Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.2.5. La Constitució. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.2.7. Partits i moviments polítics. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.2.6. La Justícia.

Més val un país ple de jutges que un país ple de policies. Més val un país ple de jurisprudència que un país ple de lleis. Però cal que l'exercici de la Justícia esdevingui un acte quasi científic: amb proves objectives, amb referència a la llei i a la jurisprudència. Un acte que no pot ser abandonat a mans de persones no preparades ni a populismes, pretesament democratitzadors de la Justícia.

Una Justícia populista pot comportar grans injustícies.

Es tracta, doncs, d'oferir la màxima objectivitat gràcies a la informació telemàtica fornida per la factura-xec: d'oferir la màxima independència política i econòmica a la Justícia respecte de l'Estat o de qualsevol poder fàctic.

Ningú no pot ser jutge i part; és doncs absurd que l'Estat tingui en bona part la Justícia sota el seu control. En la història les societats que més progressos llibertaris han fet, els han aconseguit a través de la jurisprudència creada en els seus Tribunals més que a través del creixement de l'activitat estatal.

La llei, feta genèricament i a distància dels fets concrets, només pot encertar si és simple i mínima, mai si esdevé casuística i prolixa. Els casos particulars, que concreten la llei, només els pot resoldre el jutge que toca la realitat pràctica de cada dia. Ell és el creador de la jurisprudència amb les seves sentències que son les úniques capaces d'omplir el buit deixat per les lleis generals.

Tota llibertat fenomènica, legalment atribuïda a totes les persones que componen una societat geopolítica, crea instantàniament conflictes contingents entre interpretacions possibles a la legalitat vigent.

El primer deure del jurisconsult és precisament estudiar a fons totes les hipòtesis contràries i fonamentar la pròpia hipòtesi sobre la legalitat vigent. Això, però, només és possible dins el marc d'una Justícia positiva, independent, serena, imparcial, gratuïta i, doncs, igual per a tothom. Amb aquestes condicions bàsiques es podrà prendre el costum de no renunciar mai a la pròpia hipòtesi, sinó de portar-la davant el Tribunal adient per tal de defensar-la. Aquesta defensa de la pròpia hipòtesi, essent coherent dins una intel·ligència lògica, pot ser més favorable a la part polèmicament més llibertària.

La Justícia positiva cal que es constitueixi, doncs, en un òrgan independent de l'Estat a través, per exemple, de la pràctica de pressupostos quinquennals determinats per la pròpia Justícia, constitucionalment independents de qualsevol iniciativa o veto de l'Estat.

Són membres de l'òrgan judicial:

  1. Els servidors directes de cada tribunal constiuït:
    • Jutges d'instrucció: 1 cas per cada jutge.
    • Jutges de tribunal: components i president.
    • Oficials.
    • Auxiliars.
  2. Els servidors directes de cada jutge d'instrucció:
    • Magistrats de policia Judicial.
  3. Els servidors directes de cada tribunal i jutge sentenciador:
    • Magistrats del sistema penitenciari.
  4. Jurismantenidors (Obudsman) segons dret consuetudinari i positiu
  5. Jurisorants.
    • Jurisacusatius (fiscals).
    • Jurisdefensors (advocats).
  6. Jurisescripturants (procuradors).
  7. Jurisfeacents (notaris).
  8. Jurisconsults.
  9. Jurisprudents.

Els Tribunals generals i especialitzats són:

  1. De pau i conciliació cívica: municipals, comarcals, ètnics i inter-ètnics.
  2. De dret civil: municipals, comarcals, ètnics (suprem a l'interior), inferència (suprem a l'interior) i suprem per a tota la federació.
  3. De dret econòmic i gremial (de nova creació): municipals, comarcals, ètnics (suprem a l'interior), inter-ètnics (suprem a l'interior) i suprem per a tota la federació.
  4. De dret penal: municipal, comarcal, ètnic (suprem a l'interior) inter-ètnic (suprem a l'interior) i suprem per a tota la federació.
  5. De garanties: ètnics. inter-ètnics i federal.
    • Constitucionals.
    • Legislatives al servei obligat i previ de l'actuació de tot organisme constitucionalment legislador.
    • Judici polític sobre tots els responsables d'òrgans estatals i cívics, fins a batlles d'ajuntaments.
    • Tribunal Suprem per a conflictes entre tribunals
      • De cassació.
      • De darrera instància.

Una pràctica Judicial seriosa demana que cada jutge fonamenti les seves sentències segons:

  • Forma documentària tècnica legal;
  • Fons: d'acord amb la seva personal consciència ètica.

Tota sentència, favorable o desfavorable resta sempre subjecte a revisió tan bon punt siguin presentats nous documents. El Jutge d'Instrucció, amb aquests nous documents, haurà de substanciar l'expedient en un termini màxim de temps.

La Justícia no donarà mai valor documental a denúncies o autoacusacions signades davant qualsevol policia per qualsevol detingut, suspecte o interrogat. Cap denúncia ni autoacusació obtinguda d'ells no atorgarà, tampoc, cap mèrit als policies que l'hagin obtinguda. Tot detingut, suspecte o interrogat per qualsevol policia serà presentat al Tribunal d'acusacions, com a màxim en el termini de 24 hores. No s'admet cap excepció a aquest principi constitucional. El Tribunal es reunirà cada dia amb els suplents que calguin per a atendre els casos del dia. Aquestes mesures són, evidentment , per a evitar la tortura.

En règim normal no podrà ésser promulgada ni derogada cap llei sense el preceptiu dictamen previ dels respectius tribunals de garanties legislatives ètnics, inter-ètnics i federals. En règim de dictadura constitucional, aquesta col·laboració prèvia no és preceptiva, però caldrà obligatòriament publicar els corresponents dictàmens tan bon punt siguin presentats.

La Justícia tindrà reglamentació pròpia interna, com qualsevol altre institució liberal. Es constituirà la confederació de tots els col·legis professionals de la Justícia. La gratuïtat afectarà tots els serveis de la Justícia. En règim transitori es podrà mantenir la remuneració privada dels advocats, procuradors i notaris.

D'entre els companys dels Col·legis professionals de la Justícia, sortiran els candidats a les Escoles de Jutges. Després de tres anys d'estudis, seran sotmesos a una passantia de dos anys. Si són acceptats, quedaran nomenats jutges suplents de llur demarcació d'origen. Dintre d'un termini fixat, ascendiran a Jutges de seu plena de per vida, excepte en cas de jubilació, dimissió, repulsa segons condicions o per designació acceptada a nova seu i funció també segons condicions. Els jutges s'especialitzaran segons vocació.

Malgrat que la història registra, entre els legistes, tants casos d'afany de lucre, poder i corrupció com en qualsevol altre estament de la societat, els servidors de la Justícia, per raó de llur formació humanística i exercici d'exposició contradictòria de cada cas, són els més indicats, en llur conjunt, per a ésser garants de la Constitució democràtica i llibertària. Disposaran, a més a més, com elements per evitar la corrupció: de la independència política i financera de l'Estat, de la separació radical amb els interessos utilitaris; de proves objectives basades en la factura-xec; del control de la xarxa telemàtica i les bases de dades.

Per a garantir un bon exercici judicial, tot acte públic -també el judicial- es gravarà en vídeo i s'arxivarà aquesta informació a disposició de tot el poble i dels tribunals. Les sentencies seran acatades però podran ser discutides sense censura pel públic.

La Justícia té, en aquest context, l'alta missió de nacionalitzar la lliure federació d'ètnies i inter-ètnies amb la seva pràctica equànime i igualitària. També té la vital funció de fer acatar la Constitució, especialment, al mateix Cap d'Estat. Quan aquest, constituït en dictadura constitucional, s'oblidi del termini fixat a la mateixa, la Justícia, usant enèrgicament la seva independència de l'Estat, cal que vetlli per la correcta successió en el comandament polític de l'Estat. Si el Cap d'Estat o qualsevol ministre intenten prescindir d'alguna prescripció constitucional, la Justícia ha de cridar a la legal desobediència civil dels funcionaris i del poble, per tal de no donar suport a qualsevol intent de COP d'Estat:

«No ens és lícit d'acceptar això,
i nosaltres, menys que vos en política
però més que vos en justícia
deslliguem el poble i tots els servidors de l'Estat
de llur fidelitat i lleialtat
al Cap d'Estat o al ministre traïdors».

Els fiscals i defensors del poble estaran adscrits a la Justícia i, per tant, disfrutaran de la mateixa independència enfront de l'Estat (i de qualsevol poder fàctic). Seran, ells mateixos, tan independents com els jutges i magistrats de tot tipus i no podran ésser manipulats per qualsevol autoritat pretesament superior a ells i jeràrquica. Cal desmitificar i desacralitzar la Justícia en tant que és exclusivament fenomènica-positiva i legal-tècnica: l'ètica transcendent, singularíssima de tota persona i, en aquest cas, de cada servidor independent de la Justícia, només pot rubricar o refutar el propi treball legal tècnic com a colofó final de la sentència: dictamen segons forma i dictamen segon fons (ètica personal del jutge a favor o en contradicció amb la forma legal).

La instrucció i judici de crims i delictes es realitzarà en diferents etapes, sota la responsabilitat de diferents jutges en cada moment:

  1. La instrucció, portada a cap pel jutge assignat a cada cas, cerca tota la documentació sobre el mateix amb l'ajuda de les bases de dades telemàtiques (únic accés al jutge d'instrucció) i per la policia judiciària assignada al mateix.
  2. El judici realitzat exclusivament sobre tota la documentació per un únic jutge dient sí o no hi han proves suficients.
  3. El judici de circumstancies agreujants o atenuants, realitzat, si cal per:
    • Un tribunal de tres jutges.
    • Un jurat.
  4. El judici per la sentencia final. motivada segons llei (forma) i segons consciència personal (fons) per un únic jutge.

En la fase d'instrucció solament actuarà la policia judiciària, sota les ordres d'un magistrat. La policia de Seguretat de l'Estat i les policies locals de pau cívica hauran de prestar ajuda a la policia judicaria solament quan els sigui demanada pel jutge.

Versió 1987.

3.2.5. La Constitució. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.2.7. Partits i moviments polítics. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte