Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.3.6. Publicitat. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.3.8. Mitjans de comunicació. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.3.7. Seguretat social i medicina.

L'actual Seguretat Social estatitzada basada en quotes de mutualitat i capitalització no respon a les exigències d'una alternativa cívica solidària que protegeixi totes les persones pel fet de ser-ho i que respecti la lliure elecció sanitària i assistencial dels interessats. Les quotes de la Seguretat Social esdevenen un impost que grava la producció empresarial i assalariada, dificultant així la creació d'empreses i de llocs de treball. L'estatització i burocratització no afavoreixen un servei adequat, proper al ciutadà i plural per part dels professionals que l'exerceixen. Les característiques del canvi profund de la seguretat social serien:

  • La seguretat social passa a ser comunitària i no de l'Estat. Es finança com qualsevol altre servei liberal (amb la massa monetària a inventar en funció dels excedents de producció).
  • L'assistència sanitària a qualsevol ciutadà que ho necessiti és assumida per professionals individuals o col·lectius que l'exerceixen gratuïtament, gràcies al finançament de l'estatut liberal.
  • La pluralitat d'escoles i tradicions mèdiques (alòpates, sanadors, homeòpates, naturòpates, acupuntores...) podrà desenvolupar-se lliurement tant a dins els col·legis professionals com en l'exercici quotidià per a la lliure opció dels clients.
  • Les places de professionals no estaran sotmeses a números clausus ni a oposicions (s'ocuparan segons el mateix sistema que ja hem referit en relació a la funció judicial - estudis, passantia, plaça -).
  • Les pensions per a tothom i els salaris d'atur forçós passen a dependre igualment del finançament de solidaritat social.
  • Qualsevol persona té, però, llibertat de reassegurar-se en mutualitats i companyies privades per a totes les eventualitats que desitgi, llevat de l'assistència sanitària que és sempre gratuïta per a tothom.

La transmissió i conservació de la vida, de l'educació i de la instrucció constitueixen l'acte conjunt que més tendeix a l'acumulació de riqueses espirituals de la persona humana.

Si bé el joc de la parella és l'origen i salvaguarda de la vida en el nen, en l'adolescent i en el jove, fins a l'edat adulta, el progrés real es fa possible amb l'ajuda d'una medicina total, corporal (somàtica) i anímica (psíquica), cap a l'eclosió i el desenvolupament de l'esperit (pneumàtica o noümènica) espontani, expansiu, singular, conscient, lliure i responsable de cada persona vivent.

La medicina preventiva té com a finalitat primera la successió de les generacions humanes. Aquesta successió pot, sempre i arreu, ésser perfectible en tots els sentits de la persona. Només al metge generalista és possible un coneixement profund de cada persona individual en les successives generacions dintre d'una línia materna, en comunió, més o menys harmoniosa, amb la línia paterna.

Per una medicina preventiva eficaç cal, doncs, les condicions següents:

  1. Una gran llibertat d'esperit del metge generalista. Aquesta només li pot ser donada per una situació social independent, conforme a la seva vocació, dignitat i capacitat d'aprendre, no solament les coses del seu ofici, sinó la realitat viva de les persones totes elles tan singulars i de capacitats tan diferents.
  2. Un nombre molt limitat de famílies a protegir en tots els aspectes de la vida individual, de la solidaritat familiar i de la convivència social.
  3. Elecció lliure del metge familiar generalista per cada família o per cada persona major de 16 anys. No cal dir que el metge triat pot refusar aquesta elecció.
  4. La lliure disponibilitat immediata, per part del generalista, dels diagnòstics, consells, pronòstics i tractaments que li puguin aportar tots aquells col·legues especialistes o generalistes, la col·laboració dels quals li sigui imprescindible, necessària o simplement útil.
  5. També la lliure disponibilitat immediata de tants centres hospitalaris i de tants auxiliars de medecina preventiva (infermers, assistents socials, assistents a domicili, puericultors...) com hagi de menester en cada cas.

El responsable primer de la salut de cada persona individual - llevat, evidentment, d'un mateix - és el metge generalista de la família. Tot el conjunt de la medicina curativa cal que estigui, doncs, a la seva immediata disposició i que treballi, en tots els aspectes, en plena col·laboració amb ell. Sempre que sigui possible, la medicina curativa es farà en el domicili familiar del malalt. Quan, per qualsevol causa, aquesta cura domiciliària no sigui possible, es recorrerà a l'hospitalització que es durà a terme amb la plena col·laboració del metge de família, i que serà la més humana possible, tot respectant la dignitat del malalt i l'eventual atenció solidària de parents o amics. Els hospitals, en conseqüència, seran petits amb suficients habitacions individuals i comptant amb l'equip de persones i mitjans necessaris. Caldrà que siguin prou nombrosos, escampats per tots els territoris, talment que el malalt no se senti massa lluny de casa seva i, tan especialitzats com sigui possible en funció de la riquesa comunitària, per disposar així dels millors equipaments i ambient adequats a cada especialitat. Cal entendre que un hospital curatiu especialitzat no és una casa de convalescència ni de geriatria, sinó que són altres institucions les adequades per aquests casos.

L'Educació sanitària de la població és missió primordial del metge generalista, però, pràcticament, hi han de col·laborar les escoles, els esports, les institucions de salubritat pública i privada, d'higiene, de veterinària, de medicina curativa i hospitalària, d'assistència i ajuda social, de farmàcia, d'ecologia...

Es indispensable organitzar una assistència social eficaç cara a una plena col·laboració amb cada metge generalista, per a mares de família, malalts i vells, sempre que sigui possible en el propi domicili, mentre la riquesa comunitària no permeti reduir a nivell òptim el nombre de famílies assignat a cada metge generalista en cada nucli poblacional. Aquesta assistència social ha d'ésser pràctica i eficient, aportant ajuda a les persones més necessitades a judici del metge generalista, en col·laboració amb tots els seus col·legues en cada nucli poblacional, per evitar al màxim les situacions de privilegi en detriment del més marginats. Això no obstant, en funció de la riquesa comunitària, l'assistència social anirà progressant a partir d'aquests mínims.

A propòsit de la medicina escolar, cal entendre bé el significat de la paraula escola en el seu sentit general: es tracta d'educar i instruir totes les persones necessitades d'ajuda social, en totes las seves potencialitats dintre de les possibilitats de cada nucli escolar. La medicina escolar s'ocuparà preferentment de la salut total de cada persona individual i de cada nucli de població dintre de cada establiment escolar. Cal incloure aquí les prematernitats on seran degudament ateses, vigilades, curades, educades, instruïdes... totes les possibles futures mares amb la simple presentació de la sol·licitud de llur metge generalista. Caldrà també incloure les maternitats i les escoles bressol a càrrec de metges, infermers i puericultors. La llista d'altres establiments compren des de les escoles infantils fins als més alts centres d'estudi. Cada un d'aquests establiments haurà de comptar amb el quadre mèdic suficient (metges, assistents, infermers...) per a poder seguir estadísticament llur població variable d'any a any, de mes a mes... Aquests quadres mèdics tenen una funció molt especialitzada, al servei de llur població específica conjunta i, sobretot, al servei del metge generalista de cada persona inscrita en cada establiment.

La medicina d'empresa, en el mercat llibertari, no depèn de les empreses, ja que la missió social d'aquestes és la màxima i òptima producció de valors preumercantils. De cara a aquesta missió, cal organitzar, en cada empresa, la medicina a favor de tots els productors per tal que puguin atendre al màxim i amb eficiència òptima llur col·laboració. El quadre mèdic de cada empresa ha de treballar en harmonia amb el metge generalista de cada col·laborador. Els metges d'empresa vetllaran que s'estableixi en cada Gremi les bases mínimes de protecció efectiva de la salut de tots els components del Gremi. En aquest aspecte es coordinaran en llur acció amb els quadres mèdics sindicals.

La medicina sindical estarà al servei de cada sindicat, en proporció al nombre dels seus afiliats, que podrà disposar d'un quadre mèdic suficient per atendre la salut individual i col·lectiva dels seus membres, en funció de llurs aspiracions i directives.

Semblantment, referent a la medicina col·legial: cada Col·legi professional, en proporció als seus inscrits d'ofici, podrà disposar també d'un quadre mèdic suficient per atendre la salut individual i col·lectiva dels seus membres, en funció de llur vocació, professió, especialitat, aspiració i directiva pròpia.

Les lliures associacions de ciutadans, en funció de llurs afinitats, inclinacions i aficions, podran igualment disposar d'un quadre mèdic suficient per als seus membres.

Versió 1987.

3.3.6. Publicitat. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.3.8. Mitjans de comunicació. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte