Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.2.8. Defensa i seguretat. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.2.10. Desarmament total de la població. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.2.9. Forces armables: exèrcits i policies.

Que calguin, de moment, uns exèrcits i unes policies no vol dir que aquests actuïn impunement, fora de l'ordre constitucional i de que puguin usar la seva força armada fora de les seves funcions específiques i territorials. Per evitar les clàssiques temptacions d'usar la força armada contra la població (interior o exterior) cal emprendre un conjunt de mesures, entre elles la de distingir i diversificar a l'interior de la societat geopolítica l'exercit i la policia.

L'exèrcit, constitucionalment té la funció de defensar la societat geopolítica de qualsevol atac exterior, però no pot emprendre accions ofensives a l'exterior.

La policia té la funció de vetllar per la seguretat interior.

L'Exèrcit i la Policia estan sota ordres directes del Cap de l'Estat i no poden actuar sense la seva conformitat. Ara be, l'exercit i la policia, malgrat la unificació de comandament i de tècnica específica s'organitzen territorialment i actuen, normalment, sota les autoritats civils territorials confederatives, responsables davant el Cap d'Estat. Així, podem distingir dins les forces armables:

  1. Exèrcits:
    • Exèrcit professional de defensa federal
      • Exèrcit de fronteres.
      • Exèrcits de reserves estratègiques.
    • Exèrcits cívics ètnics i inter-ètnics.
  2. Policies:
    • Policia de seguretat federal.
    • Policies de pau cívica (barris, municipis, comarques, ètnies...).
    • Policies judicials.
    • Policia judiciària dels Jutges d'Instrucció.
      • Policia judiciària dels Tribunals constituïts.
      • Policia penitenciària.

Totes les forces armables seran formades per voluntaris i demanaran un alt grau de professionalització i de disciplina, major quan més properes estiguin a la societat civil.

Així, el primer nivell d'incorporació voluntària a les forces armables serà el de l'Exèrcit de Fronteres. Després d'uns quants anys de servei el professional podrà passar a l'Exercit de reserves estratègiques. Després del qual podrà demanar l'ingrés a un Exèrcit Cívic o en la Policia de Seguretat Federal. Després de 10 anys de servir en la Policia de seguretat federal, tot policia professional podrà demanar l'ingrés en les policies de Pau Cívica o en les Policies Judicials. Qualsevol d'aquestes demandes pot ser acceptada o refusada.

Així, després de tres anys de servei actiu en l'Exèrcit de Fronteres (terra, mar, aire, intendència, armament, serveis diversos) tot professional militar ingressarà en una escala especialitzada de la seva arma en la que estudiarà, com a mínim, tres anys. En funció del nivell d'estudis sortirà amb la graduació corresponent per a exercir-la en l'Exèrcit de Fronteres, en el qual, si no fa ús de la facultat de canvi, podrà servir fins els 45 anys, passant seguidament a jubilació i disponibilitat militar en la reserva de la seva unitat.

Quan un militar de fronteres ingressi en l'Exèrcit de Reserves Estratègiques ha farà en una escala especialitzada de la seva arma i seguirà els estudis un mínim de tres anys. En sortir-ne ingressarà en un cas actiu de l'Exèrcit de Reserves Estratègiques, en el qual, si no fa us de la facultat de canvi, podrà servir fins als 55 anys, passant seguidament a jubilació i reserva de la seva unitat.

Quan un militar professional o cívic ètnic ingressi en la Policia de Seguretat federal, ho farà en l'escola especialitzada, un mínim de 3 anys. Graduat servirà, en la funció que se li assigni fins als 55 anys. Després es jubilarà i passarà a la reserva policial federal de la seva unitat.

Quan un militar professional ingressi en un Exercit Cívic ètnic o inter-ètnic, ho farà en l'escola especialitzada corresponent a l'exèrcit i arma escollida, durant 3 anys mínim. Graduat, servirà en la funció que se li assigni fins als 65 anys, per passar tot seguit a la corresponent reserva militar cívica.

Quan un policia de seguretat federal ingressi en una policia cívica o judicial, ho farà en una escola especialitzada d'aquesta policia durant un mínim de 3 anys i 2 anys de passantia. Graduat, servirà a la funció que se li assigni fins als 70 anys, per passar a continuació a la jubilació i reserva.

Exèrcits i Policies són forces armables en el sentit que solament poden portar, usar armes en casos decidits per les autoritats civils, i especialment, pel Cap de l'Estat.

Així, tots els militars només tindran un sol tipus d'uniforme i d'armament individual de campanya i de guerra. No podran portar ni l'un ni l'altre fora dels terrenys d'estricta jurisdicció militar, sota pena de gravíssimes sancions per a ells i pels seus superiors directes.

Els professionals de la Policia de Seguretat Federal, fora dels recintes i terrenys de llur jurisdicció només portaran l'uniforme i armament prescrits per cada servei, sota comandament directe d'un oficial, el qual obeirà l'ordre de servei ben precisa, per escrit, firmada per un superior responsable plenament i directament davant el Cap de l'Estat, essent, en definitiva, aquest últim, constitucionalment el responsable final personal.

Totes les Policies de Pau Cívica i de Justícia només portaran l'uniforme de servei quan rebin l'ordre de llur superior directe o responsable i, normalment, serviran llurs conciutadans o a la Justícia, sense cap arma. Només portaran armes per a serveis especials molt ben precisats, sota les ordres directes d'un oficial, el qual haurà rebut l'ordre per escrit d'un superior Civil o Judicial directament responsable, sense que aquesta responsabilitat del seu superior eximeixi l'oficial de la responsabilitat pròpia de qualsevol extralimitació.

Les Policies de Pau Cívics estaran sota les ordres directes del:

  • Alcalde de barri, en els barris.
  • Batlle en els municipis.
  • President del Consell comarcal, en les comarques.
  • President del consell regional, en les regions.
  • President autònom, en les ètnies.
  • President confederal en les inter-ètnies.
  • President confederal en les lliures confederacions ex-estatals.

Cap policia de Pau Cívica, de grau territorial superior, podrà actuar en jurisdiccions autònomes confederades de rang inferior, sense que existeixi per escrit la crida del responsable de l'autonomia inferior al responsable de l'autonomia superior i sense que el seu propi comandant directe li hagi donat per escrit l'ordre corresponent.

La mateixa regla de responsabilitat directa del responsable de cada unitat policial justicial serà seguida per la Justícia quant als jutges d'instrucció, els presidents de Tribunal o els jutges penitenciaris.

La Policia de Seguretat Federal només podrà actuar per ordre directa del Cap de l'Estat, sigui a petició expressa de l'autoritat cívica autònoma o judicial territorial que es consideri sobrepassada pels esdeveniments, sigui per iniciativa personal del Cap de l'Estat, constitucionalment responsable, si considera que una autoritat cívica no compleix les obligacions executives que li tenen reservades la Constitució i les lleis referents a autonomies, ètnies i inter-ètniques.

En temps de pau, cap unitat dels exèrcits no podrà actuar orgànicament fora dels terrenys de campanya. Les úniques excepcions seran:

  • En el cas dels exèrcits professionals, per ordre directa del cap d'Estat, responsable de les lleis confederatives pactades per cada ètnia o inter-ètnia.
  • En el cas dels exèrcits cívics ètnics o inter-ètnics a les ordres directes a la vegada del cap d'Estat i del President de l'Autonomia ètnica o inter-ètnica, o d'aquest últim solament, per delegació expressa del cap d'Estat.

Un bon programa d'activitat per a cada unitat orgànica dels Exèrcits, sota el comandament del seu oficial superior, personalment responsable davant el Cap d'Estat, dintre, normalment, dels terrenys de la seva jurisdicció, fora aquesta seqüència cíclica:

  • Una setmana de preparació de maniobres.
  • Una setmana de maniobres.
  • Una setmana de crítica de maniobres, a tots els nivells de la unitat, sota la direcció d'un oficial directament responsable davant el seu comandant en cap.
  • Una setmana de vacances... i tornar a començar.

Les unitats de servei asseguraran, en aquest programa, les regularitats d'exercici, maniobres i marxa de les unitats actives.

Cada unitat de Policia de Seguretat, evidentment més petita que les unitats de l'Exèrcit professional, s'exercitarà segons un esquema equivalent, en els terrenys de la seva jurisdicció, o actuarà fora d'ells sota ordres directes i la responsabilitat única del Cap d'Estat.

En cas de proclamació de l'estat de pre-guerra, tots els exèrcits passaran a les ordres directes i personals del cap d'Estat, amb l'única restricció que no podrà emprar els exèrcits cívics ètnics i inter-ètnics fora dels territoris autònoms respectius, excepte en cas d'oferiment total a parcial segons Constitució i pacte de lliure confederació del respectiu President de cada Autonomia i República ètnica o inter-ètnica.

En cas de guerra, el Cap d'Estat esdevé l'únic responsable de la conducció de les operacions militars: totes les forces armades, menys les judicials, li deuen obediència total. Cap militar no es pot oposar a aquesta solidaritat total en el perill de la guerra declarada.

Els Exèrcits cívics ètnics i inter-ètnics tenen com a principal missió la defensa del seu propi territori autònom i, en cas d'invasió, la defensa a ultrança -amb lluita de guerrilla- contra l'invasor.

Fora del temps de guerra, no hi pot haver constitucionalment Justícia Militar com a cos organitzat propi. L'administració de la justícia dependrà enterament de la Justícia ordinària. Es farà una distinció molt neta entre la justícia militar per afers gravíssims i les penes disciplinaries previstes pel codi militar a judici de cada superior respecte als seus inferiors.

En cada ètnia existirà una sola policia cívica rural que vetllarà per la seguretat de les persones, dels patrimonis privats i del patrimoni comunitari en totes les àrees poc poblades.

Aquesta policia tindrà un coneixement profund de la població sedentària i fluctuant de la seva àrea de vigilància. Seran vigilats especialment per aquesta policia tots els elements estrangers, siguin eventuals, siguin residents, sense que els puguin mai molestar, ja que ningú pot ser intervingut per la policia si no és en cas de flagrant delicte o per ordre escrita del jutge.

Versió 1987.

3.2.8. Defensa i seguretat. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.2.10. Desarmament total de la població. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte