Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

1.4. Persones nacionals-comunitàries. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.4.2. Nació i ètnia. Disseny de civisme.

Disseny de civisme.

1.4.1. Comunitats naturals (animals).

Esclarir la terminologia que fa referència a les comunitats animals facilita l'estudi de les comunitats humanes.

Abans d'apropar-nos a les persones humanes del tipus nacional-comunitari cal que fem referència a algunes realitats que, des de molt antic, caracteritzen tota vida sobre la terra.

En tota manifestació de vida sobre la terra, la primera evidència que es presenta a qualsevol observador empíric, són els individus. Però, aquest observador empíric es va adonant que, sense tota una prèvia arquitectura de conjunt biòtic, no hi ha individu.

L'observació empírica d'aquesta vida fenomènica terrestre presenta, en efecte, uns conjunts fonamentals (agrupacions d'individus), que no són ni més ni menys objectius els uns que els altres. Aquests conjunts varien d'intensitat segons la natura dels sers considerats i de les condicions de llur supervivència hereditària en llur àmbit ecològic.

Previs a tota definició de qualsevol forma de vida amb característiques pròpies, aquests conjunts biològics, són els següents: espècie, raça, nació, individu.

L'espècie.

L'espècie és el primer graó universal d'aquesta arquitectura de conjunt biòtic, prèvia a l'aparició -a partir d'un cert moment evolutiu de la vida sobre la terra- de qualsevol nou individu amb unes característiques donades, fàcilment definides i progressivament més ben definibles.

Raça i nació.

La gregarietat o tarannà gregari-hereditari és una tendència vital universal -més o menys accentuada segons distintes modalitats de procreació i supervivència específica conjunta en cada àmbit ecològic- que està present en totes les espècies dotades de vida sobre la terra.

Les possibles falles i excepcions generacionals-individuals no invaliden aquest caràcter general.

El gregarisme universal de totes les espècies biòtiques sobre la terra condueix a agrupaments d'individus, fenomènicament ben observables, en els quals l'espècie és salvada independentment de cada individu sacrificat a la lluita entre espècies per la vida.

Els termes genèrics d'aquests agrupaments són raça i nació. En tots els idiomes, reben diferents noms tècnics, segons l'índole dels molt diferenciats agrupaments normals en cada espècie.

Però, on no poden ser recusats ni substituïts per qualsevol altre terme tècnic és en les espècies clarament sexuades, i llur realitat és encara molt més manifesta en les espècies animals-mamíferes. La diferenciació lingüística entre espècies vegetals i animals ve de molt lluny. No insistirem sobre llur diferenciació a primer cop d'ull: tots els vegetals són tròfics-primaris, amb carència total d'un sistema nerviós centralitzat.

Ancestralment, són anomenades espècies animals les ja suficientment complexificades en el procés vital evolutiu universal perquè, en llurs individus, els caràcters naturals distintius heretats puguin ésser observats i denominats com "de cos animat" i no ja solament "de cos vegetatiu".

Tots els animals, éssers biòtics "dotats d'ànima a més del cos", es distingeixen de totes les altres espècies vivents en què disposen de la facultat de locomoció pròpia (autolocomoció). Aquesta facultat és, a més dels òrgans, estructures i funcions que són comuns i específics a tots els éssers vivents:

d'assimiliació i desassimilació del món exterior que tenen per objectiu prioritari l'alimentació;

a)de fecundació-procreació segons caràcters hereditaris propis, que tenen per a objectiu prioritari la continuïtat de l'espècie.

a) Raça.

La raça és l'arquitectura prèvia a la mateixa nació, prèvia a la inicial fecundació-concepció de cada nou individu: és la raça que li forneix un determinat i específic perfil amb característiques generades per un mateix i únic ancestre mascle en les nacions animals naturalment tancades en llur endogàmia, que són tots els grups endogenètics vivint en pura salvatgia.

D'una manera general, en totes les espècies suficientment complexificades en el procés evolutiu universal, la "raça" és donada pel mascle i la "nació" per la femella-mare: aquesta realitat doble és molt més manifesta en totes les espècies de mamífers gregaris superiors. De temps immemorial, els ramaders ho saben per llarguíssima experimentació (amb sementals) i els biòlegs per ciència cada cop més profunda i delicada en les seves hipòtesis i experimentacions molt més detallades.

b) Nació.

La "(g)nació", és la comunitat "gnàtica", és a dir, etimològicament, "natural-tel·lúrica" en què neix cada individu sobre la terra (en grec: gea; en llatí: tel·lus).

Entre tots els animals actualment observables sobre la terra, les espècies mamíferes -sobrevingudes tardanament en el procés evolutiu de la progressiva complexificació biòtica universal- destaquen perquè, en elles, el rol "nacional" de la femella-mare, en cada comunitat, és molt accentuat degut al llarg temps de gestació, alletament i cura del nou nat, fins que aquest es pot valdre tot sol en el ramat o grup gregari.

Cenyint-nos a aquelles espècies mamíferes de molt fort instint gregari, degut a llur relativa indefensió enfront dels depredadors, podem afirmar que, sense un més o menys cohesionat grup nacional-comunitari-protector, manifestament matrilineal, l'individu nou nat és inconcebible per inviable: en si mateix i per si sol, després del part només pot subsistir durant un temps tant més curt com més complexa psicosomàticament sigui l'espècie considerada.

En cada nació, l'instint genètic de protecció a la femella-mare es realitza a la vegada per part del seu mascle protector en el petit grup intersexual primari i per part de tot el conjunt ramat gregari dirigit pel mascle conductor, auxiliat per tots els altres mascles segons relacions de primacia i subordinació espontània-natural.

Aquest instint genètic de doble protecció nacional de la femella-mare és més fort (i àdhuc, naturalment interindividualitzat permanentment: monogàmia) com més febles són els adults, mascles i femelles, en la lluita per la vida; com més indefensa i enterament disponible al nou nat durant molt temps és la femella gestant, alletant, zelosa, gelosa i vigilant; com més desprovist de tot per a la supervivència és el petit producte vivent de la copulació intersexual.

Fins aquí tot el que es refereix a "nació" o grup en què neix cada individu animal-mamífer-superior: és el tercer graó de l'arquitectura prèvia a tota nova manifestació individual.

Individu.

Desprès d'aquest recorregut necessari a una plena comprensió del fenòmen biòtic sobre la terra, tornem a l'individu, que n'és el resultat natural.

La paraula "individu" particularitza un ésser més o menys indivisible, segons les espècies, durant tota la seva vida i que només es descompon totalment en morir.

En les espècies mamíferes gregàries superiors, l'individu és un ser radicalment indivisible, ja que tot inici de divisió psico-somàtica en ell és indici de catàstrofe interna o externa gravíssima i preludi de la seva mort, més o menys ràpida.

Aquesta exigència primordial de vida en l'individu (indivisibilitat = vida amb bona salut) és tant més radical com evolutivament més complexificades són les espècies, gregarietats, races i nacions considerades. Aquesta exigència d'indivisibilitat no juga, evidentment, en totes les altres arquitectures naturalment prèvies a la "gnàtica" (aparició o naixement sobre la terra) de cada individu.

En totes aquestes arquitectures prèvies a l'individu, la divisibilitat i la divisió efectiva, així com llur possible agrupament, interpenetració o mestissatge, són senyals de fecunditat i progrés en llurs condicions de supervivència.

Les nacions són el més alt condicionament carnal-hereditari de totes les espècies, però molt més en les espècies animals-mamíferes-superiors, en les que ja hem dit que "carn" equival a "complex psicosomàtic, corporal-anímic".

Ara bé, en l'home -i també en els animals llargament domesticats per l'home- llur possible agrupament, interpenetració o mestissatge són altres tants estadis d'adaptació a unes circumstàncies ambientals donades. Als animals domesticats i als individus esclavitzats, aquests agrupaments, interpenetracions o mestissatges els poden ser imposats. Per als ramaders, les motivacions experimentals de raça pura o mestissatge són bastant pràctiques.

En l'home, la nació, esdevinguda ètnia és fortament condicionant en tots els aspectes que li són més peculiars, no ja sols per l'herència biofísica, sinó també i molt més, a mesura que passa llargament el temps, per herència cultural: l'ètica pròpia, la llengua, els costums, els rites poètics, les llengües belles, les tradicions ancestrals, les aspiracions generoses...

Entre les persones lliures, les motivacions de divisió efectiva, de reagrupament per pactes d'intra-confederació i d'extra-federació, de mestissatge pràcticament supressor de races, són encara més lliures, perquè no busquen l'experimentació, sinó que neixen en ells espontàniament i expansivament per a fer front a noves condicions tècniques i ecològiques que modifiquen llurs, fins aleshores, tan diverses mentalitats geoestratègiques.

Versió 1 de març del 1988.

1.4. Persones nacionals-comunitàries. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.4.2. Nació i ètnia. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte