Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 02. SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE LA JUSTICIA PRO-NACIONALITZADORA DE LA COMUNITAT GEOPOLÍTICA. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 04. NACIONALITZACIÓ DE LA TELEMÀTICA.

Decrets llei per una constitució del segle XXI.

Decret Llei 03. Definició constituent de l'estratègia del nostre Estat.

(Amb el sistema actual no hi ha diners. Amb el sistema de l'Agustí hi hauria diners perquè hi ha un bé comú (comunitari) i un impost del 6% sobre el consum, per si no n'hi ha prou).

Com s'organitza l'Estat. No té res a veure la mon-arquia amb la reialesa. L'Agustí deia que hi ha d'haver una persona responsable, i aquest és el mon-arca.

El nostre Estat, com a gerent monàrquic responsable que és de la nostra Comunitat Geopolítica, molt al contrari de l'estatisme buit que hem destruït perquè es considerava propietari i dèspota de tots els països que subjugava, perseguirà constitucionalment, davant de tot el poble, sense cap secretisme absurd, sinó explicant-ne incansablement tots els avantatges objectius esperats i totes les dificultats objectives sorgides, la següent estratègia.

§ Article 1 en AUTO-POLITICA:

1.1 Unes progressivament auto-llibertàries uni- federativitats: (capacitat de federar-se com estat)
1.1.1. ibèrica,
1.1.2. ibero-americana,
1.1.3. europea,
1.1.4. eurafricana,
1.1.5. euro-africa-atlàntica,
1.1.6. mediterrània-índica,
1.1.7. ... (mundial...etc)

1.2 Una indefinidament auto-llibertaria multi-confederativitat de totes les ètnies i inter-ètnies a l'interior de les tan anhelades uni-federacions geo- polítiques anteriors que cal crear cara a l'exterior.
(Espanya seria una federació de nacions de cara a fora, a dins: confederació)

§ Article 2 en AUTO-ECONOMIA, assegurar:
2.1. Una màxima producció de qualitat social òptima, amb un mínim d'esforç humà,
2.2. Una equitativa repartició del bé comú mercantil entre tots els membres de la comunitat.
2.2.1. en quant a crèdit (es retornen) nacional, en funció de la capacitat empresarial-productiva en quantitat i qualitat social de mercaderies,
2.2.2. en quant a finances (no es retornen) nacionals, en funció de les necessitats físiques i culturals més peremptòries de cada ciutadà, de cada família, de cada ciutadania, de cada ètnia i inter-ètnia, ... de l'entera comunitat geopolítica, dels ecumenes i inter-ecumenes que es vagin creant com a primer pas cap a la uni-federacio geo-estratègica.

§ Article 3. En auto-cultures ètniques i inter-ètniques constitucionalitzar la gratuïtat total de totes les funcions socials (polítiques, justicials, militars, policial, cíviques), encarregades financerament a l'entera comunitat geo-estratègica:
(serveis públics: gratuïts i per a tothom)
3.1. ESTAT
3.1.1. uni-federatiu de cara a l'exterior
3.1.2. multi-confederatiu de cara a l'interior.

3.2. JUSTÍCIA, radicalment independent de l'Estat, doncs super-nacionalitzadora de l'entera comunitat-geopolítica, pel respecte pràctic que imposarà a tothom dels drets humans i de l'igualtat jurídica de totes les persones individuals, col·lectives, ètniques, etc

3.3. FORCES ARMADES sota la responsabilitat exclusiva, en quant a l'ús d'armes, del Cap de l'Estat:
3.3.1. Exèrcits
3.3.1.1. Exèrcit Professional-Comunitari,
3.3.1.2.. Exèrcits Cívics ètnics i inter-ètnics.
3.3.2. Policies
3.3.2.1. Policia de Seguretat en i per l'entera Comunitat geopolítica
3.3.2.2. Policies Locals de Pau Cívica
3.3.2.3. Policies Justicials:
3.3.2.3.1. Policia Judiciària
3.3.2.3.2. Policia Penitenciària
(llistat de tots els serveis que hi ha): per cada un d'aquests serveis hi ha un decret llei

3.4. Lliures Associacions ciutadanes de tot tipus, classes i menes
3.5. Ancestrals i lliures Institucions Cíviques:
3.5.1. Educació i Instrucció Nacional permanent:
3.5.1.1. Escoles i Universitats:
3.5.1.1.1. Pre-maternitats i Maternitats
3.5.1.1.2. Guarderies i Jardins d'infants
3.5.1.1.3. Escoles tots els graus generals (primari, secundari, professional, superior) i especialitzacions vocacionals
3.5.1.1.4. Facultats i Universitats
3.5.1.1.5. Altres centres d'estudi, reflexió, erudició, meditació, ..., investigació, recerca (fonamental, especialitzada, aplicada), descobriments, invencions, ...
...

3.5.1.2. Espectacles i Esports, diversions i distraccions, ocis i vacances, jocs i equips, ...
3.5.1.3. Belles Arts i Artesanies totes
3.5.1.4. Informació, Premsa i edició en totes llurs formes tradicionals i més revolucionàries.

3.5.2. Salubritat, higiene, salut, sanitat, veterinària, medicina, farmàcia, hospitalització, assistència, ajuda social, funerària, etc.
3.5.3. autonomies locals i llurs administracions públiques
a) masies, llogarets, ... barris de poble, vila, ciutat;
b) municipis;
c) lliures inter-municipis;
d) lliures sub-comarques;
e) lliures comarques;
f) lliures inter-comarques;
g) regions geo-tecno-dromo-mercantils-culturals;
h) lliures inter-regions;
i) vegueries o comunitats dialectals;
j) lliures inter-vegueries o inter-comunitats dialectals;
k) ètnies;
l) lliures inter-ètnies;
m) ex-Estats confederats en la progressivament ampliable i adaptable comunitat geo-estratègica en funció del progrés material i del progrés omni-humanista de les poblacions lliurement afectades.
n) lliures confederacions internes d'ex-Estats.
o) lliures ecumenes i inter-ecumenes, o sigui: comunitats omni-humanistes, a la vegada molt antigues i molt noves, que encara no són comunitats geopolítiques.

3.5.4. Treballs, Obres i Serveis Públics (no donen valor de canvi sinó d'ús)
3.5.4.1. Monopolis comunitaris enterament gratuïts, a nivell d'utilitzadors, tant empresarials com consumidors:
a) Paisatge rural, urbà i mixt: aigües, boscos, i camins, ...
b) Urbanisme en totes les seves facetes de serveis gratuïts;
c) aigua corrent, electricitat, correus,
d) telèfon, telemàtica, ...
...
3.5.4.2. confiats a empreses:
a) mixtes (a nivell només de producció)
b) privades (a nivell de producció i distribució)

3.5.5. Institucions ecumèniques:
a) per tractats inter-Estatals
b) per iniciatives inter-Ètniques externes

3.5.6. Institucions inter-Ecumèniques (ONU) (UNESCO,...)

....(capacitat de confederar-se d'una manera lliure, però l'Estat ha de donar permís.
Estem en una democràcia primigènia. Els moviments revolucionaris vénen quan hi ha un gran sector que s'ho passa malament.
És difícil que el discurs de l'Agustí arribi ara que el poble està tant desencisat. Quan l'Agustí escrivia no hi havia televisió, la gent es trobava als ateneus, parlaven i formaven moviments. Ara hi ha molta gent que ja està bé, per tant el discurs de l'Agustí és difícil de fer arribar avui dia . La gent ara lluita per a curt termini, per exemple per les properes eleccions.).

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 02. SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE LA JUSTICIA PRO-NACIONALITZADORA DE LA COMUNITAT GEOPOLÍTICA. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 04. NACIONALITZACIÓ DE LA TELEMÀTICA.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte