Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.8.6. Publicitat per Gremi i supressió del publicisme d'empresa. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.9. Mesures per a una empresa llibertària, autogestionària i ecològica. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.8.7. Saldos en sectors mercantils productius «saturats».

La finalitat de tota economia de mercat productiva interna i del comerç exterior es «la repartició equitativa financera per part de la comunitat, amb funció complementàriai compensadora, dels excedents finals de consum no comprats pel lliure poder de compra privat dels lliures productors-consumidors utilitaris privats».

Per entendre que vol dir sectors mercantils saturats cal, abans que tot, distingir en tota producció interior de mercaderies-preu, dos conceptes generalment confosos: «saldos» i «excedents».

Un saldo és una quantitat qualsevol de mercaderies produides que, en un mercat amb suficient diner -o poder de compra global- no s'han pogut vendre per les raons següents:

  1. mercat ja saturat d'aquest producte (tothom qui el vol ja l'ha comprat).
  2. desfasament tecnològic.
  3. mala qualitat.

En un mercat amb omni comptabilitat, gràcies a una moneda documentàriament omni-informativa, els «saldos» seran exclusivament conjuntures d'empreses mal portades.

Un excedent de producció -que l'anàlisi estadística ens dirà si es «de consum» o «d'inversió» és una quantitat qualsevol de mercaderies produides que no han sigut comprades malgrat haver-hi en el mercat compradors realment potencials, però que no disposen de suficient diner privat-solvent.

Fer sortir de dubtes en la pràctica diària de qualsevol mercat interior, referent a si unes mercaderies-preu realment existents, però no venudes, són o no són respectivament «saldos» o «excedents» només cal «inventar diner econòmic complementari» sigui financer-comsumptiu sigui creditici-inversiu, pel valor precio-mercantil global, en cada sub-cicle de totes aquelles mercaderies no venudes.

Si després d'aquesta. operació queden mercaderies no venudes, és que aquestes últimes són realment «saldos» segons l'apreciació dels seus clients habituals. Només serà necessari anar anul·lant, amb prudent lentitud política i segons estadístiques exactes successives, la lleugeríssima inflació monetària creada.

El conjunt de la humanitat cada vegada té més capacitat de produir amb menys aportació humana, degut al que podriem anomenar el «treball dels morts» acumulat generació rera generació. Aquest excedent de producció, amb l'actual sistema monetari és difícil de captar i de distribuir. Donat que els excedents, produits per inciativa privada, no són fruit de la retribució als factors de producció, podem dir que són una espècie de plusvalua comunitària, que ha de beneficiar al conjunt de la població, productora o simple consumidora.

Subcicles amb possible saturació mercantil.

La saturació mercantil es pot presentar en diferents subcicles:

  1. La saturació mercantil productiva en relació a la clientela interna només es pot donar en els subcicles creditables -exclusivament per a l'inversió de solvència comunitària- quant a excedents de producció inversiva per sobre del lliure poder de compra privat-solvent de les lliures empreses privades:
    • 1.1. Empreses creditables interiors:
      • El subcicle de la producció i comerç a l'engrós.
      • El subcicle de la producció inversiva.
    • 1.2. Empreses a la vegada directament creditables i indirectament financiades:
      • El subcicle del comerç i les indústries al detall.
  2. En canvi, el subcicle del comerç exterior és a la vegada creditable i financiable segons els destí final dels excedents interns, tant per part dels mecanismes monetaris-econòmics propis com dels estats i organismes comptables estrangers. Això fa que el comerç exterior pot absorvir els excedents interns indefinidament, mundialment, sense límits, car hi haurà sempre diferències de cultura, necessitats i possibilitats materials utilitàries i liberals entre les diverses i mútiples societats geopolitiques existents en tot el món.

En el mercat interior els diferents sectors mercantils productius estan saturats, segons que:

  • 1.1. La saturació sigui en sectors productius creditables interns, degut a que totes les lliures empreses dels subcicles creditables per a inversions no compriin lliurement tota la producció inversiva, tecnològicament possible, a causa de qualsevol lliure canvi de motivacions empresarials, originat, normalment, per factors objectius de ràpid progrés tecnològic, el qual transforma en no vendible, dintre el mercat interior, producions obsoletes i desfasades en ell.
  • 1.2. La saturació sigui en el sector d'empreses privades internes a la vegada directament creditables i indirectament financiades degut a que tots els lliures consumidors amb suficient diner privat-solvent (els professionals utilitaris) i diner finalcer-comunitari (segons Estatuts -general, utilitari, liberal, mixt-) no compren lliurement tota la producció de consum, tecnològicament possible per raó de qualsevol lliure canvi de motivacions personals.
  • 2. La saturació interna també es doni per causa de comerç exterior deficient, quan les propies empreses importadores-exportadores, per la raó que sigui, no arriven lliurement i per llurs soles iniciatives en comerç exterior. a crear les condicions d'un continuat equilibri dinàmic segons les clàusules de tots els tractats (bilaterals, multilaterals...) suscrits pel propi Estat, com a gerent de la societat geopolítica, amb els estats estrangers: poden quedar aleshores saldos exportables pero no vendibles dintre els límíts d'aquests tractats.

Del que s'ha exposat fins aquí es despren que cal considerar per separat els saldos existents en cada un dels tres sectors següents de mercaderies concretes:

  • 1.1. Saldos en mercaderies de producció inversiva, generalment mercaderies no peridores.
  • 1.2. Saldos en mercaderies de producció indirectament o directament consumptiva: ja siguin no peridores, ja siguin peridores.
  • 2. Saldos en mercaderies destinades al comerç exterior, igualment de dos tipus: no peridores o peridores (generalment de consum).

Saldos en mercaderies peridores.

Es evident que, en primer lloc, cal resoldre el cas dels saldos no venuts de mercaderies peridores, facilitant així llur rapidíssim consum intern en les poblacions en que estiguin emmagatzemats. Els saldos de mercaderies no peridores. com el seu nom indica, poden esperar.

A tal fi, la llei donarà llicencia a les autoritats locals (comarques, municipis. ..) per a la creació immediata d'un diner finacincer atorgat selectivament a tots els comptes corrents locals de consum, destinat a la compra exclusiva d'aquests saldos en mercaderies peridores pels lliures consumidors així suficientment finançats (individus, famílies, institucions i associacions liberals).

Si, malgrat aquest augment instantani, momentani i global del poder financer de compra atorgat als consumidors locals, aquets no es decideixen lliurement a fer-ne l'ús exhaustiu perseguit comprant aquests saldos de mercaderies peridores, cal que les empreses productores desfasades i l'Estat, en prenguin bona nota económica. En particular, l'Estat ha d'avisar amb molta fermesa aquests productors desfasats de cara l'esdevenidor: la comunitat no es farà càrrec financer, ni localment, del desastre econòmic de sobreproducció desfasada a les necessitats més de tres vegades (amb la salvedat evident d'imprevisibles catàsfrofes naturals).

La zona circumdant d'atorgació de finances selectives a una determinada producció peridora emmagatzemada s'ampliarà sempre i quan el caràcter peridor d'aquests saldos permeti el seu transport i venda en bones condicions.

Saldos en mercaderies no peridores.

Les mercaderies no peridores que quedin de saldo -no venudes- en qualsevol empresa productiva dins el mercat interior, seran recollides, segons acord entre cada empresa i el seu gremi corresponent pels serveis gremials als preus mínims legals vigents. El pagament a preu mínim es farà sobre un pressupost gremial financer extraordinari. Les mercaderies en saldo seran entregades per cada empresa al seu respectiu gremi en les condicions de qualitat exigida segons la legislació gremial especialitzada en cada cas.

Una vegada els excedents de producció fruit d'una situació internament saturada, dipositats en els magatzems del Gremi afectat, aquest estudiarà la seva possible exportació a qualsevol país estranger interessat per motiu de qualsevol necessitat vital o mercantil pròpia.

Si el país estranger és ric, se li pot vendre pel sistema ordinari d'exportació mercantil segons tractat existent. Seran les firmes «importadores-exportadores» del propi país excedentari les que s'ocuparan, per encàrrec del Gremi, de l'exportació d'aquests excedents a preus, com a mínim, iguals als preus mínims gremials-legals vigents.

Si la venda d'aquests excedents de producció internament saturada no es pot pactar amb qualsevol país estranger solvent, interesat als preus mínims legals-gremials, l'opció exportadora feta a les empreses «import-export» tornarà a passar a competència del Gremi. Aquest podra pactar un preu inferior al legal, amb financiació de la diferència parcial o total pel Tresor. En aquest cas, el Gremi avisarà les empreses amb saldos d'aquest tipus que no en continuin la producció més enllà d'un termini límit (per exemple, 3 anys) ja que, desprès, els saldos els hi seran obligatoriament recollits pel Gremi sense pagament de cap classe.

Si un país estrariger necessita aquests saldos, però ni la població ni les empreses interessades d'una banda, ni l'Estat, de l'altra, no tenen suficient poder de compra intern (els primers) i internacional (el segon), cal aleshores considerar dos casos pràctics d'ajuda financera gratuïta (AFG), total o parcial, per raó d'ésser exclusivament financera, en part o totalment.

Condicions mínimes per adjudicar les Ajudes Financeres Gratuïtes a d'altres països.

Abans d'examinar en detall els dos casos pràctics -ajuda parcial o total- cal breument parlar, en un sentit general, de la filosofia estratègica i tàctica d'aquesta ajuda.

Finançar, en part o totalment, tant l'exportació a l'engrós al país interessat com la venda al detall als possibles compradors de base, exigeix unes condicions mínimes de mercat clar i llibertari. Aquestes condicions mínimes han d'ésser pactades amb l'estat que rebrà aquesta ajuda financera gratuïta, abans de realitzar-ne l'exportació. Unicament en cas de catàstrofe en aquest país l'ajuda es fara urgentment i directa, a través d'organismes propis o internacionals, sense afany de lucre, que en garanteixin una repartició equitativa.

Aquestes condicions mínimes de mercat clar no impliquen cap intenció imperialista, ans al contrari: un decidit afany de solidaritat. Aquesta solidaritat no pot ésser desvirtuada per la incapacitat, la incompetència i la currupció, tant per part de l'Estat insolvent com del seus importadors, transportistes i comerciants a l'engròs i al detall: cal, doncs, obligar-los al respecte d'un mínim mercat clar llibertari basat en una moneda personalitzada i responsabilitzadora de tot crim i delicte contra la propia economia. Cal, també, que aquesta moneda subratlli el caràcter d'ajuda gratuïta que es fa a aquesta economi a per enfortir-la internament, desde fora.

Si aquestes condicions per a un mercat clar i responsable, necessàries per rebre l' ajuda financera gratuïta (AFG) són acceptades per l'Estat financiat-importador, li serà molt difícil, quasi impossible al suposat govern incompetent i corromput d'aquest Estat, d'amagar davant l'opinió internacional i davant dels seus propis ciutadans la hipocresia de les oligarquies a les quals intenta servir de pantalla.

Cal comprendre que justament aquestes condicions mínimes de mercat clar i responsable són a favor dels compradors de base. Aquests copsaran les possibilitats que el mercat clar i responsabl e obre per a construir una societat transparent. Mercat clar i societat transparent esdevindran remeis eficaços al seu subdesenvolupament, a la seva misèria interior i a la seva insolvència internacional.

Condicions mínimes per adjudicar les Ajudes Financeres Gratuïtes a d'altres països.

1. Excedents de producció internament saturada en mercaderies no peridores alimentícies, mèdiques, sanitàries, culturals...

En aquest cas cal exportar aquestes mercaderies financerament per afavorir tots els països necessitats del món. Aquesta ajuda financera i gratuita, parcial o total, és una demostració pràctica i experimental de la qualitat de vida humanista-ecològica que es dóna en un mercat clar i societat transparent com el del propi Estat exportador. La norma constitucional d',ajuda financera gratuïta a països pobres no posarà cap límit, que no sigui ecològic, a l'esforç de producció, per més saturada que estigui internament, d'excedents de mercaderies no peridores de tipus alimentilci, mèdic, sanitari, cultural...

2. Excedents de producció saturada -tant en el propi país com en els països estrangers semblants- en matèries primeres no alimentícies, no mèdiques, no sanitàries, no culturals o en mercaderies manufacturades obsoletes.

Per aquest tipus d'excedents cal que l'Estat propi no pugui transformar-se, pel que fa a la invenció de diner comunitari creditici-financer en un centre de beneficencia a favor d'empreses incompetents i desfasades. En això rau l'importància de posar un límit constitucional (3 anys?) suficient perquè aquestes empreses pròpies s'adaptin a les noves i progressives tecnologies de cada moment historic-cultural: si no saben adaptar-se cal que desapareixin per al bé de tots.

En relació a aquest tipus d'excedents cal considerar dos casos:

2.1. Saldos interns de mercaderies de tècnica desfasada: pot ser que certs països pobres puguin estar interessats en adquirir aquests béns inversius exedentaris:

  • perquè són encara incapaços d'assumir, de moment, el ràpid progrés tecnològic que ha fet inviable llur venda interna.
  • però ja tenen, en canvi, un nivell de cultura tècnica suficient per a una bona utilitzac:ió d'aquestes mercaderies inversives de tècnica desfasada en el país productor.

Si en tres anys no és possible d'establir un contracte de compra finançada en qualsevol país tecnologicament menys progressiu per a l'adquisició d'aquestes mercaderies d'inversió, el Gremi afectat s'en desfarà: forçarà, així, a les empreses pròpies a reconvertir-se o desapareixer.

Contràriament, si passats aquest tres anys, arriven dels països interessats, noves comandes de béns d'inversió desfasada en el país productor, en quantitats suficients per a un contracte de més o menys llarga durada, es posaria llur producció a lliure subhasta de les empres interiors interessades, però als preus mínims gremials legals.

2.2. Saldos interns en mercaderies de consum no alimentici, no medical, no sanitari, no cultural..., la manufactura de les quals ja no interessa als consumidors lliures del propi Estat:

Les modalitats seran les mateixes que pels excedents de consum alimentici, medical, sanitari, cultural... que s'expliquen seguidament, però amb la restricció seguent: llur exportació financera, és a dir, parcialment o totalment a fons perdut, a qualsevol país interessat exigirà la previa firma d'un tractat d'ajuda financera gratuïta (AFG) de durada superior als 3 anys i en les condicions que es diran pels tractats d'AFG de Consum en general. Aquest període de temps mínim és necessari per tal que les empreses pròpies de sectors de producció consumptiva internament saturada no alimentícia, no medical, no sanitària, no cultural... tiguin una visió plena, clara i lúcida del problema de conversió industrial que per a elles representarà la cessació a data fixa d'aquestes exportacions d'AFG.

Condicions dels Tractats d'Ajuda Financera Gratuïta de Consum (AFG-C)

1. Crèdits.

Els Bancs de negocis del propi Estat exportador d'AFG-Consum, amb la garantia d'aquest últim, atorgaran als importadors de l'Estat cosignatari del tractat d'AFG-C, segons contracte internacional previ molt precís, els crèdits necessaris per a pagar:

Els transports: FOB1 i CIF2 fins al país destinatari, fins a llurs magatzems interiors.

Els transports interns fins als magatzems dels majoristes interessats, segons contracte molt precís, en la comercialització de l'engròs i al detall de les mercaderies no peridores de consum que són objecte concret del tactat d'AFG-C.

Aquests crédits als importadors hauran de ser reemborsats per aquests quan s'arribi al final normal de la total operació d'AFG-C: en llur defecte serà l'Estat beneficiari de l'AFG-C que els haurà de reemborsar, car no és admisible que aquest es vulgui protegir darrera el pretext de l. irresponsabilitat de les empreses importadores sotmeses a les seves lleis.

2. Organisme Mixt pel Desenvolupament (OMD).

Aquest Organisme d'ajuda tècnica permanent integral-humanista del país vitalment necessitat de l'AFG-C actuarà tot el temps que duri el Tractat i integrarà tots els cooperants tècnics, propis de l'Estat concessor i de l'Estat beneficiari, necessaris al bon fi de la total operació concertada.

En el Tractat d'AFG-C estarà previst un Cos Diplomàtic i Consular Especialitzat de l'Estat concessor, en l'Estat beneficiari. Aquest Cos Diplomàtic vetllarà per la protecció personal de tots els cooperants técnics, d'ambdós estats. Aquests cooperants seran tots ells contractats, acompanyats i assalariats directament pel Cos Diplomàtic, en col·laboració amb l'OMD general.

En cap cas, l'Estat beneficiari de l'AFG-C podrà condemnar un qualsevol cooperant tècnic a una altra pena que l'expulsió a l'Estat concesor i sobre la base d'acusacions molt concretes, davant el Cos Diplomàtic i Consular.

La funció de primera urgència d'aquests cooperants serà encarregar-se de la repartidora financera «in situ» als consumidors interessats de base (persones individuals, familials, col·lectives i institucionals o associatives liberals) en llur mateix propi i ben localitzat «habitat» normal.

3. Repartiment de l'AFG de Consum a la base.

La població interessada en aquest repartiment, o bé no gaudeix de cap poder de compra privat-solvent de consum, o bé no en té suficient.

En els dos casos, l'Estat concessor de l'AFG-C ha d'exigir a l'Estat beneficiari les següents condicions dineràries-comptables a favor dels consumidors de base per a protegir-los eficaçment contra totes les possibles -i tant corrents- incapacitats, irresponsabilitats i corrupcions dels poder establerts en tot el país o en certs llocs i sectors:

1a. El poder de compra financer privat de consum serà repartit directament als interessats (individus, famílies, professions, institucions, col·lectius o associacions liberals) per organismes comptables-locals, ja existents o improvitzats, semblants a les Caixes d'Estalvis de poble o barri. Els comptes corrents, s'alimentaran d'aquestes unitats monetaries, exclusivament numèriques i hauran de fer constar que són comptes corrents de salaris de solidaritat social (SSS) del país exportador a la població del país importador. Això permetrà controlar fàcilment tant els ingressos financers-privats periòdics i automàtics, com les despeses privades corresponents als productes inclosos en cada tramesa d'AFG-C. Les despeses privades es faran per un sistema limitat i adaptat a les possibilitats locals-tècniques de factures-xec. En cas necessari seran redactades pels mateixos cooperants comptables en col·laboració estreta amb els comerciants al detall de cada habitat elemental de la població ètnica protegida nominativament pel tractat d'AFG-C entre els dos Estats contractants.

Aquest diner financer de consum, activat per les corresponents factures-xec dels comerciants o industries al detall a llurs compradors directes, serà recollit així en el compte corrent d'aquests comerciants industrials, establerts de temps o de nou «in situ». Una vegada detret el marge comercial precisat en el Tractat, el saldo positiu de cada venda-compra li permetrà al comerciant de pagar, per xec -sota supervisió de l'OMD- la factura corresponent, rebuda en el seu temps del majorista.

El majorista, una vegada també detret el seu marge comercial, estarà doncs en situació de poder pagar igualment cada factura de l'importador d'AFG-C per xec supervisat igualment per l'OMD.

Finalment, l'importador d'AFG-C, havent detret igualment el seu marge comercial i de transports podrà pagar també per xecs supervisats:

  • els crèdits rebuts per transports:
    • FOB-CIF i al propi magatzem.
    • interns fins al magatzem del majorista.
  • el deute final, corresponent a la importació inicial d'AFG-C, a la Caixa de l'OMD quedant així tancada cada operació elemental.

Exemples pràctics.

Les explicacions donades fins aquí han estat necessariament detallades i, per tant, feixugues i llargues.

Uns exemples, més àgils, concisos i sinòptics, ens mostraran millor el procés d'invenció comptable de diner en funció d'excedents reals de producció. Posar en clalr aquests mecanismes d'una manera pràctica a favor de poblacions necessitades per desfasament instructiu, ineficàcia tècnica o corrupció antisocial de llurs estructures productives i comercials de béns imprescindibles a qualsevol poble del món en aquest final del segle XX, permetrà a aquestes poblacions captar realment el tipus de sistema intern que el país exportador te a nivell mercantil i social.

Els mecanismes precisats sota les sigles AFG i OMD tenen la finalitat estratègica-cultural per part de l'Estat pròsper exportador, de que els professionals utilitaris, la naixent societat liberal i les poblacions locals necessitades vagin palpant i practicant els avantatges d'un clar mercat llibertari responsabilitzador i equilibrador de l'economia a favor de tots els ciutadans. Aquest mercat responsabilitzador, llibertari i solidari, lentament assimilat com correspon a tota evolució de mentalitats i cultures ancestrals, anirà fent impossibles les immoralitats i corrupcions que les oligarquies indígenes i les plutarquies mundials acostumen a perpetrar (com ho demostra els nombrosos exemples dels darrers 50 anys i de l'actualitat).

Exemple d'exportació financera d'excedents de consum (d'un milió d'unitats monetàries).

Cada exportació d'AFG-C es farà segons clàusules molt precises d'un Tractat previ, la finalitat del qual es de crear, a l'ensems que riquesa social de consum, una xarxa mercantil molt educativa per a tots els interessats cara a la seva progressiva autonomia i desenvolupament. No s'aplicarà aquest Tractat quan calgui una ajuda urgent (catàstrofes naturals, guerra...) en mercaderies de consum immediat, salubritat, sanitat, medecina, hospitalització, infermeria...

Primera fase de l'AFG-consum. Cost inicial i marges financers dels distribuidors mercantils. Crèdits a l'importador pagaders al final de l'operació. Totals acumulats. Operació financera inicial.
1. Les empreses excedentàries entreguen llurs saldos al seu respectiu Gremi, a càrrec d'un pressupost institucional extraordinari d'AFG-C. 1 milió.   1 milió. 1 milió.
2. Un cop firmat el Tractat d'AFG-C, els bancs propis concedeixen a l'importador de l'Estat cosignatari els crèdits per:        
  • Transport i assegurança FOB-CIF.
  0,4 milions.    
  • Transports als majoristes.
  0,5 milions.    
Cost al magatzem de majoristes.     1,9 milions.  
3. El Tractat garanteix a l'importador un marge brut del 15% supeditat al bon fi de l'operació. 0,35 milions.      
Preu de venda de l'importador als majoristes a pagar quan aquests hagin cobrat als minoristes.     2,25 milions.  
4. El Tractat garanteix als majoristes un marge brut del 25%. 0,75 milions.      
Preu de venda dels majoristes als minoristes a pagar quan aquests hagin cobrat dels consumidors.     3 milions.  
5. El Tractat garanteix als minoristes un marge brut del 40%. 2 milions.      
Preu de venda dels minoristes als consumidors que paguen amb diner financer gratuit. 4,1 milions. 0,9 milions. 5 milions.  
Segona fase de l'AFG de consum. Distribució del poder total de compra financera als consumidors de base. Marges comercials bruts que aniran cobrant els agents mercantils. Devolució dels crèdits per part de l'importador. Operació financera final.
1. OMD, segons el Tractat d'AFG-C, posa en el país cosignatari a disposició directa dels consumidors de base, mitjançant Caixes d'Estalvi, els salaris de solidaritat social internacional, en els comptes corrents d'estalvi de consum dels diferents beneficiaris: individuals, familials, col·lectius liberals.        
Aquests salaris (i pressupostos) pemetran les compres selectives de les mercaderies concretes trameses per l'AFG-C. 5 milions.      
2. Els minoristes que cobraran dels consumidors cada venda concreta, pagaran les factures corresponents allurs majoristes amb els xecs corresponents, reservant-se llur marge comercial brut del 40%. 3 milions. 2 milions.    
3. Els majoristes van pagant amb els xecs corresponents les factures de l'importador, reservant-se llur marge brut del 25%. 2,25 milions. 0,75 milions.    
4. L'importador (total 2,25 milions).        
  • Reemborsa els crèdits per transport i assegurança interns i externs.
      0,9 milions.
  • Es reserva el seu marge comercial brut del 15%.
  0,35 milions.    
  • Paga l'import inicial de les mercaderies, objecte del Tractat d'AFG-C.
      1 milió.

Exemple de condicions normals per a tractats d'Ajuda Financera Gratuita d'Inversió (AFG-I).

Cal, igualment, en aquest cas específic d'execedents de mercaderies d'inversió, que les empreses utilitàries (i, eventualment, també les institucions liberals d'ajuda productiva inicial i d'iniciació científica-tecnològica) establertes en poblacions locals de cultures productives poc desenvolupades i compradores «in situ» d'excedents de producció inversiva en la societat geopolítica finançadora-exportadora, es vagin acostumant a la pràctica corrent d'un mercat clarament llibertari segons el sistema monetari que es proposa i d'acord amb mecanismes mercantils universals ben precisats en cada Tractat d'AFG-I que seran supervisats contínuament pel corresponent Organisme Mixt de Desenvolupament Inversiu (OMD-I). D'aquesta manera, l'ajuda no és un acte aïllat, sinó que participa en la creació d'una xarxa de producció, distribució i consum que comença amb els importadors i magatzemistes i acaba en els clients i consumidors.

Primera fase de l'AFG d'inversió. Cost financer inicial facturat pel Gremi a compte de l'OMD-I als importadors i magatzemistes. Crèdits als importadors i magatzemistes per a costos reals.
1. Les empreses excedentàries en béns inversius que hauran estat objecte precís d'un Tractat d'AFG-I, entregaran llurs saldos al Gremi corresponent: les factures corresponents seran pagades pel Gremi a càrrec d'un pressupost institucional-financer extraordinari.    
2. Les factures quivalents seran carregades al dèbit dels importadors-magazemistes del país necessitat de l'AFG-I a favor de l'OMD-I corrsponent, amb la garantia subsidiària total de l'Estat cosignatari. 1 milió.  
3. El Tractat d'AFG-I, preveu uns crèdits directes per l'exportació AFG-I prevista, concedits per bancs propis de l'Estat exportador als importadors-magazemistes interessats, els quals actuaran sempre en col·laboració i sota supervisió del corresponent OMD-I.    
  • Pel transport i assegurances FOB-CIF.
  0,4 milions.
  • Per magatzematge, transports i assegurances interns fins a les instal·lacions dels compradors directes.
  0,5 milions.
Cost total fins entrega als clients directes. 1,9 milions.

 
Segona fase de l'AFG d'inversió. Finances. Crèdits.
1. L'OMD-I, encarregat de tota l'operació, posa a disposició dels compradors directes, en el país necessitat de l'AFG-I (empreses utilitàries o institucions liberals) un poder de compra financer d'inversió (finances per a l'exportació d'excedents de producció inversiva) per un valor que cobreixi:    
  • El marge comercial brut del 15% sobre 1,9 milions dels importadors-magatzemistes.
0,35 milions.  
  • Els crèdits concedits pels bancs propis als importadors-magatzemistes.
  0,9 milions.
  • El cost financer inicial d'AFG-I, facturat pel Gremi als importadors-magatzemistes, a favor de l'OMD-I: aquest import facturat quedarà en poder de l'OMD-I al terme de l'operació global duta a bon fi sota la seva supervisió.
1 milió.  
Total (finançat i creditat) a disposició dels compradors directes. 2,25 milions.
2. Els compradors directes podran doncs pagar als importadors-magatzemistes llurs factures, en les condicions normals de 8 dies després de la data de recepció conformada del material inversiu objecte del tractat d'AFG-I: totes aquestes operacions es faran sota supervisió de l'OMD-I, el qual s'encarregarà de tot el servei i garantia post-venda en funció de pactes previs amb el Gremi i fabricants d'origen, responsables d'una bona operació tècnica inversiva global.    
3. Els importadors-magatzemistes podran, en conseqüència, amb un màxim de 15 dies entre el moment en què els seran pagades llurs factures i el moment en què ells pagaran llurs propis deutes:    
  • Reservant-se llur marge comercial brut.
0,35 milions.  
  • Pagant els crèdits concedits.
  0,9 milions.
  • Pagant a l'OMD-I la factura del gremi exportador.
1 milió.  
Total guanyat o retornat pels importadors. 2,25 milions.

Aquests exemples permeten visualitzar, mínimament, les possibilitats d'una cooperació internacional que alhora resolgui els problemes de sobreproducció en determinats països i la manca de recursos vitals o inversius mínims en altres: que eviti ensems l'imperialisme subtil dels uns i les corrupcions oligàrquiques dels altres.

Versió de 1987.


Notes:

1FOB: «free on board»: «franc a bord». Sigla que, en comerç internacional, indica que l'expedidor posa la mercaderia lliure de despeses en el mitjà de transport que l'ha de traslladar.

2CIF: «cost, insurance, freight»: «cost , assegurança, noli». Sigla, que en el comerç internacional indica que el cost de la mercaderia tramesa inclou el cost a l'origen així com les despeses per l'assegurança i el transport de l'origen a la destinació.

2.8.6. Publicitat per Gremi i supressió del publicisme d'empresa. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.9. Mesures per a una empresa llibertària, autogestionària i ecològica. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte