Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.3. Àrea de les professions i serveis liberals. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.3.2. Deontologia. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.3.1. Ni públics ni privats: serveis liberals autogestionats.

L'organització dels professionals i de les institucions culturals (salut, educació, informació, investigació, arts, esports...) correspondrà, igual que la de la Justícia, a la de l'estatut liberal: gratuïtat dels serveis i finançament comunitari per a un exercici lliure i desmercantilitzat a disposició de tothom.

L'estatut liberal permet superar el fals conflicte entre públic i privat, ja que es un conflicte entre dos interessos privats: el de l'estatisme (que pretén erigir-se en defensor, del bé comú, però que imposa els seus programes mèdics, educatius, informatius, investigadors... per a perpetuar el seu poder) i el del mercantilisme liberal (que vol treure profit del poder del saber sobre les necessitats culturals o assistencials de les persones). Cap d'aquests dos interessos privats fomenten el lliure exercici professional ni la lliure tria per part dels clients (l'una condicionada per la burocràcia, i l'altre pels diners).

La progressiva aplicació i extensió de l'estatut liberal a diferents serveis culturals pot significar un element importantíssim de culturització popular pluralista i una explosió d'expressió creativa lliure i diversa que obri portes mes enllà dels models educatius, mèdics, artístics i investigadors establerts, sovint estancats, mancats de recursos per a un lliure exercici i dirigits a mantenir cultures de classe per a élites o per a masses.

Tot ciutadà tindrà, per tant, dret a participar en les lliures activitats liberals cíviques i en les concretes institucions liberals professionals, segons proves de competència en l'exercici corresponent, i a beneficiar-se gratuïtament dels seus serveis.

Només lleis mínimes, segons respectives constitucions vigents en els diferents nivells territorials, podran restringir aquesta llibertat, per motivacions serioses demanades per la disciplina pròpia a cadascuna d'elles. També podran restringir-se llibertats en les lliures associacions no utilitàries o en els col·legis professionals segons lleis mínimes més generals.

Els conflictes entre les diferents persones, grups, unitats, àrees... seran portats a la Justícia territorial especialitzada corresponent.

Els creadors, promotors i directors de noves associacions o institucions - o llurs respectives confederacions - tindran plena autoritat autogestionària en llur respectiva àrea en qualitat d'elements decisoris finals, amb tota la resta de col·laboradors dins la mateixa vocació liberal cívica i, per tant, també seran personalment responsables davant la Justícia, tant per causa de denuncia com, normalment, a la fi del seu mandat limitat a quatre anys i no reelegible fins alguns mandats més (per exemple, 8 anys després).

Els ciutadans que ho desitgin, amb vocació clarament i eficaçment demostrada, tindran lliure accés preferent per ajudar desinteressadament els vocacionals de qualsevol entitat liberal cívica constituïda.

La Justícia haurà de vetllar per evitar tot intent mercantilista, és a dir, tot servei no enterament gratuït, en qualsevol àrea liberal.

En cas d'exigència tecnològica evident i insuficiència de capacitat per part de les entitats liberals cíviques existents, l'autoritat concernida concretarà la legislació i la concessió a favor d'una empresa privada lliure utilitària, cal que, en aquest cas, la legislació i concessió siguin ben precises i prevegin, a la fi del contracte, el retorn de totes les instal·lacions a la institució liberal cívica corresponent.

Aquesta disciplina liberal cívica esta basada en la possibilitat de repartició de salaris i pressupostos de solidaritat social liberal. Els pressupostos ordinaris i extraordinaris de totes les institucions liberals serviran, exclusivament, per a compres de valors preu mercantils de consum humanista. Es fàcil comprendre la simplificació i clarificació social que se'n deriva. La societat liberal pot esdevenir transparent i l'administració, gerència i comptabilitat de cada entitat es, podrà simplificar i optimitzar al màxim. Un sol gerent responsable de les compres podrà decidir, amb la mateixa rapidesa que ha fa qualsevol gerent d'empresa privada, a quina empresa, quan, com i que ha de comprar (mercaderies) segons mandat de l'autoritat legítima de la seva entitat, en funció de la capacitat adquisitiva dels seus pressupostos ordinari i extraordinari atorgats per la repartidora telemàtica.

Versió 1987.

3.3. Àrea de les professions i serveis liberals. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.3.2. Deontologia. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte