Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.12.1. Societat utilitària productora i societat utilitària consumidora. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.12.3. Productors consumidors i simples consumidors. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.12.2. Consum.

El consum acaba, fineix, tot el procés mercantil-productiu: aquest procés exigeix, doncs, ésser finançat -el diner financer és el que fineix en el consum- quan es donen excedents reals de mercaderies de consum, vitalment i culturalment demanades per la població total de la societat geopolítica.

El consum, en ser la darrera etapa de la producció tanca el cicle. Quan una mercaderia, apta per al consum vital-cultural de qualsevol persona, és adquirida per qualsevol consumidor -amb poder de compra privat-solvent o amb poder de compra financer-comunitariament solvent- s'acaba el seu cicle mercantil-productiu normal; la mercadería esdevé finita i comença per a ella un nou cicle d'exclusiva iniciativa, propietat i ús personal al servei de les necessitats vitals culturals de la persona (individual, familiar; institucional i associativa liberals...) que l'ha comprada.

El consum és, així, el fi i la finalitat natural de la producció. Tractant-se de dos cicles ben separats del mercat total, cal separar molt bé la societat utilitària productora i la societat utilitària consumidora. L'incentiu de la primera és la satisfacció de les necessitats de l'egoisme natural i de l'interès comptable-monetari de cada productor personal segons mèrits propis. L'incentiu de la segona -consumidora- és la llibertat d'ús per a cada consumidor i la solidaritat social en l'ús dels excedents positius de producció consumptiva.

Aquesta separació entre els dos cicles -el productiu i el consumptiu- és exigida per a poder distingir les diferents lliures composicions, interessos, motivacions... que caracteritzen cada cicle en el si de l'entera societat geopolítica; distinció necessària per a una llibertària estratègia d'equilibri econòmic en el mercat total.

Versió 1987.

2.12.1. Societat utilitària productora i societat utilitària consumidora. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.12.3. Productors consumidors i simples consumidors. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte