Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.2.2. L'Estat i el Legislatiu. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.2.4. Dinàmica Executiu-Legislatiu. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.2.3. L'Estat i l'Executiu.

La Societat geopolítica ha de posseir un òrgan de comandament executiu que gestioni en el present la pròpia societat, en funció de les lleis sorgides del Legislatiu.

Es tracta de dissenyar una alternativa que impedeixi el parlamentarisme executiu. Aquest és un fenomen acceptat en les democràcies parlamentàries actuals de greus conseqüències per al desenvolupament i responsabilització democràtics. Actualment, l'executiu sorgeix de la majoria del parlament. Un executiu amb majoria absoluta cau fàcilment en la temptació del despotisme i encobreix, de fet, una dictadura de 4 anys, amb tendència a perpetuar-se indefinidament per instal·lació d'una «classe política» professionalitzada. Amb aquest sistema s'acumula poder sobre les persones i es corromp la democràcia. Se substitueix el diàleg fecund i difícil entre legislatiu i executiu per un monòleg autocràtic del mateix partit situat majoritàriament en el parlament i ocupant les carteres del govern.

L'alternativa és un executiu senzill, fort, breu i independent del legislatiu, elegit per via totalment separada de les eleccions legislatives. La finalitat és crear un govern automàtic (cibernètica telemàtica) de les coses i suprimir, desarticulant-lo, tot «govern» sobre les persones individuals i col·lectives.

L'Executiu, a nivell d'Estat, pot estar configurat de la següent manera:

  1. Cap d'Estat, responsable únic de l'estratègia del bé comú geopolític; corresponsable amb el legislatiu de la legislació i representant legal de la societat geopolítica envers l'exterior. El comandament del Cap d'Estat en exercici suposa una obediència dels seus ministres i secretaris. Puix la seva responsabilitat personal serà completa. En cas de desacord pràctic d'un o més membres del Consell de Ministres amo qualsevol ordre del Cap d'Estat, aquell o aquells hauran de dimitir instantàniament. Les Forces Armades i les policies queden sota el comandament directe i exclusiu del Cap d'Estat, responsable únic de totes llurs actuacions.
  2. Primer Ministre, president del Consell de Ministres i responsable únic, davant el Cap d'Estat, de la tàctica política conjunta i diària del Consell al servei efectiu de tot el poble, el qual serà informat constantment de totes les accions del Consell.
  3. Canceller o Ministre d'afers exteriors, sota les ordres directes i exclusives del primer ministre, serà responsable únic del bé comú resultant de totes les relacions contractuals exteriors lliures de l'estat amb els altres Estats.
  4. Ministre de coordinació entre les nacions, sota ordres directes del primer ministre, responsable únic del bé comú resultant de la coordinació de les activitats i relacions contractuals lliures entre les diverses comunitats territorials de la societat geopolítica.
  5. Ministre d'economia, sota ordres directes del primer ministre, responsable únic de:
    • el bé comú mercantil, mesurable amb estricta precisió segons mercometria i econometria de mercat clar i societat transparent.
    • la repartició equitativa de la massa monetària comunitària, exactament distribuïda entre tots els membres de la societat geopolítica, tot començant pel més febles. Quant a finances i pels més eficients, quant a crèdits productius a la inversió.
  6. Secretari d'economia exterior, sota ordres del ministre d'economia, responsable únic del bé comú utilitari resultant de totes les activitats mercantils exteriors lliures amb empreses estrangeres.
  7. Secretari d'economia interior, sota ordres directes del ministre d'economia, responsable únic del be comú utilitari de totes les activitats mercantils lliures entre empreses de la societat geopolítica sense cap excepció de mercaderia legal ni d'empresa utilitària.
Mostra de composició de l'Executiu.

L'Executiu el constitueixen, així, només aquest set càrrecs. És una simplificació dràstica. Els ministres tradicionals no esmentats, deixen d'existir i llurs competències retornen a la societat civil: institucions liberals, comandaments ètnics i inter-ètnics, mercat...

Una vegada establert aquest Executiu, la successió automàtica del Cap de l'Estat seguirà el següent ordre:

  • Successor primer: President del Consell de ministres.
  • Successor segon: ministre d'afers exteriors.
  • Successor tercer: ministre de coordinació entre nacions.
  • Successor quart: ministre d'economia.
  • Successor cinquè: secretari d'economia exterior.
  • Successor sisè: secretari d'economia interior.

Els càrrecs que, per procés de successió o per dimissió, cessantia, incapacitat, mort o altres causes, quedin vacants, hauran d'ésser proveïts per l'ascensió del càrrec següent i el darrer càrrec vacant serà ocupat per elecció general i directa de tota la societat, convocada entre un i dos mesos després per elegir un membre i successor cada vegada. Tots els càrrecs cessats o dimitits es constituiran automàticament en presoners de la societat geopolítica, sota sanció de la Justícia.

Els candidats a l'executiu es presentaran personalment. Tots rebran del Tresor el mateix pressupost de presentació personal, serà declarada nul·la la candidatura de qui rebi suport de qualsevol partit polític i de qui esmerci altres diners que els del pressupost constitucional.

Mostra de campanyes electorals a membre de l'Executiu en igualdat de condicions.

El mandat constitucional per al Cap d'Estat serà de 4 anys improrrogables.

Versió 1987.

3.2.2. L'Estat i el Legislatiu. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.2.4. Dinàmica Executiu-Legislatiu. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte