Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

1.4.2. Nació i ètnia. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.4.4. Matrimoni i família. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

1.4.3. Comunitat humana.

Definir i caracteritzar la nació humana com a comunitat.

Un grup sexual-nutrici animal és una nació.

Un grup sexual-nutrici humà és una persona nacional-comunitària (ètnia), ja que els membres que la constitueixen estan, d'entrada, naturalment cohesionats, en comunió.

Els termes comunió i comunitat en català han provocat greus malentesos pel fet que han perdut una "m" originària que es manté en d'altres llengües (en francès communauté i en anglès community). Mancant la "m" s'ha fet creure que "comunió" i "comunitat" volen dir "unió, unitat amb...". Reprenent el sentit original -sorgit de les paraules cum-munus i cum-murus (totes dues provinents d'una mateixa arrel primitiva)- "comunió" i "comunitat" expressen "l'aportació mútua i lliure entre tots els membres que en formen part, de recursos (munus) i de proteccions (murus)".

Així, la comunitat és un conjunt, espontani, de persones (tant individuals, com de persones col·lectives o persones nacionals) que s'aporten mútuament "comunió", és a dir: comunicació de recursos i proteccions de tota mena, en funció creativa d'una unanimitat quasi hereditària i en funció igualitària de llurs forces solidàries respectives.

Les persones nacionals-comunitàries tenen, doncs, origen exclusivament instintiu-genètic i, des d'un principi, van prenent cada cop més consciència d'elles mateixes. En el conjunt de l'evolució humana, la persona nacional-comunitària és la primera a prendre consciència de ser-ne, ja que les persones socials-col·lectives neixen per lliure elecció en el si de les nacionals. És precisament aquesta consciència ètica la que permet anomenar les nacions humanes, ètnies.

L'instint nacional-comunitari, anomenat genètic és, en l'espècie "home", molt més fort que en qualsevol altra espècie de mamífers gregaris superiors. Això sembla pel fet que el mascle home és el menys armat físicament de totes les espècies animals en la lluita per la vida; la femella és encara, naturalment, més indefensa, sobretot en èpoques de gestació i alletament; i el cadell necessita un mínim de 8 a 10 anys per a valdre's sol quan, en qualsevol altra espècie, aquest temps es redueix a alguns mesos (mesos, un any, dos anys...).

La primera i més bàsica expressió d'aquest instint nacional-comunitari, és l'aportació de protecció i de recursos a la mare (matrimoni: aportació de munus-murus a la mater) i als seus fills.

Aquesta aportació de protecció i de recursos és feta -segons l'instint comú a quasi totes les espècies mamíferes- pel mascle durant tot el temps que ho necessiten la femella fecunda i els seus petits. Segons la hipòtesi que es proposa, aquest és l'estatut instintiu dels "grups sexuals-nutricis" d'homínids primitius i de les nacions plenament humanes almenys en l'etapa endoètnica-viriarcal. La diferència més accentuada amb d'altres espècies mamíferes superiors rau en el fet que, com hem dit, el cadell de la dona necessita de l'alimentació i, per tant, de la protecció aportada pel mascle, durant un mínim de 8 a 10 anys.

A diferència de les col·lectivitats i, sobretot, dels individus, les persones nacionals comunitàries són molt lentament evolutives, però, al mateix temps, pràcticament no desapareixen mai ni enlloc definitivament si no és històricament per guerra i genocidi total conseqüent. Aquest genocidi total és, però, pràcticament impossible. Sembla que molts pobles sotmesos a l'acció brutal dels imperialismes han estat i són encara, exterminats totalment; no obstant, un magnogenocidi monstruós com el provocat per Hitler -6 milions de jueus, 2 milions de gitanos, 3 milions de dissidents i 6 milions de les poblacions civils envaïdes- no va suposar la desaparició total de cap de les ètnies atacades.

La història humana mostra que mentre subsisteixi una sola parella fecunda o ètnia primària que guardi els valors idiomàtics, ètics, consuetudinaris, d'ètnies més complexes perseguides (llogarrets, barris, municipis, comarques, etc) aquestes ètnies sotmeses a genocidi quasi total, no desapareixen. Les ètnies armènies, kurdes, etc, sotmeses a genocidis quasi rituals des de fa milers d'anys i esquarterades entre diferents imperialismes històrics, en són una mostra.

...

Quan parlem dels tres tipus de persona indiquem que la manca d'equilibri entre elles provocava conflictes sota el nom de nacionalismes, socialismes i individualismes. Tal com hem definit la persona nacional comunitària, una altra de les accentuacions sense harmonia amb les altres persones pren el nom de comunisme. Aquest terme, tal com s'empra correntment, provoca una gran confusió. Hom pot parlar d'un "comunisme" en el si de les nacions humanes primitives, però no sembla correcte aplicar el terme comunisme -"aportació lliure de recursos i protecció a tots els membres d'una nació"- a una societat formada per múltiples i variades nacions i milions d'individus. La cohesió comunitària, la comunió espontània que dóna la pertinença a una ètnia no pot ser fàcilment extrapolada a una societat pluriètnica i molt àmplia. Aquest procés de comunitarització d'una societat pluriètnica no és impossible, però generalment és molt lent i només es dóna en unes condicions molt determinades de llibertat en una inicial unifederació política de cara a l'exterior i amb una molt lliure multiconfederació a l'interior de totes les ètnies que en formin part, dins un marc d'autonomia, solidaritat i interdependència, entre elles. Aquest procés no és possible ni per la força, ni per decret.

El terme municipi és un exemple clar del fet nacional-comunitari. "Muni" indica, com encara s'observa en algunes valls del Pirineu, "el Comú" de tot el poble que viu en el seu terme.

Versió 1 de març del 1988.

1.4.2. Nació i ètnia. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.4.4. Matrimoni i família. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte