Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.1.5. Accés a les professions lliberals: estudi i passantia en lloc d'oposicions. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.7. Llei electoral de les col·lectivitats liberals. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.1.6. Corporacions obertes i categories professionals liberals.

Les corporacions d'estatut liberal són un be comú molt important a condició:

  • d'ésser radicalment obertes a tots els vocacionals que han superat satisfactòriament:
    1. Llurs estudis especialitzats a criteri de llurs professors i institucions a nivell universitari.
    2. Llurs passanties a criteri dels respectius tutors.
  • de no i imposar «numerus clausus» en cap escalafó de la carrera (estatut financer independent de tot condicionament de tipus administratiu actual).
  • d'anar creant tantes titularitats de treball vocacional com nombre de vocacionals que, per nombrosos que siguin, mai ni enlloc, en cap especialitat, seran suficients per atendre cada dia millor les necessitats socials en el propi país i en tots els països que ho demanin.

Per a combatre els corporativismes tancats, els numerus clausus, les selectivitats arbitràries, els escalafons nepotistes... és molt important establir unes categories professionals liberals igual per a tots els col·legis. La permanència en un grau determinat no és per a tota la vida ni en el sentit d'honoraris ni en el sentit de prestigi: un auxiliar de qualsevol tipus pot esdevenir tan indispensable per a la seva professió com qualsevol titular del tipus més alt. Aquestes categories poden ser:

  1. Auxiliars: no tenen estudis especialitzats de la professió.
  2. Passants: han acabat els seus estudis especialitzats i estan en període de prova per arribar a ser titulats.
  3. Titulars: han superat amb èxit la passantia d'accés a titularitat i exerceixen amb plenitud i autonomia la seva professió liberal.
  4. Titulars superiors: titulars que han superat una nova passantia després de realitzar estudis de més profunda especialització. (A nivell de salari liberal estaran en aquesta categoria tots els ciutadans que hagin estat elegits democràticament a funcions de comandament polític o cívic i de representació parlamentària a qualsevol nivell).
  5. Titulars generals: la seva titularitat és reconeguda a nivell de tota la societat geopolítica.
  6. Titulars interestatals: la seva titularitat és reconeguda a nivell internacional per associacions de professionals o altres institucions internacionals. (També, a nivell polític, el cap d'Estat, ministres i ambaixadors).


  7. La titularitat general (5) i inter-estatal (6) són reconegudes per:
    • votació secreta interna dels seus col·legues de cada col·legi professional o de la respectiva confederació dels Col·legis en cada àrea intra o inter-estatal.
    • elecció democràtica a funcions de comandament que impliquin contacte personal permanent amb «lliberals» del mateix ordre en altres Estats.

Pel que fa als salaris de solidaritat social liberal, els inscrits en cada una de les tres primeres categories podran escollir lliurement un 5% de llur respectiu cens, cada any, per tal que, a nivell de sou, cobrin el de la categoria següent, sense que això suposi cap nova responsabilitat professional. Aquesta mesura obre la porta a la il·lusió social dels qui, per la causa que sigui, no poden aspirar a més en la seva professió liberal, malgrat que en qualsevol moment, tots ells, realitzant els estudis i passanties necessàries, poden accedir a la titularitat corresponent.

A nivell orientatiu, l'escala de sous dels professionals liberals, expressada en punts (de valor monetari variable en funció de la massa monetària de solidaritat social), podria ser la següent:

  1. Estudiants o aprenents: 45 punts.
  2. Auxiliars: 50 punts.
  3. Passants: 60 punts.
  4. Titulars: 75 punts.
  5. Titulars superiors: 100 punts.
  6. Titulars generals: 150 punts.
  7. Titulars interestatals: 200 punts.

Versió 1987.

3.1.5. Accés a les professions lliberals: estudi i passantia en lloc d'oposicions. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.7. Llei electoral de les col·lectivitats liberals. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte