Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.8.1. Lliures contractació i descontractació privades. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.8.3. Primes a la producció. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.8.2. Salaris.

Es proposa que els salaris dels col·laboradors de l'empresa es convinguin en cada contracte privat, i que no puguin ser inferiors al salari mínim interprofessional.

El salari individual és el convingut en un contracte privat, establert lliurement entre l'empresa i cada un dels seus col·laboradors, tenint en compte que no pot ser inferior al salari mínim interprofesional utilitari (aquest s'establirà en relació -per exemple, del doble- amb el salari de solidaritat social d'atur, vaga i lock-out).

Cada contracte de treball entre un col·laborador i l'empresa que el contracta, és un lliure contracte civil, sotmès exclusivament al Dret Civil, i no un contracte especial ni col·lectiu. Desapareix, doncs, la Magistratura del Treball i qualsevol altre organisme estatista o justicialista que pretengui canalitzar o, més encara, imposar qualsevol restricció a l'entera llibertat de contractació i descontractació laboral-empresarial. En cada contracte hi poden haver tantes clàusules com interessin finalment a les dues parts, en funció de llurs mútues necessitats i capacitats.

Els salaris laborals seran pagats, mensualment, per l'empresa, a través d'una factura-xec representant la totalitat de la seva nòmina. Aquesta factura-xec-nòmina serà enviada per cada empresa a la Confederació General de Bancs i Caixes d'Estalvis, la qual repartirà els salaris consignats, de forma automàtica, al compte corrent de cada col·laborador de l'empresa. En aquesta factura-xec de nòmina figurarà, quan estigui en vigor, l'Impost de Solidaritat Social, tipus ITE, a favor del Tresor Comunitari i a càrrec de l'empresa, ja que aquesta és el client que paga tots els serveis del treball (col·laboradors assalariats), del capital amb interès (capitalitzadors inversors-obligacionistes), de l'invent (regalies per compra o lloguer de patents, marques, procediments de producció...) i de l'esperit empresarial (staff i col·laboradors amb esperit empresarial intern: creadors, continuadors, gerents, alts directius...i en cas d'autogestió, el conjunt dels col·laboradors).

Els multiassalariats per qualsevol dels motius anteriors (la factura-xec de nòmina n'especificarà llur condició) cobraran llurs retribucions a través d'un Banc de Negocis en llur compte corrent d'estalvi de producció, sempre sota forma de societat per accions (SA), sigui aquesta individual o col·lectiva.

Els uniassalariats, cobraran directament a través del seu compte corrent d'estalvi de producció, nominatiu simple, en la respectiva Caixa d'Estalvis.

Aquesta distinció es fa per motius estadístics, car interessa extraordinàriament a la societat geopolítica saber instantàniament, sense complicacions de càlcul analític-estadístic, encara que sigui telemàtic, quants «uniassalariats» queden en cada espai-temps geo-mercantil, cara a que el més gran nombre possible passin a multiassalariats (com a inventors, inversors o empresaris) i s'operi, així, una constant òsmosi ascendent des de les actuals classes socials més baixes.

Estadísticament, hom podrà saber contínuament la composició dels assalariats:

  1. els multiassalariats per qualsevol concepte de treball, capital, invent o equip d'empresa; (Bancs de Negocis).
  2. els uniassalariats per motiu de treball i eventual salari de solidaritat social d'atur froçós; (Caixes).
  3. els uniassalariats per salari de solidaritat social d'atur forçós, al mateix temps multiassalariats per qualsevol altre motiu, però amb un montant total de salaris inferior al salari mínim interprofessional utilitari.

Els multiassalariats no podran percebre salari de solidaritat social d'atur forçós (sss) si no han perdut tots els seus ingressos laborals i, a condició que els altres ingressos per raó de capital, invent o empresa no arribin al salari mínim interprofessional utilitari. En aquest cas, l'interessat es donarà de baixa del compte corrent d'estalvi de producció multiassalariada, sota forma de SA, en el Banc de Negocis, i obrirà en una Caixa d'Estalvis, el compte corrent d'estalvi de producció uniassalariada, i un altre compte corrent de recursos multiassalariats d'un total inferior al salari de solidaritat social d'atur, per als altres ingressos esmentats, però amb una senyalització que indiqui el nou estatut.

Aquesta mesura representa una rebaixa de categoria social que, d'una banda, suscita les atencions de la comunitat i, d'altra banda, tendeix a frenar l'addicció desconsiderada a l'atur finançat per la solidaritat comunitària.

En el cas que els recursos multiassalariats no-laborals siguin d'un total lleugerament superior al salari de solidaritat social d'atur i, per conseqüent, sembli a l'interessat més profitós de renunciar a aquests recursos multiassalariats per a poder cobrar el salari de solidaritat social d'atur forçós d'atur, el seu compte corrent de recursos multiassalariats en Caixa d'Estalvis serà neutralitzat en la proporció exigida per la llei de no ésser superior al salari de solidaritat social d'atur i passarà en la proporció que sigui superior a la Caixa de Segrestos durant tot el temps en què ell cobri aquest sss d'atur. Quan la seva situació es torni a normalitzar des del punt de vista laboral, i ja no necessiti cobrar el sss d'atur, la Caixa de Segrestos li retornarà el compte corrent de recursos multi-assalariats que haurà administrat per compte d'ell durant tot aquest temps.

Tot detentor d'un compte corrent d'estalvi de producció uniassalariada, a partir del moment mateix en què deixa de col·laborar en una empresa, cobrarà automàticament, sense límit de temps prefixat, el salari de solidaritat social d'atur forçós en el seu compte corrent d'estalvi de consum, fins al moment en què torni a col·laborar en la mateixa o en una altra empresa.

Versió 20 de febrer del 1989.

2.8.1. Lliures contractació i descontractació privades. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.8.3. Primes a la producció. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte