.

Decret Llei 05. Reforma pro-telemàtica de l'instrument monetari.

(Els decrets lleis són com una Constitució. L'Agustí proposava un sistema general on hi havia una proposta econòmica basada en la supressió de l'anonimat de la moneda i eixiria (es veuria) que hi ha un bé comú què avui dia està segrestat per els grans banquers i les grans fortunes i que és un bé comú per a tothom.
L'Agustí no nacionalitza la Banca sinó la capacitat d'inventar diner, a partir del bé comú, i com es distribueix per que arribi a tothom. Això és el que explicarem avui.).

Exposició de motius:
(L'Agustí primer feia una exposició de motius i després deia com ho faria. El sistema general explica com portar-ho a terme. Això ho ha de fer l'Estat. Hi ha dos versions dels decrets-lleis. L'Agustí era un treballador incansable. Aquests decrets-lleis no s'han posat al dia).

Per a portar a terme, amb eficàcia, en la pràctica diària i corrent, l'auto-política, l'auto-justícia, i l'auto-telemàtica explicitades, decretem la següent reforma pro-telemàtica de l'instrument monetari.
Aquesta reforma és comprensible per tothom, no és gens molesta pels ciutadans conscients ni perillosa per a les ciutadanies honrades.
Convidem a tots els tècnics, enginyers, científics i filòsofs del nostre país a explicar ben bé això al poble, amb tots els detalls que siguin necessaris. Cal que tots els que tinguin saber, en lloc de fer-ne poder, col·laborin a l'èxit popular pràctic d'aquesta constitució auto-llibertària i auto-demcràtica, que vol justament i fermament destruir tot poder, oficial, oficiós o secret, sobre les persones. (Exactament al contrari del que tenim ara).

Per això, cal una supressió radical i immediata:

1er. de tots els bitllets de banc en circulació fins avui, com que són anònims, uniformes i permanents, són doncs anti-documentaris, anti- analítics i anti-estadístics, per tant són anti-científics, van contra l'exactitud científica, la certesa filosòfica i l'eficàcia tecnològica de la telemàtica nacionalitzada, que la present constitució propugna per a l'equilibri comptable i l'economia pràctica del lliure mercat conjunt i de tots els lliures canvis monetaris elementals.
2on. i també de tots els instruments comptables auxiliars basats sobre el paper moneda anònim: talons, lletres de canvi, pagarés, etc.

TÍTOL I. Supressió immediata de tota l'actual moneda escriptural anònima dintre els territoris de la comunitat geopolítica.

§ Article 1er. A les zero hores del dia d'avui han quedat radicalment sense cap valor mercantil legal tots els bitllets de banc, totes les peces metàl·liques de moneda i tots els instruments comptables-auxiliars, vigents fins avui.

§ Article 2on. El valor mètric-comptable-abstracte, representat en el mercat per tots aquests instruments monetaris anònims, serà inscrit, per llurs actuals posseïdors, en el compte-corrent que ja tenen obert o que obriran, amb la quantitat exacte d'unitats monetàries que presentin a qualsevol establiment comptable: bancs de negocis o caixes d'estalvi. (L'Agustí dona funcions molt diferents als Bancs i a les Caixes.)

§ Article 3er. Dintre dels territoris de la comunitat geopolítica, aquesta presentació dels instruments monetaris-anònims serà admesa durant els pròxims 8 dies hàbils. Desprès d'aquesta data, quedaran sense cap valor mercantil legal: llur circulació clandestina, quan sigui descoberta, comportarà gravíssimes penes, tant per a les persones individuals com per a les persones col·lectives que en siguin culpables.

§ Article 4rt. Molt al contrari totes les persones individuals i col·lectives que compleixin amb les obligacions legals derivades dels anteriors articles queden des del mateix moment de la presentació de llurs havers amb moneda anònima, exempts de tots els impostos i carregues parafiscals vigents fins a la data. A més a més quedaran exempts de tota responsabilitat legal, deguda a crims, delictes o faltes anteriors de tipus monetari. ( L'Agustí deia que interessa que tothom declari el que té, dona aquesta opció, independent d'on ho hagin tingut. Desprès ja es sabrà.)

TÍTOL II. Idèntica supressió en països estrangers.

§ Article 1er. Aquest mateix termini de 8 dies hàbils per a la presentació de tots els
instruments monetaris-anònims legalment emesos i vigents en el nostre estat fins avui, començarà, en les mateixes condicions a partir de demà passat dia...... en tots els països de la resta del món.

§ Article 2on. En tots els països del món aquesta presentació serà feta a la respectiva ambaixada, sigui per els particulars, sigui pels establiments comptables, en nom propi i en nom de llurs clients. El termini de presentació serà dictat per cada ambaixador en funció de les característiques de cada país i estat en el que estigui acreditat. Però aquest termini no podrà ,en cap cas, ésser superior a trenta dies a partir de demà passat dia.... (es tracta de fer-ho aflorar tot).

TÍTOL III. De la nova moneda pro-telemàtica (1er esborrany).

§ Article 1er. A les zero hores del dia d'avui s'instaura la nova moneda pro-telemàtica, sota forma de «factura xec» en la qual serà inscrita la numeració de la nomenclatura duanera de Brussel·les (1950), amb referència a «les concretes mercaderies intercanviades» contra «unitats monetàries-abstractes». Fins a noves legislacions estatals i gremials,

§ Article 2on. La factura-xec, establerta segons les especificacions anteriors, serà enviada o lliurada al client en doble exemplar:

1. En les relacions inter-empresarials, no es pot presentar cap dificultat pràctica; sense més, totes les empreses aplicaran les especificacions descrites en el títol IV,

2. En las relacions entre, d'una part comerços i indústries de serveis al detall i, d'altra part, consumidors personals i familiars:

La factura-xec serà dita «xec de consum».

Aquestes factures-xecs, una vegada fets tots els assentaments inter-comptables seran arxivades, microfotografiades i neutralitzades amb un número correlatiu-estatal. Aquest número correlatiu-estatal jugarà en una loteria nacional-gratuïta, setmanal, amb premis nombrosos que seran donats a publicitat dintre els primers vuit dies hàbils pels serveis de la loteria ja existents. (Aprofita l'estructura que hi ha ara, però és sobre el consum, no has de pagar res. El diner que dona l'Agustí es per consumir, no has de pagar per jugar a la loteria).

2.3. S'estableix una línia de crèdit-nacional preferent al servei dels comerços i indústries de serveis al detall per a la compra de màquines de facturar. Els bancs de negocis queden encarregats de la distribució d'aquest crèdit nacional preferent amb total garantia de l'Estat, a interès del 1% i a vint anys per a la lliure amortització del mateix. La finalitat d'aquests crèdits és la de facilitar al màxim la «telematització» de las relacions monetàries-comptables, entre venedors i compradors.

2.4. A partir de la data d'avui queden legalment suprimits qualsevol joc d'atzar, sorteigs, «quinieles» etc. i tota factura-xec establerta per camuflar aquestes activitats des d'ara mateix seré causa d'un judici contradictori immediat amb penes de 10 a 20 anys.

TÍTOL III (2on esborrany).

§ Article 1er. La nova moneda pro-telemàtica instaurada des de les zero hores del dia d'avui serà exclusiva i única en tots els territoris del nostre Estat: «factura-xec» corresponent a cada compra de mercaderies concretes efectuada per qualsevol persona individual o col·lectiva.

§ Article 2on. La Justícia Nacional perseguirà,en judici contradictori immediat, tota factura-xec falsificada, és a dir: que impliqui moviment d'unitats monetàries sense moviment de mercaderies concretes.

§ Article 3er. La «factura-xec» serà lliurada en doble exemplar pel venedor o pel proveïdor al comprador o client.
a- l'original serà pel client
b- el duplicat serà retornat pel client al proveïdor segons especificacions legals explicitades en l'article....

§ Article 4rt. Les factures-xecs seran establertes i diferenciades segons les prescripcions legals en funció:

4.1. de les possibilitats tecnològiques creixents de les xarxes telemàtiques estatals de la comunitat geopolítica.
4.2. de les exigències estratègiques de la seguretat nacional interna i externa de la comunitat geopolítica.
4.3. de les necessitats fiscals

§ Article 5è. En un primer estudio, a més a més de precisar molt clarament la naturalesa exacta de la concreta mercaderia venuda, cada factura-xec, establerta pel venedor-proveïdor-creditor-beneficiari, farà constar el número atribuït per la nomenclatura de Brussel·les a la tal mercaderia.

§ Article 6è. Es crea la comissió comunitària (estatal-comunitària) de normativa, nomenclatura, unificació i universalitat estadística, perquè vagi cada any donant les seves instruccions per a un cada vegada millor servei telemàtic, (auto-personalitzant, auto-responsabilitzant, analític i estadístic) del lliure mercat conjunt de tots els lliures canvis monetaris elementals.

§ Article 7è. Sota les indicacions de la citada comissió comunitària de normativa, nomenclatura, unificació i universalitat, cada gremi anirà dictant el seu peculiar índex general de totes les concretes mercaderies-preus que estan dintre la seva esfera professional.

TÍTOL IV. Característiques generals de la «factura-xec».

(Detalls de tipus tècnic:)
§ Article 1er. En les factures-xecs inter-empresarials, el comprador-client-deutor-tirador haurà de retornar al proveïdor, dintre els 15 dies hàbils desprès de la data segellada pel correu, el duplicat de la factura-xec degudament firmat amb el nom del seu banc de negocis i número del compte corrent. Aquesta factura-xec, una vegada efectuats tots els assentaments inter-comptables serà: neutralitzada, arxivada i microfotografiada pel banc del tirador.
(El diner es mou, però no és etern, és finible, i estadístic.)

§ Article 2on. En les «factures-xecs de consum» establertes per comerços i indústries de serveis al detall, el comprador-client-deutor-tirador retornarà immediatament el duplicat de la factura-xec degudament firmat i amb totes les característiques-telemàtiques de la seva tarja d'identitat monetària-comptable, així com el nom de la seva caixa d'estalvis i número del compte corrent.

§ Article 3er. L'estatut de la factura-xec implica una total garantia de cobrament pel venedor-proveedor-acreedor-beneficiari: tota factura-xec dubtosa serà pagada immediatament per una caixa inter-bancària, la qual serà l'únic actor en justícia contra el comprador-deutor-client-tirador insolvent.

§ Article 4rt. El comprador-client-deutor-tirador té entera llibertat per a fixar la data de pagament dintre els límits de les lleis i els costums actuals:
4.1. pagament immediat
4.2. pagament diferit a la data que l'interessi (no superior a 90 dies); en aquest cas, el descompte és, de tota evidència, a càrrec del tirador

§ Article 5è. Aquestes factures-xecs aniran essent progressivament diferenciades en funció de:
5.1. les possibilitats tecnològiques creixents de les xarxes telemàtiques nacionals estatals
5.2. les exigències estratègiques de la seguretat nacional estatal, interna i externa
5.3. les necessitats fiscals
(La factura-xec no són bitllets, són documents. El diner no corre d'una manera eterna, va amb nom i cognom (factura-xec))

§ Article 6è. Pel moment, les factures-xecs seran diferenciades, com s'ha dit en:
6.1. factures-xecs de consum
6.2. factures-xecs inter-empresarials, elles mateixes distingides en:
6,2.1. factures-xecs de produeció corrent
6.2.2. factures-xecs d'inversió
Aquesta distinció de producció o inversió en les factures-xecs inter-empresarials serà feta de comú acord entre el client i el proveïdor, però cal que tots dos tinguin en compte que en el moment oportú, podrà ésser sotmesa a judici contradictori per la Justícia

§ Article 7è. Les factures-xecs també seran diferenciades en:

7.1. factures-xecs interiors, les quals comportaran un impost únic sobre el tràfic d'empresa (ITE) d'un 5%, a pagar sempre, arreu i en tots els casos, pel comprador-client-deutor-tirador.
7.2. factures-xecs exteriors
7.2.1. igual impost ITE
7.2.2. eventuals drets d'aduana

TÍTOL V. Tribunals de Justícia econòmica.

§ Article 1er. Totes les empreses, tant de producció-inversió de comerç com de serveis al detall estan subjectes, en tot i per tot, a les lleis i reglamentacions generals del cicle de la producció i les peculiars de llur gremi.

§ Article 2on. En cada barri, ciutat o comarca de més de 25.000 habitants seran immediatament creats per la Justícia Nacional tribunals especialitzats, la sentència dels quals establirà jurisprudència.
(L'Agustí confiava molt en l'Estament Judicial organitzat, per a què els jutges vagin posant pau social).

TÍTOL VI. Xarxa especialitzada d'autoeconomia de mercat clar.

§ Article 1er. Totes les xarxes telemàtiques dels establiments comptables (bancs de negocis i caixes d'estalvi) seran interconnectades amb la màxima i òptima urgència i eficàcia tecnològica.

§ Article 2on. Un equip especialitzat crearà (per a tota la comunitat geopolítica), un centre físic de telemàtica mercantil, al que aniran a parar totes les ex-formàtiques tecnològiques i informacions humanistes de totes les xarxes inter-conectades anteriors.

§ Article 3er. Els establiments comptables seràn responsables de llurs arxius de factures xecs:

1. factures-xecs originals, amb llur número de neutralització final
2. microfilm de totes les factures-xecs
2.1. segons el número de neutralització correlativa per les factures-xecs de producció-inversió, o sigui, inter-empresarials, sense cap incidència ulterior
2.2. segons el número correlatiu de neutralització per a les factures-xecs de consum (loteria nacional gratuïta)
3. memorització de tots els circuits analítics-logístics seguits en el procés de cada una i de totes les dades donades per cada factura-xec.

§ Article 4rt. Els establiments comptables seran responsables de llur eventual complicitat, per omissió o deixadesa, en totes les factures-xecs legalment inconformes, però acceptades per l'establiment bancari amb dades analítiques-logístiques falses o arreglades, referent a les concretes mercaderies, objecte del canvi.

Sense el concret moviment utilitari-canviari de concretes mercaderies ben especificades i controlables, no hi pot haver moviment, escriptural o telemàtic, de cap unitat monetària de mesura i compte abstracte.

TÍTOL VII. Omnicomptabilitat centralitzada del mercat clar de l'entera comunitat geoolítica.

§ Article 1er. La finalitat de la nostra reforma pro-telemàtica de l'instrument monetari és anar creant una necessària omnicomptabilitat exacta del tipus «input-output» tecnològicament més avançada possible i constantment progressiva.

§ Article 2on. L'equip especialitzat, segons l'article 2on del títol sisè, encarregat d'aquesta omnicomptabilitat de indefinides entrades i sortides conseqüents, vetllarà per a una màxima claredat intra-sectorial i intra-territorial, inter-sectorial i inter-territorial, a disposició de cada gremi interessat i de cada autonomia local.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 04. NACIONALITZACIÓ DE LA TELEMÀTICA. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 06. Simplificació fiscal.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte