Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.1.16. Estatuts financers: General, Utilitari, Liberal i Mixt. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.18. Caixes d'Estalvis. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.1.17. Gratuïtat de tots els serveis liberals.

Una de les finalitats de la revolució que es proposa és la de fer desaparèixer l'opressió d'unes classes socials sobre les altres per raó de diner, sense per això limitar la riquesa dinerària dels més eficaços en la producció màxima i òptima de béns utilitaris. Aquesta recompensa privada a llurs esforços productius, és, ara com ara, i per simple sedimentació de costums durant molts mil·lenis, la condició necessària per a obtenir grans excedents mercantils, sobre els quals inventar i redistribuir el diner financer que pot beneficiar tothom.

Tanmateix, si un servei és anomenat «públic» és evident que existeix per a tot el poble. Cal doncs, que així sigui: que els serveis públics per a tot el poble siguin enterament gratuïts i d'igual qualitat pels pobres que pels rics. L'Estatut Liberal permet als professionals i institucions liberals exercir lliurement les seves activitats alhora que facilita la lliure tria gratuïta per part dels beneficiaris o clients.

Quan per raons tecnològiques -cara a donar un màxim i òptim servei al poble- calgui crear un monopoli de servei públic, aquest sempre serà gratuït, finançat comunitàriament amb l'Estatut Liberal.

Els serveis públics socialitzats rebran la crítica dels seus beneficiaris, el seguiment per les autoritats legislatives i executives i la sanció de la Justícia en cada nivell territorial per denúncia de qualsevol ciutadà, dels diferents defensors del poble i dels diferents fiscals.

Encapçalen la llista dels serveis públics gratuïts:

  • L'Estat amb tots els seus serveis (molt reduïts).
  • La Justícia a tots els nivells i en tots els serveis (ampliats).
  • Les Autonomies ètniques i confederacions a tots els nivells i en tots els serveis.
  • Exèrcits i Policies.
  • Lliures associacions ciutadanes, inclosos els sindicats i els partits.
  • Gremis professionals i col·legis vocacionals liberals, amb tots els serveis dels seus inscrits.
  • Tots els serveis, obres i treballs públics socialitzats.

Versió 1987.

3.1.16. Estatuts financers: General, Utilitari, Liberal i Mixt. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.18. Caixes d'Estalvis. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte