Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.3.10. Arts. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.4. Àrea dels serveis públics gratuïts. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.3.11. Esglésies i comunitats de fe.

La llibertat d'expressió i el respecte a les creences de cadascú significa una total llibertat d'adherir-se a qualsevol església o comunitat de fe i d'expressar aquesta sense cap altra condicionant que el respecte a d'altres confessions i als ciutadans no adscrits a cap d'elles.

Aquesta llibertat ètica i aquest respecte s'ha de conciliar, però, amb la total claredat de les institucions, d'evident caràcter liberal, que regeixen les diverses confessions. És a dir, que en tant que institucions liberals han d'acceptar les regles de joc de l'estatut liberal: total gratuïtat dels serveis, finançament comunitari dels seus animadors (presidents d'assemblea, membres de comunitats i fraternitats de base...) i de les instal·lacions (locals) necessaris per a les trobades dels fidels.

Mostra de local utilizat per vàries esglésies.

Les funcions festiva, reconciliadora i ètica-comunitària, específiques de les comunitats de fe han d'ésser alliberades de la temptació de llurs institucions per a constituir-se en poders fàctics que actuen com a partits polítics o que volen influir, amb mesures de força, en les decisions legislatives o executives: cal evitar sobretot que vulguin mantenir privilegis o que es venguin per a justificar moralment determinats interessos. Alliberar les institucions eclesials de l'almoina (o de la mercantilització dels serveis liberals) és permetre a les comunitats de fe l'actuació lliure sense haver de beneir o condemnar ningú forçades pels diners.

Políticament cal respectar la llibertat noümènica que inspira les esglésies, però, en canvi, cal limitar dràsticament llurs instruments històrics de poder institucional manifestament fenomènic.

Les institucions eclesiàstiques no poden fer valdre el respecte a la concreta llibertat noümènica de cada persona per a sotmetre-la a concretes dominacions fenomèniques basades en fanatismes, sacrilegis, inquisicions, ideologismes, afectivologismes, llibertinatges, privilegis... tots ells instruments de poder contra les persones, hipòcrites, cruels i classistes.

Davant d'aquest fet no es pot canviar la mentalitat, els usos i costums dels nostres contemporanis -heretats de molts segles de clericalismes i anticlericalismes- mitjançant lleis estúpidament prohibitives. Ans al contrari, es tracta d'obrir el camí per un major i millor comprensió concreta de la llibertat radical de la persona humana.

Així, davant la realitat actual de les Esglésies es tracta de:

  1. Respectar políticament la independència de la vocació ètica-transcendent de les esglésies i, en conseqüència, llur capacitat de convocatòria, (cronològicament, acumulativament, i ancestralment anterior i superior a la de la pròpia política).
  2. Impedir políticament, en la practica de cada dia, que aquesta vocació ètica-transcendent i aquesta capacitat de convocatòria social-sagrada de les esglésies pugui prostituir-se en poder (fenomènic). Cal fer avortar de soca-rel tot intent de poder dels alts clergats. El salari social financer que correspon al responsable de cada comunitat -com a institució lliure acollida a l'Estatut Liberal- serà atorgat al designat per la corresponent assemblea dels inscrits de base, tant a nivell local com a nivells més extensos.

  3. Així, els alliberats o preveres de les Esglésies (a efectes administratius) podran arribar a ser 1 per 500 (o fracció) dels inscrits. Tots els alliberats, a l'igual que qualsevol altra vocació liberal, només podran cobrar un sol salari social, però en el cas de les Esglésies, igual per a tots, indepedentment del càrrec més o menys important que tinguin. Aquesta salari social serà, dins l'escala de professionals liberals, el corresponent al d'auxiliar liberal (el més baix). Les vocacions de servei a la comunitat eclesial sempre han estat autoproclamades les més desinteressades al servei del proïsme.
  4. Els pressupostos institucionals ordinaris gaudiran del mateix nombre de punts per inscrit de base que qualsevol associació lliure no lucrativa. Els pressupostos institucionals extraordinaris hauran d'ésser legislativament presentats, estudiats, discutits i aprovats per la via parlamentaria normal al nivell territorial implicat.
  5. Les Esglésies tindran dret a ocupació de terrenys segons lleis generals i locals d'urbanisme, en igualtat de condicions amb qualsevol altre entitat ciutadana. Les deixes, legats, donatius es regiran per idèntiques condicions a les que estan sotmesos els altres ens cívics (sanció de la Justícia i administració per la Caixa de Consignacions, al nivell territorial corresponent). L'entitat gaudirà de la disponibilitat dels interessos, dividends... però quan demani la disponibilitat total o parcial dels capitals legats, només es farà, segons llei, en funció dels motius al·legats i amb decisió final de la Justícia corresponent.

Versió 1987.

3.3.10. Arts. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.4. Àrea dels serveis públics gratuïts. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte