Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.4.3. Justícia Econòmica especialitzada. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.4.5. Sindicats d'inscripció lliure, d'estatut liberal. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.4.4. Gremis obligatoris i oberts, d'estatut liberal.

Proposar l'obligatorietat d'inscripció als gremis i detallar les seves competències i composició.

Funcions i organització dels Gremis.

Totes les empreses utilitàries han d'inscriure's obligatòriament en gremis (sub-gremis, inter-gremis) segons la seva especialització productiva. Aquesta inscripció l'empresa la fa amb tots els seus col·laboradors: equip empresarial, aportadors de capital, treballadors, i inventors. El gremi per tant, no pot refusar la inscripció de cap empresa ni de cap dels seus col·laboradors. Només pot presentar denúncia-acusació davant la Justícia Econòmica Especialitzada corresponent.

El Gremi té dues funcions. La primera és la defensa dels interessos utilitaris de les empreses en ell incrites i de tots els seus col·laboradors. La segona funció deriva d'aquesta primera: la protecció dels interessos de les empreses (preus mínims, saldos, publicitat, ecologia). El gremi no solament beneficia les empreses sinó que afavoreix tots els consumidors de la societat geopolítica a través d'una lliure disciplina consensuada de tot el mercat i de cada un dels seus subconjunts.

És degut a aquesta funció social del gremi que convé que sigui una institució acollida a l'estatut liberal i finançat, per tant, per la societat geopolítica. Aquesta és també, la condició de la seva independència en front de pressions empresarials o laborals.

Els Gremis, acollits a l'estatut liberal i oberts a totes les empreses del sector, poden estar ben lluny de qualsevol gremialisme corporativista tancat, anacrònic, influenciat i antillibertari. Per tal que una corporació gremial sigui oberta i responsable cal que els seus responsables no siguin ni funcionaris de per vida ni que continuin en exercici professional utilitari amb perill de projectar els seus interessos mercantils. Cal, doncs, que els responsables del Gremi siguin elegits dintre de cada una i totes les categories professionals utilitàries pels seus col·legues i, solament, per un mandat amb temps limitat. L'organització interna del Gremi ha de correspondre al sistema electoral i de successió general, així com de finançament, segons el que s'apliqui a les institucions liberals. Els membres de cada gremi, acollits a l'Estatut Liberal, no poden continuar ocupant-se de negocis mercantils i han d'abandonar aquests, per tot el temps de llur estatut liberal, a la corresponent Caixa de Dipòsits, Consignacions i Segrest comunitari.

Atribucions gremials.

L'experiència històrica ens mostra que l'acció dels gremis cal limitar-la exclusivament a l'estratègia de preus mínims, saldos, publicitat i ecologia. Tota altra activitat només pot ser decidida pels gremis amb majories amples del 75% dels inscrits, sota reserva de sentència de la Justícia Econòmica, quan altres persones i interessos se sentin lesionats. Contra les jugades de les potències del diner que volen prerrogatives superiors inherents a la seva pròpia naturalesa exclusivament mercantil, els gremis són útils, i en conseqüència necessaris, per evitar la competència deslleial sense haver de recórrer a institucions burocràtiques de control estatista, ans al contrari: suscitant l'autodisciplina del mercat en els mateixos gremis, garantida per la presència de la competència lleial de cada ram a tots els nivells professionals.

Tots els Gremis i subgremis seran autogestionats, a nivell local i en totes llurs confederacions lliures, tècniques i territorials, i les seves decisions a nivell de societat geopolítica estaran elaborades a partir de les lliures decisions confederals sota reserva de la conformitat a les lleis vigents per sanció Justicial en cada cas de possible litigi.

Versió 10 de gener del 1989.

2.4.3. Justícia Econòmica especialitzada. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.4.5. Sindicats d'inscripció lliure, d'estatut liberal. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte