Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.3.4. Incorporació a l'Estatut Liberal. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.3.6. Publicitat. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.3.5. Educació i instrucció.

L'educació i la instrucció -com la publicitat- han de ser llibertàries, humanistes i personalitzadores en la recerca de la singularitat de cada persona humana (individual, col·lectiva o ètnica); del contrari, esdevenen massificadores i despersonalitzadores. Avui, però, estan mediatitzades per masses interessos privats (estatistes o monetaris) i els professionals no tenen llibertat d'actuació ni de càtedra per innovar i experimentar suficientment.

Etimològicament, educar significa, «conduir a fora». El significat clàssic és d'ajudar la persona educanda a conduir fora d'ella (ex-sistencialment) totes les seves potencialitats profundes originaries, heretades i adquirides, espontànies, naturalment insistencials, de ser i de viure plenament. L'educand és el subjecte més actiu i autopersonalitzant en qualsevol procés d'educació real i fecunda.

Etimològicament instrucció (in, str) significa «acumulació per capes (str) o estrats dins, a l'interior (in)». El significat clàssic és de dipositar en l'alumne, en l'estudiant, en el poble, per capes progressivament acumulades, i digeribles per ells, tots els sabers humanistes dels quals cada persona anirà adquirint consciència i saviesa concretes i lucidesa i filosofia abstracta, lògica; i això, en funció del desenvolupament evolutiu de les intel·ligències variadíssimes naturals concretes i artificials abstractives. La instrucció és doncs una vocació selectiva dins la progressiva educació pròpia.

Avui dia un instructor i educador digne d'aquest nom sap que els pensaments científics en llur parcel·la lògica no eduquen: només instrueixen d'una faisó cada vegada més inerta, impersonal i instrumental, a mesura que augmenta el grau d'abstracció en les escoles secundàries i superiors.

Qui només s'està instruint en general i qui, s'està, a més a més, instruint sense lògica, és en realitat, un subjecte passiu sotmès a la inèrcia despersonalitzadora del pensament científic, filosòfic i tecnològic.

En la practica diària cal distingir unes educació i instrucció directes i unes d'indirectes.

Les directes es realitzen en la prematernitat, maternitat i llar d'infants (puericultura, medicina i higiene infantils); en l'escola primària, secundaria, tècnica, d'aprenentatge professional, d'arts i oficis i tecnològica superior. En aquest nivell, cal adonar-se que les matèries concretes són tan o més importants que les de saber abstracte que, fins ara, han dominat indegudament. La raó d'aquest predomini és que l'educació i instrucció en i amb matèries concretes és més difícil i cara. Però cal comprendre que és, ensems, molt més personalitzadora i molt menys uniformadora i massificadora.

La formació directa també ateny les facultats, les universitats de múltiples facultats i tot altre centre d'estudis, de perfeccionament, de reciclatge, de consulta, d'investigació, erudició, aprofundiment, reflexió, meditació, recerca teòrica general o especial, recerca aplicada, col·laboració amb gremis, col·legis liberals...

L'educació i instrucció indirectes es fan a través d'espectacles i esports, lleures, vacances i diversions per a totes les edats, associacions lliures de ciutadans per afinitats i vocacions no utilitàries, qualsevol que sigui llur objecte. També es fa a través de la premsa i edició sota totes llurs formes orals, escripturals, gràfiques, audiovisuals... des de les més tradicionals fins a les més innovadores, avui dia compreses sota el vocable anglo-saxó «mass-media».

Aquest vocable, vulgarment traduït com a «mitjans de masses» cal traduir-lo per «mitjans massius» de comunicació. Són tots els mitjans que permeten una receptibilitat massiva per raó de llur inèrcia i automatització tecnològica progressiva. La inèrcia («sense l'art suprem de la vida») i l'automatització («matemàtiques que es dedueixen elles mateixes») són la base dels «mass-media». La vida no es troba, doncs, en ells, però sí que es troba en el lliure editor, productor, periodista, escriptor, artista, creador, pedagog... promotors d'obres i missatges de tota mena a través del «mass-medium».

Així, qualsevol iniciativa, ja existent o a emprendre, individual o col·lectiva, de professionals de l'educació o la instrucció, ha de disposar d'una cobertura financera i social que permeti la lliure actuació d'un servei plural, de qualitat, gratuït i de lliure tria per part del client. Totes les iniciatives, doncs, rebran un finançament per punts d'igual valor a qualsevol altre de característiques semblants (nombre de professionals, d'alumnes...) per a equipaments i per a despeses de funcionament, a més del salari de solidaritat social liberal dels professionals. D'aquesta manera cada centre educatiu disposa proporcionalment dels mateixos mitjans que qualsevol altre, però pot aplicar els mètodes pedagògics i l'organització que desitgi. Els pares dels alumnes i els estudiants i aprenents poden triar lliurement el tipus de centre que els interessi, sempre gratuïtament -inclosos els materials i les activitats-.

Versió 1987.

3.3.4. Incorporació a l'Estatut Liberal. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.3.6. Publicitat. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte