2.12.2. Consum.

El consum acaba, fineix, tot el procés mercantil-productiu: aquest procés exigeix, doncs, ésser finançat -el diner financer és el que fineix en el consum- quan es donen excedents reals de mercaderies de consum, vitalment i culturalment demanades per la població total de la societat geopolítica.

El consum, en ser la darrera etapa de la producció tanca el cicle. Quan una mercaderia, apta per al consum vital-cultural de qualsevol persona, és adquirida per qualsevol consumidor -amb poder de compra privat-solvent o amb poder de compra financer-comunitariament solvent- s'acaba el seu cicle mercantil-productiu normal; la mercadería esdevé finita i comença per a ella un nou cicle d'exclusiva iniciativa, propietat i ús personal al servei de les necessitats vitals culturals de la persona (individual, familiar; institucional i associativa liberals...) que l'ha comprada.

El consum és, així, el fi i la finalitat natural de la producció. Tractant-se de dos cicles ben separats del mercat total, cal separar molt bé la societat utilitària productora i la societat utilitària consumidora. L'incentiu de la primera és la satisfacció de les necessitats de l'egoisme natural i de l'interès comptable-monetari de cada productor personal segons mèrits propis. L'incentiu de la segona -consumidora- és la llibertat d'ús per a cada consumidor i la solidaritat social en l'ús dels excedents positius de producció consumptiva.

Aquesta separació entre els dos cicles -el productiu i el consumptiu- és exigida per a poder distingir les diferents lliures composicions, interessos, motivacions... que caracteritzen cada cicle en el si de l'entera societat geopolítica; distinció necessària per a una llibertària estratègia d'equilibri econòmic en el mercat total.

Versió 1987.