Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.4. Àrea dels serveis públics gratuïts. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.6. La societat mixta utilitaria-liberal. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.5. Àrea de les associacions lliures no lucratives.

La represa de la societat civil en la iniciativa de transformació social no pot ser solament un discurs fet pels antipolítics actuals, per a intentar cercar en ella la solució a la ineficàcia de l'estatisme que han creat i mantenen.

La iniciativa de la societat civil només pot tenir impacte si disposa de finançament i independència. L'Estatut Liberal ofereix aquestes possibilitats en les diferents àrees de la societat civil no lucratives: àrea de les institucions cíviques, polítiques i judicials; àrea de les professions i serveis liberals; àrea dels serveis públics gratuïts. Però, cal estendre aquestes possibilitats a l'àrea més específicament civil: la de les lliures associacions i entitats ciutadanes no lucratives.

Les entitats culturals, recreatives i esportives, sorgides per lliure iniciativa dels ciutadans són el teixit social més espontani i creatiu si no són marginades o si no són «integrades» a la societat política. La seva fecunditat depèn d'aquest equilibri.

Així, qualsevol grup de ciutadans pot crear i inscriure una associació no lucrativa. Segons el nombre de socis i de l'extensió territorial real rebrà automàticament un nombre de punts per soci, a més dels pressupostos ordinaris i extraordinaris repartits equitativament segons possibilitats de la riquesa comunitària a distribuir.

El finançament privat -a base de quotes o donacions- quedarà doncs substituït pel finançament equitatiu comunitari. Les possibles deixes i legats, hauran de ser administrats per la Caixa de Consignacions corresponent, prèvia sanció de la Justícia. Els interessos o dividends estaran a disposició de l'entitat, però si vol usar íntegrament del capital cedit, caldrà exposar uns motius molt clars que hauran de ser acceptats per la Justícia.

Cada ciutadà podrà associar-se gratuïtament a un número determinat d'entitats ciutadanes, que variarà segons possibilitats del finançament comunitari i del número d'entitats i de socis.

L'organització interna de les entitats no lucratives estarà regida per l'Estatut Liberal (eleccions, legislatius, executius, gerència, cap de compres, tècnics liberals necessaris...).

Les principals entitats lliures no lucratives són les culturals, les recreatives i les esportives. Les que avui estan més mercantilitzades són les dues darreres i, especialment, les esportives.

L'esport ha d'ésser considerat com una activitat clarament d'afeccionat, d'amateur. La professionalització, és, però, una realitat que necessàriament ha d'ésser situada dins l'estatut liberal, tot potenciant les lliures associacions de pràctica esportiva més que els clubs d'espectadors. El funcionament del s professionals i dels Clubs esportius dependrà, igualment que la resta de professions liberals, del finançament comú, i deixaran de ser necessàries les quotes dels socis i el mercadeig amb els esportistes.

Els clubs amateurs i les instal·lacions esportives es regiran com qualsevol altre entitat cultural no lucrativa, rebent finançament pel nombre de socis a més dels salaris corresponents als professionals liberals que hi participin com a gestors, entrenadors, professors... etc.

Versió 1987.

3.4. Àrea dels serveis públics gratuïts. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.6. La societat mixta utilitaria-liberal. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte