Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.1.10. La informació com a factor actiu, científic i tecnològic de producció comunitària. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.2. Les crisis anti-econòmiques. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.1.11. Economia i economia de mercat.

Definir els termes «economia» i «economia de mercat».

Conceptualment aquests termes són ben diferents.

Economia, segons el seu sentit més directe, significa: «repartició equitativa -harmònica- (-nomia) del be comú (-oikos)». Aquest «be comú» es refereix a la totalitat dels béns assequibles a l'home: tant els ètics-transcendents, com els fenomènics; entre aquests últims, ja siguin els mercantils, ja els liberals.

És en aquest sentit tan primitiu i general que l'utilitzen totes les disciplines que no tracten de mercat.

En un sentit derivat i més aviat de tipus utilitari, la paraula economia expressa dues nocions:

  • la de producció màxima i òptima amb un mínim risc i esforç (noció simbolitzada avui amb el terme tècnic de forística);
  • la més popular de consum màxim i òptim amb una despesa mínima.

En un sentit molt més elaborat, la paraula economia s'enten com a «equilibri entre dos subconjunts qualssevol definits, a la vegada oposats i complementaris, dins el conjunt de què es tracti» (per exemple, hi ha economia quan la producció i la hisenda dins un mercat, estan auto-equilibrades).

Economia de mercat. Si el mercat és l'intercanvi de mercaderies -sense o amb l'ajuda auxiliar comptable de l'instrument monetari-, l'economia de mercat és una aplicació exhaustiva al mercat de les definicions d'economia. Es tracta, doncs, d'una estratègia equlibradora del mercat (auto-economia de mercat) ben diferent i contrària a l'estratègia desequilibradora del mercat aplicada històricament (anti-economia de mercat) basada en el domini plutàrquic del mercat i en constants crisis inflacionistes-deflacionistes.

Entendrem, doncs, per economia de mercat l'actuació estratègica de disciplina legal de cara a les persones i de govern automàtic de les coses, segons llei, que, a partir del càlcul exacte de la riquesa mercantil comunitària (bé comú mercantil) d'una societat geopolítica, tendeix a repartir aquesta riquesa comunitària equitativament entre tots els seus membres (individuals, col·lectius, ètnics...). Hi ha economia de mercat quan aquesta repartició equitativa afavoreix l'equilibri general del mercat i concreta realment la solidaritat social.

Si Xenofont, en el seu opuscle intitulat «Economia» ha permés a alguns autors d'universalitzar la interpretació d'aquest mot com a «administració («-nomia» en un sentit ja molt elaborat) de la casa (oikos)», és degut, tal com ell mateix explicita en la introducció, a que restringeix el significat d'economia en fer una lloança de la vida familiar-rural i de la casa, aquesta, be comú per excel·lència de la família rural en l'Atenes del seu temps.

Versió 30 de juny del 1988.

2.1.10. La informació com a factor actiu, científic i tecnològic de producció comunitària. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.2. Les crisis anti-econòmiques. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte