Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.1.3. Àrees de la societat liberal. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.5. Accès a les professions liberals: estudi i passantia en lloc d'oposicions. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.1.4. Mecanismes de separació efectiva entre les societats liberal i utilitària.

La primera consideració a tenir en compte per establir mecanismes de separació efectiva entre la societat utilitària i la societat liberal és que, aquesta separació s'ha de fer sobretot entre la societat utilitària-productora i la societat liberal, ja que la societat liberal té també una dimensió utilitària-consumidora.

Efectivament, la societat liberal, quant a tal, en ella mateixa no té res a veure ni amb la producció ni amb el consum de béns utilitaris. Ara bé, els membres de la societat liberal -professionals i col·lectivitats liberals-, pel fet de ser persones vivents, necessiten com qualsevol altra, consumir per a sobreviure, primer; i per a viure bé, després. En aquest sentit, doncs, formen part de la societat utilitària-consumidora, no quant a liberals, sinó quant a persones.

Per altra banda, cal considerar el servei i l'acció liberals com un factor actiu comunitari de producció, altament eficaç. L'acció liberal condueix al desenvolupament d'un medi cultural i soci al pacífic i harmoniós, que resulta ser summament afavoridor d'una producció i productivitat sempre creixents, en qualitat i quantitat.

La societat liberal, doncs, té un doble dret al consum de béns utilitaris: el dret que hi té tota persona nascuda, i el dret adquirit per al seva contribució indirecta a la producció utilitària.

Però no és el mercat qui ha d'encarregar-se de retribuir els membres individuals i col·lectius de la societat liberal. Llavors es cau forçosament en la negació de l'essència liberal, en la mercantilització vergonyosa.

És, doncs, la societat geopolítica la que ha de reconèixer i fer efectiu el dret a consumir de la societat liberal. Des d'aquesta perspectiva, es proposa el finançament comunitari de la societat liberal, a través d'un Estatut Liberal, que condueix a una separació dinerària radical entre la societat utilitària productora i la societat liberal: mentre que el poder de compra de que disposa la societat utilitària-productora és d'origen privat, generat pel mateix mercat a través de les seves remuneracions salarials, la societat liberal disposa únicament d'un poder de compra d'origen comunitari només utilitzable per a satisfer necessitats de consum individual, familiar, cultural... i d'exercici tècnic de la professió.

Els professionals liberals, doncs, tindran únicament un compte corrent d'estalvi de consum obert en la Caixa d'Estalvis del barri en que estiguin domiciliats. Aquest compte corrent serà alimentat, pel Tresor comunitari, amb un salari de solidaritat social liberal, que ha de garantir la satisfacció de les necessitats consumidores d'aquests professionals i de les seves famílies al nivell més alt possible (però, sempre en funció dels recursos comunitaris efectivament disponibles); s'hi ingressarà també un pressupost d'exercici de la professió liberal, ordinari i, quan calgui, si la comunitat pot, extraordinari: aquests pressupostos han de permetre a cada professional d'exercir la seva professió ajudat per tots els mitjans tècnics i materials mes avançats en el seu camp.

Per la seva banda, les col·lectivitats liberals (institucions polítiques, cíviques, judicials, territorials i les lliures associacions no lucratives) tindran també un compte corrent d'estalvi de consum, obert en la Caixa d'Estalvis que els convingui, o directament en el Tresor. Aquest compte corrent s'alimentarà dels pressupostos ordinaris previstos (en funció directa del nombre de membres inscrits en cada una) i dels pressupostos extraordinaris que se'ls pugui concedir, segons un ordre de prioritats i en funció de les possibilitats financeres de la societat geopolítica conjunta.

Aquest finançament ple de la societat liberal a aconseguir progressivament per la societat geopolítica, assegura la plena independència dinerària dels vocacionals i les col·lectivitats liberals respecte de la societat utilitària-productora i, així, aconsegueix de suprimir de soca-arrel el fonament de tota mercantilització del servei liberal: l'avaluació monetària per «acte liberal elemental» quan, per essència el servei liberal és gratuït, immesurable i inavaluable.

L'altra conseqüència immediata del finançament comunitari de la societat liberal és la gratuïtat completa dels serveis liberals per a tots els membres de la societat que, com a tals, hi tenen dret.

Finalment, per tal que la separació entre societat utilitària-productora i societat liberal sigui completa, cal legislar les necessàries incompatibilitats professionals entre l'un i l'altre sector social.

Cap persona que exerceixi una professió liberal podrà exercir simultàniament una professió utilitària o viceversa.

Ara bé, tothom serà lliure de passar, sempre que ho desitgi, d'un tipus de professió a l'altre. Per a un professional liberal, aquest pas és senzill: només li cal renunciar al seu estatut liberal i establir-se com a professional utilitari. En canvi, un professional utilitari que vulgui establir-se com a liberal, haurà d'abandonar totes les seves propietats i interessos de tipus utilitari, i confiar-los a una Caixa de Dipòsits, Segrests i Consignacions que s'encarregarà de la seva administració; mentre l'exprofessional utilitari tingui l'estatut liberal, perdrà l'usdefruit d'aquests béns, però no en perdrà la propietat i la Caixa esmentada li anirà acumulant els usdefruits que sempre podrà recuperar si decideix abandonar l'estatut liberal i reintegrar-se a la societat utilitària-productora.

Per altra banda -així com dintre la societat utilitària no s'establirà cap incompatiblitat, i cada professional utilitari podrà acumular tantes ocupacions i conseqüents remuneracions com vulgui o pugui- en la societat liberal no es podrà admetre, per a cada professional i col·lectivitat liberals, sinó una única i ben delimitada funció i, per tant, un únic salari de solidaritat social i únic pressupost liberal ordinari.

La vocació liberal comporta, en el seu exercici, una gran llibertat. Així com el professional utilitari esta sotmès a una rígida disciplina empresarial, encarada a la màxima i òptima producció amb el mínim de risc i d'esforç -el professional liberal es guia per una disciplina lliurement convinguda i acceptada per ell mateix, amb tots els seus col·legues i en harmonia amb tot el cos professional, organitzat en Col·legi Liberal-.

Aquesta lliure disciplina col·legial-liberal és el que s'anomena deontologia. Cada col·leqi liberal-local, autònomament confederat a nivell general, establirà lliurement la seva pròpia deontologia i normativa interna, dins el marc de la Constitució i de les corresponents lleis orgàniques.

Versió 1987.

3.1.3. Àrees de la societat liberal. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.5. Accès a les professions liberals: estudi i passantia en lloc d'oposicions. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte