Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

1.5.3. Federació. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.5.5. Imperi: col·lectivitat social de nacions. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

1.5.4. Confederació.

Definir "confederació" i establir els principis que la regeixen.

El terme "confederar", segons normes lingüístiques generals, en ser més llarg que "federar", significa una reducció del seu sentit ple: és un pacte menys rígid i que es dóna dins un marc concret (federal a partir de la formació de les civilitzacions).

La multi-confederació entre diferents ètnies o col·lectivitats és, però, un fet històricament anterior a la uni-federació política. La multi-confederació és possiblement una troballa de la intel·ligència complexa de l'home per a fer front a la dispersió de la primitiva endo-ètnia provocada per la formació dels tòtems. La multi-confederació prengué forma fa uns 60.000 anys amb la convocatòria de tots els tòtems al banquet sagrat (església), per a una festa de pocs dies que no interrumpia el procés productiu de cada tòtem.

Molt més tard, en un novíssim clima de guerra totalitària -sembla ser que aquesta pot haver començat a l'Äsia Sudoccidental fa uns 12.000 anys- sorgeix el principi ritual-màgic de la unifederació de múltiples ètnies, en primer lloc com a fet de guerra, en segon lloc com a pacte lliure per a la creació de les primeres acròpolis o ciutadelles preimperials multitribals, com a centre de defensa i atac contra invasors.

Aquesta última unifederació lliure entre múltiples tribus per a fer front al clima bèl·lic que les envoltava explica la posterior creació de lliures ciutats-imperis (polis) multigentilícies.

La unifederació política és fruit de la intel·ligència i lucidesa separadora i reductora dels problemes socials-bèl·lics que coneixem com a màgia patriarcal molt més acceleradament evolutiva que les anteriors màgies endo-ètniques, sorgides fa uns 60.000 anys.

Dins aquest marc protector cara a l'exterior que és la unifederació ("la unifederació fa la força") es desenvolupa la comunitat multiconfederal lliure de les ètnies i inter-ètnies. Confederar-se a l'interior de la federació és una possibilitat social múltiple i espontània de les ètnies; és establir lliures pactes interns entre elles per ajudar-se mútuament.

Els principis confederals de les ètnies protegides dins el marc federal són bàsicament:

  1. Dret a la denúncia del pacte: la confederació interna és lliure, es pot fer i desfer per cada ètnia i inter-ètnia quan es desitgi, segons les clàusules del mateix pacte.
  2. Plenitud de drets i responsabilitats: les competències les confereix cada ètnia o inter-ètnia a la confederació pactada i mai a l'inrevés.
  3. Precisió de les competències: cada ètnia ha de negociar amb aquelles amb les que es vol confederar, les competències comunes que volen pactar en cada àmbit territorial.
  4. Llibertat d'actuació: en allò que no s'ha pactat, cada ètnia és ben lliure d'actuar com cregui oportú.
  5. Principi de subsidiarietat: Només allò que no pot ser resolt per les ètnies més primàries pot ser assumit per les confederacions més àmplies. Popularment l'aplicació d'aquest principi és coneix per anarquia: el no comandament d'una ètnia o d'una col·lectivitat de rang més bàsic per una ètnia o col·lectivitat de rang més ampli.

Versió 15 de març del 1988.

1.5.3. Federació. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.5.5. Imperi: col·lectivitat social de nacions. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte