Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.12.5. Protecció i responsabilització del consum. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.12.7. Ecologia, economia i diner. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.12.6. Els límits del creixement.

L'aparició contínua de noves necessitats és una de les característiques més peculiars de l'espècie humana que fa d'ella una espècie en constant evolució cultural. Sempre oberta a nous horitzons i noves perspectives. Aquesta peculiarietat s'expressa, precisament, en el progrés, tant tecnològic-productiu, com social-consumptiu-alliberador.

Des de l'informe del Club de Roma sobre els límits del creixement, el tema del «creixement 0» és cabdal per a relacionar ecologia i economia.

Malgrat l'aportació que l'informe va realitzar en tant que «crit d'alerta», cal estudiar les conseqüències que se'n deriven per a veure qui afavoreixen i quins interessos se'n poden aprofitar.

Volem tenir en compte la hipòtesi que, si bé cal rebutjar un creixement sense límits com el del «capitalisme salvatge», cal, però, un cert creixement dins el marc d'un mercat llibertari responsable i ecològic. Sense aquesta hipòtesi el «creixement 0» pot ser una cobertura de certes classes riquíssimes de l'occident-capitalista o molt ben situades en l'escalafó burocràtic de l'orient-socialista per a mantenir el poder, mantenint a les poblacions en el subconsum versus miseria. Aquestes classes poderoses, que de diner ja en tenen prou, prefereixen amb escreix continuar mantenint el poder basat en l'estretor dels pobles que no permetre que aquests es beneficiin dels avantatges productius tecnològics actuals i a venir. Treballar menys hores i tenir diners a la butxaca permet a la gent «pensar», «dissentir», «insubordinar-se»... i això, per al poder, sempre és perillós.

L'austeritat estructural resultant d'un «creixement 0» ben planificat i perllongat, substituirà «sense traumes» l'actual austeritat forçada. conjuntural, provocada per l'actual crisi inflacionista-stagflacionista. «Estrenyer-se el cinturó», en nom de la crisi (provocada) o dels límits del creixement (autoprovocats) és el millor mètode, històricament conegut, per a una domesticació-esclavització igualment prostituidores del que se'n diu «les masses», a les quals ja no queda més remei que la submissió conformista o la ira impotent.

Degut a la nefasta estratègia industrial que porta a una creixent contaminació i exhauriment de recursos, hom ha reaccionat demanant la supressió de tota indústria contaminant i de tot procés industrial-energètic que exhaureixi determinats recursos. De nou es confon (confusió provocada com a parany pels ingenus) entre la tecnologia i un cert (ús irresponsable antieconòmic i antiecològic que les classes dirigents actuals en fan o permeten. Avui hi ha solucions tecnològiques per a evitar la contaminació, produir energia suficient i trobar recursos alternatius pràcticament inexhauribles. Però cal la voluntat política per a potenciar aquestes solucions i, aquesta voluntat política, sols pot esdevenir eficaç en un sistema de responsabilitzaci6 llibertaria i solidària. Del contrari, «feta la llei, feta la trampa». Avui hi ha, per exemples molts invents que per interessos creats resten arraconats; hi ha moltes lleis pro-ecològiques que per «interessos minoritaris» no són aplicades, via suborn parlamentari, judicial o executiu en qualsevol dels seus graus.

Només un indefinit progrés econòmic-ecològic (repartició salarial i financera/producció precio-mercantil i creditícia/equilibri econòmic) pot oferir a totes les persones les concretes llibertats fenomèniques (menjar, vivenda, vestit, comunicacions, cultures, assistències...) que els permeti un desplegament específicament i lliurement humà-espiritual-cultural, més enllà de la misèria, la fam o la simple i inestable subsistència. Del contrari, amb una pseudoecologia supressionista de la producció energètica, industrial i química estem abocats a:

  • un creixement 0, expressió d'un neo maltusianisme de moda;
  • unes crisis inflacionistes inacabables que comporten tota baixa relativa de la producció real i potencial;
  • una centralista planificació productiva-estatista igualment antillibertària en l'àrea comunista com en l'àrea anticomunista;
  • una ràpida proletarització no sols dels dèbils, pobres i marginats, ja avui amb gravíssims problemes d'atur forçós, sinó també de les classes mitjanes i menestrals compreses totes les professions anomenades «liberals»;
  • la sentencia de mort a milions de persones avui ja desnodrides o subnodrides biològicament i culturalment.

El debat sobre els límits del creixement ha d'ésser, doncs, reconsiderat des de l'objectiu prioritari de la superació dels escandalosos desequilibris existents entre els nivells de consum de les diferents capes de població i dels diferents blocs de països. Si disposem d'una repartidora telemàtica s'acabarà la bizantina polèmica sobre si primer cal la producció per a després repartir (repartició que, arribat el moment, s'oblida cínicament) o si primer cal repartir sense ocupar-se de produir (per idealisme igualitarista). Avui cal començar a repartir, potenciant ensems la llibertat de produir dins unes regles de joc responsabilitzadores i ecològiques. A cada avenç productiu en qualitat i en quantitat, la repartidora financera reequilibra econòmicament el consum amb la real producció de mercaderies finibles.

E1s límits del creixement també han de ser reconsiderats dins una potenciació llibertària de la «matèria utilitària primera» inexhaurible i il·limitada de l'home: la seva capacitat intel·lectual creativa que es concreta en el cicle de la producció en els innombrables invents utilitaris realitzats, aplicats o per aplicar. Avui més que mai, àdhuc en el capítol de l'energia, la solució depèn més dels pressupostos atorgats a la investigació científica fonamental, especialitzada i aplicada, lliurement desenvolupada, que no pas de l'explotació de les energies tradicionals i modernes, moltes d'elles exhauribles o super-perilloses.

Versió 1987.

2.13.5. Protecció i responsabilització del consum. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.12.7. Ecologia, economia i diner. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte