Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.2.11. Sistema penitenciari. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.2.13. Funcionaris cessants. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.2.12. Seguretat ciutadana.

La inseguretat ciutadana no es pot deslligar, des de fa milers d'anys, del tipus de moneda anònima i desinformativa que els poders establerts mantenen. Tampoc es pot deslligar de l'atur forçós. Evidentment la primera inseguretat ciutadana és la de quedar-se sense feina i no tenir diner per a viure dignament. La inseguretat material i psicològica de molts ciutadans sense feina, i sense esperança de tenir-ne, crea un clima d'inseguretat general. La falta de solidaritat social des de dalt genera la insolidaritat social des de baix. El marginat, en una societat opulenta reclama el seu tros de pastís: diner per a menjar, droga per a oblidar, motos i cotxes per a fardar...

La societat que genera aquesta insolidaritat reclama, aleshores, protecció ciutadana: policies. alarmes, empreses de seguretat... Mantenir aquests desequilibris socials i misèries, permet crear empreses de «protecció i seguretat» que esdevenen un immens negoci sempre creixent... (en el 1983, 40.000 milions de pessetes repartits entre més de 100 empreses). Els mitjans de comunicació ajuden a crear el clima de terror i d'inseguretat necessaris. Sempre hi ha «guants blancs» que ajuden i potencien els robatoris, atracaments, assassinats, tràfics, violacions... perquè els dóna negoci per les dues bandes: en el delicte i en la lluita contra el delicte.

La inseguretat ciutadana és, doncs, avui l'excusa per a potenciar el reforçament de l'estatisme policíac. No es fa res, en canvi, per evitar les causes de la petita delinqüència ni per a resoldre el «terrorisme» sempre tan «rendible» per al poder.

No es fa res per a evitar les causes del 'terrorisme' sempre tan 'rendible' pel poder.

La seguretat ciutadana, amb un sistema de moneda telemàtica personalitzada i informativa, no necessitarà de cossos policíacs, arbitraris, ineficaços i corruptes. La personalització de les relacions monetàries i mercantils d'una banda i la resolució dels principals temes de violència social (la misèria, la pobresa, la marginació, la droga... i la manca de llibertat federativa de les ètnies) de l'altra, poden portar a una reducció dràstica de la violència social. La supressió del diner anònim impedirà la realització pràctica de la majoria dels delictes per raó de diner (que són la gran majoria). L'assignació a cada persona (especialment al marginats i als sense feina) de salaris de solidaritat social indefinits juntament amb la gratuïtat de tots els serveis culturals i assistencials atacarà d'arrel les causes de gran part de la delinqüència actual.

L'ajuda especial a les dones permetrà a aquestes alliberar-se de patir les conseqüències de delictes avui quasi ni tant sols denunciats (apallissament pel marit, violacions) i despenalitzarà fets que la legislació actual condemna o dificulta (avortament, divorci,...).

La legalització, controlada pel sistema monetari, de l'ús i comerç de drogues (alcohol, tabac, marihuana, àcids...) evitarà les màfies dels traficants i les nocives adulteracions dels productes; i permetrà treure el regust a aventura subversiva i perillosa que la prohibició genera. Els adequats tractaments de desintoxicació en mans de professionals independents i amb mitjans, i una informació clara sobre els efectes de les drogues, són millors sistemes que les persecucions policíaques.

La majoria de delictes habituals (evasió de divises, falsificació de documents, estafes, xantatges, ostatges, atracaments, robatoris, prostitució, tracta de blanques, proxenetisme, tràfic de drogues, d'armes i d'obres d'art, suborn de funcionaris, de polítics, de jutges, assassinats per encàrrec, incendis per encàrrec, extorsions...) necessiten, usen o cerquen el diner anònim. La seva supressió impedirà l'ús del cos del delicte. Segurament sorgiran noves formes de delinqüència, però tant de bo si, de moment, aconseguíssim eradicar en gran part les causes i els instruments de les actuals.

La lluita armada d'alliberament de classe o d'alliberament nacional dins el marc d'una societat lliurement federativa de les ètnies que la composen i pràcticament solidària, especialment amb els desheretats, quedarà pràcticament sense motivació i sense possibilitats d'exercir-se en regim de moneda personalitzada que impossibilita les fonts de finançament habituals d'aquestes organitzacions (atracaments, impost revolucionari,...) i els tràfics d'armes.

La lliuta armada quedarà practicament sense motivació.

Aquest conjunt de mesures poden retornar la tranquil·litat de passejar sense ser assetjat pels captaires, pels atracadors, pels col·locadors de bombes, o per accions policíaques antiavalots.

La funció de les policies serà de vetllar pel respecte a les regles de joc constitucional i a les normes de convivència de cada comunitat ètnica. La policia podrà anar, normalment, desarmada. El compliment de les regles de joc constitucional no dependrà tant de la repressió -sempre ineficaç a la llarga- com de l'assumpció de la responsabilitat documentada dels actes lliures de les persones davant la Justícia que disposarà, quan convingui, d'aquesta documentació. El manteniment d'un Estat de dret demana, igualment, el desarmament total de la població, sense el qual tothom pot imposar els seus interessos per la força, definició exacta de l'Estat de fet.

Versió 1987.

3.2.11. Sistema penitenciari. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.2.13. Funcionaris cessants. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte