Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

1.6.6. Anti-societat actual dels marginats. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.6.8. Estatuts utilitari, liberal i mixt. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

1.6.7. Societat ètica-transcendent.

Definir la "societat ètica-transcendent" i la seva composició. Establir la necessitat que les institucions en què aquesta s'expressa fenomènicament s'assimilin a les institucions liberals.

La societat ètica-transcendent no és, en si mateixa, fenomènica, tal com el seu nom indica; pertany al món de l'ésser més enllà dels fenòmens. Cal tenir-la, però, en compte, per tal de no confodre-la amb les institucions liberals en què històricament s'organitza (esglésies).

La paraula tècnica església significa en grec, "convocació de persones agermanades (ètnies, inter-ètnies, col·lectius, associacions, persones individuals o familiars) a efectes ètics-transcendents, o sigui, d'autoreflexió interior que vol anar més enllà dels simples fenòmens".

Així, participen en la societat ètica-transcendent totes les persones individuals, nacionals i col·lectives quan fan el què volen lliure i creativament, és a dir, sense ser retribuïdes materialment i sense necessitar directament de l'instrument monetari.

La societat ètica-transcendent és noumènica, i per tant, esdevé inanalitzable. Hi ha, però, certs fenòmens que l'expressen: els gestos d'amor, d'ajuda desinteressada, de gratuïtat (creacions artístiques per "amor a l'art", pregària, festa en comunió, compartir voluntàriament els béns materials i culturals...), centres de meditació i reflexió...

La societat ètica-transcendent inspira l'actuació en les societats utilitària-llibertària i liberal-gratuïta: és com un factor d'immensa inspiració i riquesa comunitària que genera vocacions socials fenomèniques de tota mena -utilitàries i liberals- i que és a la base més profunda de les relacions humanes, creant un bé comú que no rep cap retribució privada.

Les col·lectivitats fenomèniques de vocació ètica-transcendent acostumen a dotar-se d'institucions liberals amb la finalitat de promoure assemblees de comunió, de festa generosa i gratuïta, sota la inspiració dels ideals ètics que li són específics. En la mesura en què una comunitat fenomènica de vocació ètica-transcendent es dota d'una institució liberal, ben visible i concreta, necessita d'un finançament social-liberal per al bon funcionament d'aquesta institució; institució sotmesa al mateix nivell de transparència comptable que qualsevol altra institució sotmesa a la disciplina liberal.

Cal redonar plena llibertat a les esglésies o comunitats de lliure vocació ètica-transcendent: això vol dir que tota activitat eclesial -per a ésser socialment plena de gràcia, és a dir, gratuïta- ha d'ésser finançada radicalment, total i comunitària a favor dels seus agents i col·lectivitats de vocació personal exclusiva de cap altra.

La societat geopolítica té dret a exigir a totes les institucions d'inspiració ètica-transcendent una puresa de mitjans i de fins que es tradueixi en festa i comunió com a expressió de la igualtat en esperit pur de cada persona participant. En aquest sentit d'obertura, de comunió i d'igualtat ètica les institucions poden retrobar llur legitimitat social. Si no és així, aquestes institucions, tenen tendència històrica a convertir llur influència purament espiritual en poders fenomènics disfressats. Poders que comporten fanatismes cruels, inquisicions, censures, dogmatismes moralistes... que cap societat civilitzada no pot consentir.

Versió 30 de maig del 1988

1.6.6. Anti-societat actual dels marginats. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.6.8. Estatuts utilitari, liberal i mixt. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte