Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.1. La societat liberal. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.2. Societat liberal i societat utilitària. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.1.1. Societat liberal.

La societat liberal està formada per totes les persones -individuals i col·lectives- que no exerceixen cap funció productiva utilitària i que, per tant, no reben diner salarial d'origen privat.

S'aplica principalment a les vocacions, les activitats, les professions i les institucions que s'autoproclamen al servei desinteressat de tota la societat. Són els qui fan feina amb i sobre persones: medicina, pedagogia, sacralitat, política, Justícia. art, civisme... Són feines molt nobles que no es poden pesar, mesurar, comptar, taxar, posar preu... sense rebaixar la dignitat tant del professional com del client, sense mercantilitzar la relació humana. Per això són «liberals». perquè s'exerceixen amb liberalitat, lluny de la mètrica del mercat. Però, per existir com a tals i per a desenvolupar-se, necessiten diners. Diners suficients, no per a fer-ne més, ans per no haver-hi de pensar: diners per poder-se dedicar lliurement al servei insoldable d'homes i dones. En les col·lectivitats i professions liberals, normalment existeix el desinterès: volen viure bé, sense dificultats, sense haver-se de preocupar dels diners per poder dedicar-se a la seva feina. La mentalitat del professional liberal no és, en principi, la del professional utilitari, que cerca sempre el màxim profit dinerari. La gratificació del professional liberal és d'una altra classe, però, tanmateix, li cal un sou alt per no veure's obligat a «mercantilitzar-se» posant preu a la seva feina.

Cal comprendre que la separació legal de l'actual confusionisme entre societat liberal i societat utilitària no pot ser fruit d'una revolució brutal, sinó d'un procés que actua de mica en mica, facilitat per la prosperitat perseguida i aconseguida de tota la societat utilitària.

Les persones liberals ofereixen els seus serveis a d'altres persones a través de la relació i la comunicació interpersonal. Aquest servei autoproclamat desinteressat, només pot realitzar-se com a tal si el professional liberal compte amb remuneracions comunitàries per a poder viure dignament i per a desenvolupar la seva vocació i servei amb plenitud de mitjans tècnics i materials necessaris.

El mateix terme client té un origen liberal. Etimològicament, tots els verbs de les llengües indoeuropees derivats de la mateixa arrel «CLU, CLY...» signifiquen «oir, escoltar...»: «el qui sap escoltar té fama de savi i de noble», «el qui és escoltat, se sent protegit i emparat». El mateix mercat fou inicialment un fet graciós, gratuït, liberal i amical. La paraula client ha conservat. fins i tot en el mercat actual -tan deslleial i indiferent a les relacions humanes que no són directament rendibles- el seu sentit originari, de confiança mútua, comerç continuat i digna honradesa entre venedor i comprador.

Versió 1987.

3.1. La societat liberal. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.2. Societat liberal i societat utilitària. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte