Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Llei fenomenològica segons omni-documentació històrica (Plató, Graham, Marx). Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 02. SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE LA JUSTICIA PRO-NACIONALITZADORA DE LA COMUNITAT GEOPOLÍTICA.

Decrets llei per una constitució del segle XXI.

Decret Llei 01. SOBRE LA PLENITUD DEL COMANDAMENT AUTO-POLÍTIC.

Exposició de motius:
En terminologia clàssica la plenitud del comandament auto-polític, a l'ensems legislatiu i executiu, s'anomena «dictadura».
La dictadura, així definida, no té res a veure amb les mediocres tiranies ni amb els estúpids despotismes ni, molt menys, amb els assassins i corruptors sistemes de domini que tirans i dèspotes exerceixen sobre els dèbils, per més que el verbalisme contemporani busqui confondre'ns.

La dictadura que s'estableix pel present decret llei té com a finalitat:

  • crear un «govern automàtic» (cibernètica telemàtica) de les coses
  • suprimir, destruint-lo, tot «govern sobre les persones» tant individuals com col·lectives.

TÍTOL I. De la proclamació de la dictadura.

§ Article 1er. D'acord amb els resultats de les últimes eleccions celebrades en el nostre Estat, com a Cap d'Estat responsable únic, i monarca delegat per a l'estratègia del bé comú geo-polític, estableixo la meva dictadura personal sobre l'Estat, per a un període màxim de 180 (cent vuitanta) dies, a comptar a partir de les 0 (zero) hores del dia següent de la publicació del present decret-llei.

§ Article 2on. La meva dictadura serà personalment i responsablement monàrquica, per tant, al termini marcat per l'article anterior, em constituiré presoner de la Nació, sota la sanció de la Justícia Nacionalitzadora de la comunitat geo-política.

§ Article 3er. Les responsabilitats del Govern Constitucional Provisional, recauen en un Consell de Ministres integrat per 6(sis) membres sota la meva exclusiva autoritat. Per integrar l'esmentat Consell anomeno a:
....................... Primer Ministre i President del Consell
....................... Canceller o Ministre d'Afers Estrangers
....................... Ministre de l'harmonització de les autonomies locals
....................... Ministre de l'Economia
....................... Secretari de l'Economia Exterior
....................... Secretari de l'Economia interior
Redueix el govern a set persones

TÍTOL II. De la successió del Cap de l'Estat.

§ Article 1er. La meva successió serà automàtica, quedant establert el següent ordre de successió:
Successor primer: Primer Ministre, President del Consell de Ministres.
Successor segon: Ministre d'Afers Estrangers.
Successor tercer: Ministre de l'harmonització de les autonomies locals.
Successor quart: Ministre de l'Economia.
Successor cinquè: Secretari de l'Economia Exterior.
Successor sisè: Secretari de l'Economia Interior.

§ Article 2on. Al terme del meu mandat (màxim de cent vuitanta dies), el meu successor primer podrà triar entre:

  • continuar amb la seva dictadura, per un període màxim de 180 dies,
  • iniciar un mandat constitucional de 4 (quatre anys), amb la possibilitat (en tot moment d'emergència auto-política) d'establir la seva dictadura personal per un terme màxim de 180 (cent vuitanta) dies.

§ Article 3er. Després d'un termini de dictadura personal es produirà l'automàtica i immediata successió del Cap de l'Estat, així com al termini de qualsevol mandat constitucional.

§ Article 4rt. Tota successió del Cap de l'Estat portarà a constituir-se, el Cap d'Estat cessant, en presoner de la Nació sota la sanció de la Justícia Nacionalitzadora.

§ Article 5è. En cas de cessació pel Cap de !'Estat d'un qualsevol membre del Consell de Ministres, així com en cas de dimissió d'un o més membres, la successió de Ministres i Secretaris serà automàtica i segons l'ordre establert en l'article primer del títol segon, en els membres que constitucionalment quedin en el Consell. Tot membre del govern, si surt sense haver arribat a Cap de l'Estat, també serà presoner de la Nació.

§ Article 6è. Els càrrecs que per un procés de successió quedin lliures en el Consell de Ministres, hauran d'ésser proveïts per Elecció General a l'Estat.

§ Article 7è. Tot futur decret de dictadura personal i responsable del Cap de l'Estat en exercici constitucional, implicarà (en el seu mateix text inicial) la definició del seu termini, que com a màxim no podrà superar els 180 (cent vuitanta) dies. Amb això l'Agustí és taxatiu.

§ Article 8è. El comandament del Cap de l'Estat en exercici suposa (ja que la seva responsabilitat personal serà completa) una obediència indiscutida dels seus Ministres i Secretaris.

§ Article 9è. En cas de desacord d'un o més membres del Consell, amb qualsevol ordre del Cap de l'Estat, hauran de dimitir instantàniament.

§ Article 10è. Si un desacord és portat a coneixement públic per qualsevol dels membres del Consell, hauran de dimitir instantàniament tots els membres implicats, inclòs el Cap de l'Estat

§ Article 11è. Tots els membres del Consell, constitucionalment cessats o dimitits, es constitueixen en presoners de la Nació sota la sanció de la Justícia Nacionalitzadara de la comunitat geo-política

TÍTOL III. De les eleccions dels successors últims en la llista del Cap de l'Estat.

§ Article 1er. Prevista la normalitat de la meva dictadura, es convoca en el dia d'avui, a 5(cinc) mesos vista, l'elecció per tot el poble, del futur nou membre del Consell, successor sisè del Cap de l'Estat el dia de la meva cessació al termini de la meva dictadura.

§ Article 2on. En cas de mort, d'incapacitat, de cessació o de dimissió d'un o més membres del Consell, seran convocades eleccions (amb un mes d'interval mínim i dos mesos d'interval màxim) per elegir per part de tot el poble, un membre i successor cada vegada.

§ Article 3er.
a) tots els candidats a aquestes eleccions es presentaran personalment a la comunitat geo-política, deixen d'ocupar cap càrrec i suspenen temporalment la seva militància al partit.
b) tots els candidats a aquestes eleccions rebran del Tresor Nacional el mateix pressupost de presentació personal,
c) tot candidat que rebi suport de qualsevol partit polític, així com tot candidat que esmerci altres diners que els del pressupost constitucional en la seva presentació electoral, seran immediatament declarats incompatibles pels òrgans justicials. No si val a tenir més diners que els altres per presentar-se a unes eleccions.

TÍTOL IV. De les Funcions de l'Estat.

§ Article 1er. Les Forces Armades i les Policies queden sota el comandament directe exclusiu del Cap de l'Estat, responsable únic de totes llurs actuacions.

§ Article 2on. El Primer Ministre presidirà el Consell de Ministres, sent responsable únic (davant del Cap de l'Estat i sota l'exclusiva responsabilitat d'aquest últim) de la conjunta tàctica auto-política diària del Consell, al servei efectiu i corrent de tot el poble, el qual ha de ser informat constantment i amb eficàcia pràctica de totes les accions del Consell.

§ Article 3er. El Canceller o Ministre d'Afers Estrangers, sota les ordres directes i exclusives del Primer Ministre, és responsable únic del «bé comú» resultant de totes les lliures relacions contractuals exteriors de l'Estat amb altres Estats.

§ Article 4rt. El Ministre de l'harmonització de les autonomies locals, sota les ordres directes i exclusives del Primer Ministre, és el responsable únic del «bé comú» resultant de la coordinació de totes les lliures activitats i relacions contractuals entre les diverses comunitats locals autònomes i l'Estat.

§ Article 5è. El Ministre d'Economia sota les ordres directes i exclusives del Primer Ministre, és el responsable únic de:
a) el «bé comú mercantil» avui dia tecnologicament mesurable amb la més precisa exactitud fenomenològica segons auto-política de mercat clar i societat transparent
b) la repartició equitativa del «bé comú mercantil» exactament mesurat, entre tots els membres de la comunitat auto-política, a començar pels

  • més dèbils quant a finances alliberadores
  • més eficients quant a crèdits forístics a la inversió.

§ Article 6è. El Secretari de l'Economia Exterior sota les ordres directes i exclusives del Ministre de l'Economia, és el responsable únic del «bé comú utilitari» resultant de totes !es lliures activitats mercantils exteriors amb empreses estrangeres.

§ Article 7è. El Secretari de l'Economia Interior sota les ordres directes i exclusives del Ministre de l'Economia, és el responsable únic del «bé comú utilitari» resultant de totes les lliures activitats mercantils entre les empreses de la comunitat geo-política, sense cap excepció de mercaderia legal ni d'empresa utilitària.
Queden ben delimitades les funcions de cada una aquestes persones.

TÍTOL V. De la dissolució del Parlament en exercici.

§ Article 1er. Queda dissolt l'actual Parlament en exercici.

§ Article 2on. Tots els parlamentaris actuals continuaran cobrant els seus honoraris fins a la constitució del nou Parlament.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Llei fenomenològica segons omni-documentació històrica (Plató, Graham, Marx). Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 02. SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE LA JUSTICIA PRO-NACIONALITZADORA DE LA COMUNITAT GEOPOLÍTICA.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte